Teyco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:03, 31 jul 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióTeyco, SA
Dades
TipusEmpresa constructora
Indústriaconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballConstrucció
EspecialitatSocietat Anònima
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1963
FundadorCarles Sumarroca i Claverol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitEspanya i Amèrica Llatina
Governança corporativa
Seu 
  • Barcelona
Persona rellevantJordi Sumarroca, president
SucursalC/ del Cister, 1-3 (Barcelona)

Lloc webhttp://www.teyco.es/

Teyco és una empresa catalana fundada el 1963[1] i dedicada a la construcció i a la promoció immobiliària, activa a nivell internacional. El 2015 tenia més de 200 empleats i es trobava en un procés d'expansió per consolidar la seva presència a l'Amèrica Central. La seva seu central es troba al carrer del Cister, 1-3 de Barcelona.[2] És propietat de la família Sumarroca.

Història

L'empresa es va fundar el 1963 a Barcelona pels germans Jordi, Pere i Carles Sumarroca, especialitzant-se progressivament en la construcció i comercialització immobiliària.

Expansió i TAS

Durant la primera dècada dels anys 2000 i aprofitant el boom en la construcció a l'Estat, l'empresa va desenvolupar diversos projectes de construcció pública, sobretot de caràcter municipal. Va innovar creant el seu propi sistema construcció, conegut amb el nom de Teyco Avant System (TAS), un sistema de construcció per mòduls que permet executar les obres en un temps de construcció inferior al de la seva competència.[3] Aquest sistema els va permetre adjudicar-se la construcció d'Escoles, Hospitals, centres culturals i d'altres equipaments municipals arreu. Segons la pròpia empresa, fins a un 70% d'un edifici es pot construir a la seva fàbrica.[4]

Crisi immobiliària i internacionalització

El 2010, per tal d'esquivar la crisi de finals de la dècada, va començar un període d'internacionalització, ampliant la seva activitat a l'Amèrica Llatina.[5] Algunes de les seves primeres actuacions internacionals van ser la construcció d'hospitals a Panamà. El 2013 un 25% de la seva facturació ja provenia del negoci internacional.[4] Va tancar el 2014 facturant 74 milions d'euros i amb 244 empleats,[3] amb una facturació exterior del 6,9%.

Polèmiques

El 2015 l'empresa va arribar a un acord per reestructurar el seu deute, passant de 36,9 a 13,2 milions d'euros, desprenent-se d'una bona part de la seva cartera d'actius immobiliaris i separant el negoci constructor de l'immobiliari en els seus balanços. El mateix any l'empresa va ser investigada per unes possibles irregularitats en la construcció d'un aparcament a Torredembarra.[3][3] Per aquest motiu el conseller delegat de l'empresa, Jordi Sumarroca, va ser empresonat el 19 de juliol de 2015, d'on va sortir l'11 d'agost després de pagar 600.000 euros de fiança. Jordi Sumarroca és fill de Carles Sumarroca Coixet, un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya.

El 27 d'agost de 2015 la Guàrdia Civil Espanyola va escorcollar la seu de Convergència Democràtica de Catalunya cercant documentació que validés la teoria que l'empresa havia comissionat el partit amb un 3% a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Entre les grans obres gestionades per Teyco s'inclouen la construcció de la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia.[6]

Referències

  1. Registro Mercantil de Barcelona, Hoja 2733, Folio 165, Tomo 1218, Sección 3ª, Inscripción 1ª.
  2. «Qui som». web. Teyco. [Consulta: 28 agost 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 T.Coca, M. «Teyco, una empresa en el ojo del huracán» (en castellà). El Mundo, 23-07-2015.
  4. 4,0 4,1 «Teyco genera a l'exterior el 25% de les vendes». El Punt Avui, 12-06-2013.
  5. Cordero, Daniel «Teyco se refugia en Centroamérica para capear la caída de la obra pública». El País, 11-06-2013.
  6. Güell, Oriol; Pons, Mercè «La Guardia Civil entra en la sede de CDC por las comisiones del 3%». El País.

Enllaços externs