Testament de Peronella d'Aragó (1152)
| |||
| Tipus | testament  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 4 abril 1152 | ||
.jpg)
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
El Testament de Peronella Ramires, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou el primer testament fet per aquesta reina el 4 d'abril del 1152, quan es trobava de part del seu primer fill Pere, que morí abans de la majoria d'edat.
Context[modifica]
El testament s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió. El Regne de Saragossa fou ocupat per les tropes del rei Alfons VII de Castella, però la Santa Seu exigí l'acompliment del testament i l'entrega efectiva de les rendes que generaven els regnes que havien estat sota el domini del rei d'Alfons I d'Aragó als ordes militars. Per tal de concebre un successor, Ramir II d'Aragó s'havia casat amb Agnès de Poitiers, la qual acabava d'engendrar no un mascle, sinó una femella, Peronella d'Aragó, nascuda l'11 d'agost del 1136.
Antecedents[modifica]
Tractat d'Alagón[modifica]
Davant d'aquesta situació s'acordà el Tractat d'Alagón (1136) mitjançant el qual es pactà el casament entre el fill primogènit del rei Alfons VII de Castella, i l'acabada de néixer Peronella d'Aragó (que de resultes del tractat s'havia de passar a anomenar Urraca). El fet que suposava que a llarg termini els regnes d'Aragó passarien a la Corona de Castella. A canvi, Alfons VII de Castella retornava la sobirania efectiva sobre el Regne de Saragossa a Ramir II d'Aragó, qui al seu torn en cedia el control i la defensa a Alfons VII de Castella, sempre que quan morís el retornés a Ramir II d'Aragó, que n'havia esdevingut el sobirà efectiu, tot i que a la llarga passaria a la seva filla Peronella (Urraca),[1] i pel matrimoni pactat, a Sanç de Castella, primogènit d'Alfons VII de Castella.
Capítols matrimonials de Barbastre[modifica]
La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temorosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat.
El rei donà al comte la seva filla per muller amb el seu regne tal com s'estenia i havia posseït el seu pare i rei Sanç Ramires, rei d'Aragó i Pamplona, i pels seus germans els reis Pere I d'Aragó i Alfons I d'Aragó, quedant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus predecessors havien tingut els aragonesos i eren vigents al regne. Quedava el comte com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills. També li encomanava les terres i súbdits en homenatge i jurament que li guardarien fidelment la vida i el cos del comte sense cap engany, i que l'obeirien lleialment, guardant la fidelitat que li devien a la seva filla, que era la seva senyora natural, amb la condició que si ella moria quedaria el regne subjecte al comte sense cap contradicció, i que el tindria i posseiria després de la mort del rei.
Per la seva part, el rei Ramir II seria rei mentre visqués, i seria senyor i pare en el regne d'Aragó i en els comtats del comte de Barcelona mentre li plagués.
La confirmació d'Ayerbe[modifica]
El 27 d'agost del 1137 el rei Ramir II d'Aragó confirmà de declaració feta setze dies abans relativa a la declaració d'írrites de qualsevulla donacions que poguera fer al regne d'Aragó. L'historiador Antonio Ubieto Arteta assenyalà que la raó d'aquest document podria ser que el rei Ramir II d'Aragó hagués fet alguna donació a particulars després de firmar els Capítols matrimonials de Barbastre (1137), però que amb aquest document es comprometia a no fer-ne mai més cap, si no comptava amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer IV; i que si en feia cap més sense el consentiment del comte, la donació seria considerada nul·la.
La renúncia pública de Saragossa[modifica]
El 13 de novembre del 1137, uns tres mesos després del pacte matrimonial, Ramiro II de Aragón comunicà als seus súbdits que havia fet donació de la seva filla i del seu regne al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.[2] L'historiador Antonio Ubieto Arteta interpreta el document com un pas més del rei Ramir II d'Aragó en el deixament de l'exercici de drets i prerrogatives, i on cedia pràcticament la potestas reial al comte Ramon Berenguer IV, reservant-se tan sols la fidelitat que el comte de Barcelona li devia a Ramir II com a rei d'Aragó.
