Testudo (gènere)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Testudo
Quatre tortugues del gènere Testudo.En la direcció de les agulles del rellotge començant per l'esquerra:Testudo graeca iberaTestudo hermanni boettgeriTestudo hermanni hermanniTestudo marginata sarda.
Quatre tortugues del gènere Testudo.
En la direcció de les agulles del rellotge
començant per l'esquerra:
Testudo graeca ibera
Testudo hermanni boettgeri
Testudo hermanni hermanni
Testudo marginata sarda.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Subclasse: Anapsida
Ordre: Testudines
Subordre: Cryptodira
Superfamília: Testudinoidea
Família: Testudinidae
Gènere: Testudo
Linnaeus, 1758
Espècies

Vegeu el text.

Sinònims

Chersus Gmira, 1993
Furculachelys Highfield, 1990 i altres.

Testudo és un gènere de tortugues paleàrtiques de la família Testudinidae que viuen al nord d'Àfrica, Àsia i Europa. Algunes de les espècies que conté es troben amenaçades d'extinció, principalment a causa de la destrucció del seu hàbitat.

Són tortugues petites, la mida de les quals varia entre set i trenta-cinc centímetres de llargària i entre 0,7 i set quilograms de pes, tot i que la tortuga extinta Testudo atlas arribava als 2,5 metres de longitud. Com la majoria de tortugues, són herbívores.

Sistemàtica[modifica | modifica el codi]

La sistemàtica i taxonomia de Testudo és especialment problemàtica. Highfield i Martin comentaren que:

"Les sinonímies de Testudo són especialment difícils de determinar amb una mínima certesa. L'estat de les espècies en qüestió han sofrit molts canvis, i cadascun d'ells ha introduït un nivell afegit de complexicat i ha fet que la investigació bibliogràfica sobre aquest tàxon sigui extremament difícil. La majoria dels catàlegs antics, i molts dels moderns, contenen una proporció molt alta d'entrades totalment falses, i un nombre considerable d'espècies descrites ara són considerades invàlides; o bé perquè són homònims o no binomials, o bé per algun altre motiu."

Des d'aleshores, l'anàlisi de la informació que ofereixen les seqüències d'ADN ha conegut un ús cada cop més freqüent en sistemàtica, però la seva utilitat és limitada dins l'ordre Testudines. En algunes de les espècies, se sap que almenys l'ADN mitocondrial evoluciona més lentament que en la majoria dels altres animals.[1] Observacions paleobiogeogràfiques suggereixen que el ritme evolutiu del gen mitocondrial 12S rRNA és d'1-1,63% cada milió d'anys per l'última dotzena de milions d'anys en el gènere actual,[2] i s'ha demostrat que el ritme d'evolució de l'ADNnt varia de manera significativa fins i tot entre diferents poblacions de T. hermanni;[3] això limita l'elecció de les seqüències per la sistemàtica molecular i fa que l'ús de rellotges moleculars sigui qüestionable.

Generalment, es considera que el gènere conté aquestes cinc espècies:

Les dues primeres són llinatges més distints i primitius que les tres últimes, que tenen una relació estreta. S'argumentà que T. horsfieldii pertanyia a un gènere nou (Agrionemys) a causa de la forma de la seva closca i el seu plastró,[4] i aquesta distinció té el suport d'anàlisis de seqüències d'ADN.[5] De manera similar, s'ha proposat un gènere separat, Eurotestudo, per les T. hermanni; aquests tres llinatges ja eren distints al Miocè superior, com ho demostra el registre fòssil.[6] S'ha de veure si aquestes distincions acabaran sent acceptades. S'ha proposat el gènere Chersus per unir les tortugues egípcies i marginades, que tenen certes similars en les seqüències d'ADN,[2] però la difusió de cadascuna estan (i sembla que sempre han estat) separades pel seu parent més proper, T. graeca, i el mar obert, de manera que la discrepància biogeogràfica s'explicaria millor per una distribució convergent dels haplotips

