Tetracarbonil níquel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tetracarbonil níquel
Tetracarbonil níquel
General
Nom sistemàtic Tetracarbonil níquel
Altres noms
Fórmula molecular Ni(CO)4
Nombre CAS [13463-39-3]
EINECS [1]
PubChem [2]
RTECS
Propietats
Massa molar 107,7 g/mol
Aspecte
Densitat i fase 1,32, g/cm3 sòlid
Solubilitat en aigua insolble
Punt de fusió -19ºC (254 K)
Punt d'ebullició 43ºC (316 K)
Estructura
Geometria molecular Tetracarbonil níquel
Geometria
de coordinació
tetraèdrica
Perills
MSDS [ICSC 0064]
Perills Molt tòxic
Classificació UE Inflamable Inflamable (F)
Molt tòxic Molt tòxic (T+)
Perillós per al medi ambient Perillós per al medi ambient (N)
Carc. Cat. 3
Repr.. Cat. 2
NFPA 704
NFPA 704.svg
3
4
3
 
Frases R R61, R11, R26, R40, R50/53
Frases S S53, S45, S60, S61
Punt d'inflamabilitat 4ºC
Temp. autoignició 60ºC
Límit d'explosió 2-34%
Compostos relacionats
Altres carbonils metàl·lics Pentacarbonil ferro
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El Tetracarbonil níquel és un compost organometàl·lic amb la fórmula Ni(CO)4. És un líquid volàtil que es descompon fàcilment en Ni i CO. La seva toxicitat és elevada i s'absorbeix per via respiratòria i cutània. S'elimina parcialment per via urinària en forma de Ni inorgànic.

És un producte intermedi en el procés Mond de purificació del níquel.

Síntesi[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

El Ni(CO)4 va ser sintetitzat la primera vegada l'any 1890 per Ludwig Mond per la reacció directa de níquel metàl·lic amb monòxid de carboni. Aquest treball pioner va donar lloc a la creació de diferents compostos metall-carbonil com ara els de manganès, vanadi, ferro o cobalt.

Procés Mond[modifica | modifica el codi]

Article principal: Procés Mond

A 323K (50°C), el monòxid de carboni es fa passar per sobre de Níquel impur. A una temperatura moderada, Ni(CO)4 es descompon donant CO i Ni metàl·lic. Aquestes dues reaccions formen la base del procés Mond per a la purificació del Níquel.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Una concentració atmosfèrica de 30 ppm és perillosa per l'home.

La intoxicació per Ni(CO)4 es manifesta inicialment amb cefalees, nàusees i vòmits. Aquests símptomes desapareixen entre les 12 i les 24 hores després de d'haver finalitzat l'exposició. De 12 a 36 hores després apareixen els símptomes de pneumònia química i l'edema de pulmó. En els casos fatals la mort es dóna entre els 5 i 15 dies. En les autòpsies es revela que els òrgans principals afectats són els pulmons i el cervell.

El Tetracarbonil Níquel ja no es considera un agent cancerigen, no obstant altera la síntesi de RNA (àcid ribonucleic).

Perillositat[modifica | modifica el codi]

Perill físic[modifica | modifica el codi]

El vapor és més dens que l'aire i pot estendre's arran de terra; possible ignició en punt distant.

Perill químic[modifica | modifica el codi]

Pot explotar per escalfament intens a 60°C. La substància pot incendiar-se espontàniament en contacte amb l'aire. La substància descompon en presència d'àcids donant vapors tòxics de monòxid de carboni.