Tractat de Carrión[modifica]
El Tractat de Carrión és un tractat signat el 21 de febrer del 1140 a Carrión de los Condes (Regne de Lleó) entre el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella pel qual el comte recuperà la tinença del regne de Saragossa, ocupat pel castellà, a canvi de retre homenatge a Alfons VII i cedir-li algunes viles. També s'estipulava la invasió i repartiment de Navarra entre Aragó i Castella.
Cessions de les Orders militars a Ramon Bereguer IV[modifica]
La Cessió dels Ordes militars són els tres tractats pels quals els Ordes militars cediren el 1140 i el 1141 a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, els drets que havien rebut sobre les terres del difunt rei Alfons I «el Bataller» i que aquest els havia cedit.
Casament de Ramon Bereguer IV amb Peronella I d'Aragó[modifica]
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà l'agost del 1150 a Lleida.[3] Donat que Peronella va néixer el 29 de juny de 1136,[4] i que els Capítols matrimonials de Barbastre (1137) s'havien signat l'11 d'agost del 1137, tot plegat indicaria que l'agost del 1150 la reina Peronella havia complert ja els 14 anys, la majoria d'edat establerta pel dret canònic per a poder contraure matrimoni.
Testament de Peronella[modifica]
Estant de part, la reina ordenà el seu testament el 4 d'abril del 1152; en el testament deixava al fill que nasqués hereu del regne d'Aragó amb els límits que l'havia tingut el rei Alfons I d'Aragó, ordenant que mai fes per cap ciutat ni vila que heretés o guanyés als musulmans, cap mena de reconeixement als castellans. Així mateix ordenà que durant la vida del pare, el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, fos governat per ell, i que després el succeís el seu futur fill. En cas que no visqués cap fill, que tot quedés en mans del seu marit, el comte de Barcelona. Així mateix ordenava que si en lloc d'un mascle tenia una filla, aquesta quedaria exclosa de la successió, declarant que aquesta fos casada conforme al seu rang i que el regne quedés pel seu marit el comte de Barcelona.[5][6][7]
| « | A tots volem que arribi la notícia com jo Peronella, reina d'Aragó, jaient i laborant en el part, al costat de Barcelona, concedeixo, dono i fermament declaro al nen que des del meu úter, volent-Déu, ha de seguir, tot el regne aragonès, amb tots els comtats i bisbats i abadies, i amb totes les coses pertanyents al regne, com el rei Alfons millor sempre va tenir i hi va haver, a condició que el meu senyor i marit meu Ramon, comte de Barcelona, tingui, havi i posseixi íntegrament i poderosament sota el seu comandament i dominació tot el predit regne, amb tota la seva honor pertinent, durant tot el temps de la seva vida. Després de la seva mort quedi tot el sobre dit regne, íntegrament, el meu fill ja citat. Que si el meu fill morís sense legítim fill, tot el sobredit regne i honor, com ho va haver i va tenir el nobilíssima rei Alfons el concedeixo igualment i dono a l'esmentat marit meu Ramon, comte de Barcelona, per fer-ne tota la seva voluntat. Si una filla sortís del meu úter, que la casi honoríficament el meu ja citat marit, comte al·ludit, amb honor i riquesa, com millor li plagui a ell, i quedi al meu marit esmentat consolidat i lliure tota la seva voluntat, sense oposició de qualsevol home o dona. Dono per la meva ànima dos mil morabetins; mil a les esglésies d'Aragó, i mil a les esglésies del comtat de Barcelona, Girona, Besalú i Vic. Nomeno els meus marmessors a Guillem, bisbe de Barcelona, i Bernat, bisbe de Saragossa, i a Dadón, bisbe d'Osca, i a García Ortiz i Ferriz d'Osca, i Guillem de Castellvell i Arnau de Gerp, que divideixin i distribueixin els esmentats morabetins per les esglésies, els quals morabetins doni el meu marit el comte Ramon ja citat als meus sobredits marmessors. Feta la carta