Tetrarquia
De Viquipèdia
La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial. Un August i un Cèsar a orient i un August i un Cèsar a occident.
El model Tetràrquic [modifica]
- Raó política: les agressions dels bàrbars al limes i les usurpacions de poder continues durant la crisi del segle III va fer necessari un nou model polític amb diferents centres de poder, àrees d'influència i potestat decisòria cercant l'eficàcia i la multiplicació per quatre de l'autoritat imperial.
- Raó d'ideologia religiosa: el poder imperial serà investit d'una mística religiosa convertint-se els dos primers Augusts, Dioclecià i Maximià i els seus adoptats, en fills de Herculius i Iouius i per tant legitimar la seva inspiració per la gràcia divina.
- Raó dinàstica: amb l'objectiu d'evitar usurpacions i inspirant-se en la Dinastia Antonina, es crea una família imperial divina basant-se en el principi d’Optimus Princeps. L'elecció del successor a August serà a través de l'adopció, d'acord amb el principi que legitima la capacitat i no el parentiu.
Les reformes de Dioclecià van donar lloc a la Tetrarquia i a una reforma exhaustiva de l'Imperi Romà en l'àmbit polític, militar, fiscal, territorial, administratiu i religiós.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetrarquia  |
- Aureli Víctor, Llibre dels Cèsars, 39, 24-30.
- Brown, P. El Mundo de la Antigüedad Tardia. De Marco Aurelio a Mahoma.Taurus.1989
- Europi, Breviari, 22 I.
- Rémondon, Roger. La crisis del Imperio romano. Ed. Labor. 1979.
