Teuta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Teuta fou reina d'Il·líria, segona esposa del rei Agron.

A la mort del seu marit va assolir el poder (231 aC) com a regent de Pinnes, fill del primer matrimoni d'Agron. Encoratjada pels recents èxits militars il·liris, va autoritzar o tolerar les accions dels pirates, que assolaren la mar Adriàtica, mentre la seva flota atacava la costa de l'Epir i d'altra banda el príncep (després rei) Escerdílides (germà petit d'Agron) amb 5.000 homes, envaïa el país per terra i ocupava la rica ciutat de Fenike. Una invasió dels dardanis va obligar la reina a cridar les forces que lluitaven a l'Epir.

Molts dels vaixells mercants atacats pels pirates il·liris eren italians o romans, i per això el senat romà va enviar dos ambaixadors a la reina: Gai i Luci Coruncani. Van demanar explicacions i compensacions, però el comportament dels dos emissaris va ofendre a la reina, qui els va expulsar del regne. Més tard un dels dos, el més jove, fou assassinat de tornada a Roma.

Aquesta violació de la llei internacional va provocar la declaració de guerra romana que va enviar un exèrcit sota el comandament dels cònsols Luci Postumi Albí i Gneu Fulvi Centumal.

Mentre, Teuta estava ocupada en el setge d'Issa (primavera del 229 aC), on havia enviat el seu amant, el grec Demetri de Faros, per ocupar Còrcira. Demetri aconseguí el seu objectiu, i a més va assetjar Epidamnus. Tanmateix, quan la flota romana va arribar-hi, Demetri va entregar Còrcira sense lluita i va col·laborar amb els dos cònsols en les operacions militars.

La campanya fou ràpida i en poques setmanes gran part del país era en mans dels romans. Teuta es va refugiar a la fortalesa de Rhizon i des d'allí demanà la pau, que finalment li fou concedida a la primavera del 228 aC, a condició d'entregar una part dels seus dominis, prohibir als seus súbdits l'accés a l'empori comercial de Lissus i més enllà. El territori que va conservar sembla que era força reduït; la major part del regne fou donada al seu fillastre Pinnes sota regència de Demetri de Faros; una altra zona va quedar en mans d'Escerdílides, però sense títol reial.

No torna a aparèixer i es pensa que probablement va abdicar a favor de Pinnes al cap de molt poc temps, el mateix any 228 aC.