nonas d'abril (4 d'abril) any de l'encarnació del Senyor MCLII (1152) Sig+num de Peronella, reina d'Aragó, que aquest donatiu vaig fer, vaig signar, i tot el laudo i confirmo, en vida i en mort, i vaig enviar signar als testimonis. Sig + num Guillem, bisbe de Barcelona Sig + num Lope Íñiguez de Lluna Sig + num Guillem de Castellvell Sig + num Bernat de Belloch Sig + num Pero Arnal Sig + num Bernat Marcucio Sig + num Pero Primicero Sig + num Robert, ardiaca de Pamplona Sig + num abat de La Oliva Sig + num Calvet, prior de Tarazona Sig + num Ponç escrivà, que pregat escrigué això el dia i l'any que és a dalt |
» |
Referències[modifica]
- ↑ Congrés d'història de la Corona d'Aragó El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta
- ↑ Arxiu de la Corona d'Aragó: Ramiro II de Aragón comunica a sus súbditos que ha hecho donación de la hija y del reino al conde Ramón Berenguer, de Barcelona
- ↑ Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 170; Los documentos que datan la boda de doña Petronila
- ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa: Petronila I de Aragón Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
- ↑ Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: LXXIII. Testamento de la reina doña Petronila, con el que instituyó heredero de sus estados al hijo que había de nacerle, dejando empero el usufructo al conde su marido para mientras viviese, y la propiedad para el caso de que dicho su futuro hijo falleciese sin dejar sucesion.
- ↑ Arxiu Jaume I: Peronella, reina d'Aragó, dicta testament en el moment del part, deixant el regne d'Aragó en favor del fill que ha de nàixer, mantenint però els drets que el seu marit el comte Ramon Berenguer IV tenia sobre el territori
« Ad cunctorum noticiam volumus pervenire quoniam ego Peronella, regina aragonensis, iacens et in partu laborans apud Barchinonam, concedo, dono et firmiter laudo infanti meo qui est ex utero meo, Deo volente, processurus, totum regnum aragonensem cum omnibus comitatibus et episcopatibus et abbatiis et cum omnibus eidem regno pertinentibus, sicut rex Adefonsus melius unquam tenuit et habuit, ea, videlicet, conditione, ut dominus et maritus meus Raimundus, comes barchinonensis, habeat, teneat et possideat integriter et potenter sub imperio et dominatione sua totum predictum regnum cum omni sibi pertinente honore omni tempore vite sue. Post obitum, vero, suum, remaneat totum supradictum regnum integriter filio meo iam dicto. Quod, si filius meus iam dictus obierit absque legitimo filio, totum supradictum regnum et honorem prephatum, sicut habuit et tenuit nobilissimus rex Adefonsus, concedo similiter et dono iam dicto viro meo Raimundo, comiti barchinonensi, ad omnem suam voluntatem ex inde faciendum. Si autem filia ex utero meo processerit, maritet eam honorifice iam dictus vir meus, comes iamdictus, cum honore et peccunia, sicut melius ei placuerit, et remaneat viro meo prenominato solide et libere totum supradictum regnum cum omnibus sibi pertinentibus ad omnem voluntatem suam perficiendam absque alicuius hominis vel femine blandimento. Et dono pro anima mea II milia morabetinos, mille ad ecclesias Aragonis et mille ad ecclesias barchinonensis comitatus, gerundensis, bisullunensis necnon et ausonensis. Et pono meos manumissores, videlicet, Guillelmum, barchinonensem episcopum, et Berengarium, gerundensem episcopum, ac Bernardum, cesaraugustanum episcopum, necnon et Dodonem oscensem episcopum, et Garciam Ortiz et Ferriz de Oscha, et Guillelmum de Castellvell et Arnallum de Lertio, qui dividant et distribuant supradictos morabetinos per ipsas ecclesias, sicut melius et utilius eius fuerit visum. Quos morabetinos prenominatos donet vir meus Raimundus, comes iam dictus, supradictis manumissoribus meis.Facta carta II nonas aprilis anno Dominice incarnationis MCLII.
