Test de la segona derivada
El criteri de la segona derivada o test de la segona derivada és un teorema o mètode del càlcul matemàtic en el qual s'utilitza la segona derivada per efectuar una prova simple corresponent als màxims i mínims relatius.
Es basa en el fet que si la gràfica d'una funció
és convexa en un interval obert que conté a
, i
ha de ser un mínim relatiu de
. De manera similar, si la gràfica d'una funció és còncava cap avall en un interval obert que conté a
i
ha ser un màxim relatiu de
.
Taula de continguts |
Teorema [modifica]
Sigui
una funció tal que
i la segona derivada de
existeix en un interval obert que conté a < math> c </math>
- Si
, llavors
té un mínim relatiu en
. - Si
, llavors
té un màxim relatiu en
.
Si
, llavors el criteri falla. És a dir,
potser tingui un màxim relatiu en
, un mínim relatiu en
o cap dels dos . Prendre com a exemple la funció f (x) = x ³. En aquests casos, es pot utilitzar el criteri de la primera derivada o el criteri de la tercera derivada.
Vegeu també [modifica]
- Criteri de la primera derivada
- Criteri de la tercera derivada
- Extrems d'una funció
- Punt d'inflexió
- Punt crític
- Punt estacionari
Enllaços externs [modifica]
Criteri de la Segona Derivada. Universitat Michoacana de Sant Nicolau d'Hidalgo
, llavors
, llavors