Théodore Botrel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Théodore Botrel
Théodore Botrel.jpg
Nom real: Jean-Baptiste-Théodore-Marie Botrel
Estil: Chansonnier
Naixença: 14 de setembre de 1868
Dinan, Bretanya
Defunció: 26 de juliol de 1925 (als 56 anys)
Pont-Aven
Nacionalitat: França França
Activitat principal: Compositor i poeta
Altres activitats: Dramaturg

Théodore Botrel (Dinan, Bretanya, França, 14 de setembre de 1868 - Pont-Aven, Bretanya, 26 de juliol de 1925) fou un poeta i chansonnier bretó. Fill d'un ferrer és donà conèixer molt aviat com a poeta popular; les seves cançons inspirades en la vida bretona, tan sentides com vigoroses, foren ben rebudes a París (1896), on acabà establint-se. Entre les seves composicions, són dignes d'anomenar-se primerament La Paimpolaise, a les quals seguiren:

  • Chansons de la fleur de Lys, Clairon et Binions, (1899);
  • Coups de Clarion (1900);
  • Chansons en sabots (1901;
  • Les chansons des petots Bretons, Chansons en dentelles (1902);
  • Chansons de not'pays (1903);
  • Chansons de Jean qui chanté (1907).

Assolí gran fama a la Bretanya amb la cançó popular Nótrée Dame du Gusclin (1906). Se'l hi deu a més la gran cantata premiada a l'Exposició del 1900, titulada ¡Pour la Patrie!, la comèdia en dos actes i en vers Pierrot Papa, Le Poignard, A qui le neveu? (1895), Chantepic (1896), drama en tres actes, Nos Bicyclistes (1896), La voix du lit clos (1901), Chansons de clochers-a-jour, i un munt de petites comèdies i drames populars.[1]

Botrel i la seva esposa, amb els típics vestits bretons

Cal afegir a la llista dels seu poemes i cançons populars:

  • Contes du <lit clos>;
  • Chansons pour Lison;
  • Chantes, les gasl;
  • Cahnsons de Jacques-La-Tèrre;
  • Chansons de Jean-la-Vague.

Entre els seus pomes i cançons heroiques:

  • Chansosn de <La fleur de lis>;
  • Chançons tricolores;
  • Coups de clairon.

Entre les seves comèdies i drames populars:

  • La voix du <lit clos>;
  • Fleur d'ajonc;
  • Péri en mer;
  • Doric et Léna;
  • La mort-aux-races;
  • Les paimpolaise;
  • Monsieur l'aumônier;
  • La médaille du pilote;
  • Le mystère de Keravel, drama (París, 1911);
  • Chansons de clochers-a-jour, (París, 1912);
  • Les alouettes (París, 1912);
  • La nuit rouge, drama (París, 1913);
  • Chants du bivouac (París, 1915);
  • Chansons de route (París, 1916).

Les seves últimes obres foren Jean Gouin (1919), Le Vieux Poilu (1917) i Le départ de Jehanne (1920).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9 ISBN 84-239-4509-X
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 178 ISBN 84-239-4572-3
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore Botrel