Sig+num Peronelle, regine aragonensis, qui hoc donum feci, firmavi, et hoc totum laudo atque confirmo in vita et in morte, et testibus firmare mandavi.
Sig+num Guillelmi, barchinonensis episcopi. Sig+num Lup Enegons de Luna. Sig+num Guillelmi de Castellvell. Sig+num Bernardi de Bel Log. Sig+num Petri Arnalli. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Petri primicherii. Sig+num Rodberti archidiaconi pampilonensis. Sig+num abbatis Olive. Sig+num Calveti, prioris tirasonensis.
Sig+num Poncii, scribe, qui hoc rogatus scripsit die et anno quo supra.» - ↑ Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 170; El nacimiento y el nombre de Alfonso II de Aragón
« A todos queremos que llegue la noticia cómo yo Petronila, reina de Aragón, yaciendo y laborando en el parto, junto a Barcelona, concedo, doy y firmemente declaro al niño que desde mi útero, queriéndolo Dios, ha de seguir, todo el reino aragonés, con todos los condados y obispados y abadías, y con todas las cosas pertenecientes al reino, como el rey Alfonso mejor siempre tuvo y hubo, a condición de que mi señor y marido mío Ramón, conde de Barcelona, tenga, haya y posea íntegramente y poderosamente bajo su mando y dominación todo el predicho reino, con toda su honor pertinente, durante todo el tiempo de su vida. Después de su muerte quede todo el sobre dicho reino, íntegramente, a mi hijo ya citado. Que si mi hijo muriese sin legítimo hijo, todo el sobredicho reino y honor, como lo hubo y tuvo el nobilísimo rey Alfonso lo concedo igualmente y doy al citado marido mío Ramón, conde de Barcelona, para hacer de él toda su voluntad. Si una hija saliese de mi útero, que la case honoríficamente mi ya citado marido, conde aludido, con honor y riqueza, como mejor le placiese a él, y quede a mi marido citado consolidado y libre toda su voluntad, sin oposición de cualquier hombre o mujer. Doy por mi alma dos mil morabetinos; mil a las iglesias de Aragón; y mil a las iglesias del condado de Barcelona, Gerona, Besalú y Vic. Nombro mis manumisores a Guillermo, obispo de Barcelona, y a Bernardo, obispo de Zaragoza, y a Dadón, obispo de Huesca, y a García Ortiz y Ferriz de Huesca, y a Guillermo de Castellvell y a Arnaldo de Gerp, que dividan y distribuyan los citados morabetinos por las iglesias, los cuales morabetinos dé mi marido el conde Ramón ya citado a mis sobredichos manumisores. Hecha la carta el 4 de abril de 1152.
Sig+num de Petronila, reina de Aragón, que este donativo hice, firmé; y todo lo laudo y confirmo, en vida y en muerte, y mandé firmar a los testigos.
Sig+num Guillermo, obispo de Barcelona Sig+num Lope Íñiguez de Luna Sig+num Guillermo de Castellvell Sig+num Bernardo de Belloch Sig+num Pero Arnal Sig+num Bernardo Marcucio Sig+num Pero Primicero Sig+num Roberto, arcediano de Pamplona Sig+num abad de La Oliva Sig+num Calvet, prior de Tarazona
Sig+num Poncio escriba, que rogado escribió esto el día y el año que está arriba.»
Bibliografia[modifica]
- Ubieto Arteta, Antonio. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, 1987. ISBN 84-7013-227-X. (castellà)
- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Lib. II, cap. XII (castellà)