D'altra banda, la tortuga grega és una espècie estesa i altament variada. Dins d'aquesta i altres espècies, s'ha descrit un gran nombre de subespècies, però no totes són generalment acceptades, i algunes (com la Testudo werneri o la tortuga marginada nan,) són actualment considerades un morf local. Algunes, com la Testudo graeca nabeulensis, fins i tot foren classificades dins un gènere separat, Furculachelys, però això no concorda amb estudis més recents.[7] Tanmateix, és probable que les tortugues gregues siguin separades en dues o més espècies en el futur pròxim.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Avise i cols. (1992)
  2. 2,0 2,1 van der Kuyl i cols. (2002)
  3. Fritz i cols. (2006)
  4. Khozatsky & Mlynarski (1966)
  5. e.g. Fritz i cols. (2005)
  6. de Lapparent de Broin i cols. (2006)
  7. van der Kuyl i cols. (2005)


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Avise, John C.; Bowen, Brian W.; Lamb, Trip; Meylan, Anne B. & Bermingham, Eldredge (1992): Mitochondrial DNA evolution at a turtle's pace: evidence for low genetic variability and reduced microevolutionary rate in the Testudines. Mol. Biol. Evol. 9(3): 457-473. PDF fulltext
  • de Lapparent de Broin, France; Bour, Roger; Parham, James F. & Perälä, Jarmo (2006): Eurotestudo, a new genus for the species Testudo hermanni Gmelin, 1789 (Chelonii, Testudinidae). [English with French abstract] C. R. Palevol 5(6): 803-811. doi:10.1016/j.crpv.2006.03.002 PDF fulltext
  • Fritz, Uwe; Kiroký, Pavel; Kami, Hajigholi & Wink, Michael (2005): Environmentally caused dwarfism or a valid species - Is Testudo weissingeri Bour, 1996 a distinct evolutionary lineage? New evidence from mitochondrial and nuclear genomic markers. Mol. Phylogenet. Evol. 37(2): 389–401. doi:10.1016/j.ympev.2005.03.007 PDF fulltext
  • Fritz, Uwe; Auer, Markus; Bertolero, Albert; Cheylan, Marc; Fattizzo, Tiziano; Hundsdörfer, Anna K.; Sampayo, Marcos Martín; Pretus, Joan L.; Široký, Pavel & Wink, Michael (2006): A rangewide phylogeography of Hermann's tortoise, Testudo hermanni (Reptilia: Testudines: Testudinidae): implications for taxonomy. Zool. Scripta 35(5): 531-548. doi:10.1111/j.1463-6409.2006.00242.x PDF fulltext
  • Highfield, A.C. & Martin, J. (1989): A revision of the Testudines of North Africa, Asia and Europe. Genus: Testudo. Journal of Chelonian Herpetology 1(1): 1–12. HTML fulltext
  • Khozatsky, L.I. & Mlynarski, M. (1966): Agrionemys - nouveau genre de tortues terrestres (Testudinidae) ["Agrionemys - a new genus of tortoises"]. [Article in FrenchPlantilla:Verify source] Bulletin de l'Académie Polonaise des Sciences II - Série des Sciences Biologiques 2: 123-125.
  • van der Kuyl, Antoinette C.; Ballasina, Donato L. Ph.; Dekker, John T.; Maas, Jolanda; Willemsen, Ronald E. & Goudsmit, Jaap (2002): Phylogenetic Relationships among the Species of the Genus Testudo (Testudines: Testudinidae) Inferred from Mitochondrial 12S rRNA Gene Sequences. Mol. Phylogenet. Evol. 22(2): 174–183. doi:10.1006/mpev.2001.1052 (HTML abstract)
  • van der Kuyl, Antoinette C.; Ballasina, Donato L. Ph. & Zorgdrager, Fokla (2005): Mitochondrial haplotype diversity in the tortoise species Testudo graeca from North Africa and the Middle East. BMC Evol. Biol. 5: 29. doi:10.1186/1471-2148-5-29 (HTML/PDF fulltext + supplementary material)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Testudo (gènere)