The Corn Is Green

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Corn Is Green

Fitxa tècnica
Direcció: Irving Rapper
Direcció artística: Carl Jules Weyl

Producció: Jack Chertok i Jack L. Warner

Guió: Frank Cavett i Casey Robinson adaptació de l'obra de Emlyn Williams

Música: Max Steiner

Fotografia: Sol Polito

Muntatge: Frederick Richards

Vestuari: Orry-Kelly

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1945
Gènere: Comèdia dramàtica
Duració: 115 minuts

Companyies
Productora: Warner Bros. Pictures

Pàgina sobre “The Corn Is Green a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars

The Corn Is Green és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Irving Rapper i estrenada l'any 1945.

Argument[modifica | modifica el codi]

En arribar a Glensarno, una població minera gal·lesa a on fixa la seua residència en una casa recentment heretada, Lilly Moffat (Bette Davis), una mestra d'escola anglesa, s'horroritza en descobrir que els minaires viuen en la pobresa i la ignorància. Amb la determinació de millorar la vida d'aquells nois, els quals comencen a treballar en els pous de carbó des de ben menuts, Lilly decideix emprar els seus modestos ingressos per a mantindre una escola i educar a qualsevol habitant del poble que hi estigui interessat. La seua majordoma, la senyora Watty (Rosalind Ivan), una lladre de botigues reformada i esdevinguda una activista d'un grup religiós militant, i la seua descarada filla Bessie (Joan Lorring) creuen que un projecte tan idealista és un error. Enfrontant-se als prejudicis de molta gent, la senyoreta Moffat prossegueix la seua tasca i aconsegueix els serveis com a mestres auxiliars de la senyora Ronberry (Mildred Dunnock) i d'un dependent de botiga, el senyor Jones (Rhys Williams). L'hisendat del llogaret (Nigel Bruce), el qual s'oposa obertament a l'escola per creure que va en contra dels seus interessos econòmics, es nega a llogar un edifici seu del poble que seria l'indret ideal per a establir-la. Sense desanimar-se per la decisió del terratinent, la senyoreta Moffat converteix part de la seua casa en aula i anuncia que les classes hi estan a punt de començar. Entre els seus alumnes es troba Morgan Evans (John Dall), un cerca-raons que, algunes vegades, mostra algun esclat de genialitat. Quan més descoratjada se sent i a punt d'abandonar el seu projecte, la senyoreta Moffat descobreix les excepcionals qualitats de Morgan i la seua receptiva ment. Sense deixar que res la desanimi, passa els dos anys següents ensenyant-li tot el que és capaç d'aprendre. Mestra i alumne, embarcats en la gran aventura de transmetre i assimilar coneixements, comparteixen una profunda i emocionant experiència. Més tard, Morgan, una mica espantant perquè la srta. Moffat l'obliga a preparar-se per a presentar-se als exàmens per tal d'obtindre una beca a la Universitat d'Oxford, s'hi rebel·la i, després de retreure-li la seua implacable exigència, abandona violentament l'aula. Aquella nit, a més de beure en excés i cercar brega, té una trobada amb Bessie Watty, la qual, ofesa encara per un altercat amb la senyoreta Moffat, el convida descaradament a seduir-la. Afligit i penedit del que ha fet, Morgan torna a fer els seus estudis, però, el dia de l'examen, Bessie diu a la senyoreta Moffat que tindrà un fill de Morgan. Tement que aquesta notícia trastorni el seu alumne, la mestra suborna Bessie perquè abandoni el poble. Mesos més tard, després d'haver passat Morgan els seus exàmens amb les millors notes i quan es disposa a anar-se'n a Oxford, Bessie torna amb el seu fill. Encara que s'hi sent atrapat, jutja que el seu deure és casar-s'hi i donar un nom al xiquet. Implorant que no malmeti l'oportunitat de fer alguna cosa de profit amb la seua vida, la senyoreta Moffat s'ofereix per adoptar el nen després que Bessie, la qual admet que no estima pas en Morgan, hi accedeix. Satisfet amb el tracte, Morgan se'n va a Oxford deixant el seu fill en les mans segures de la senyoreta Moffat.[1]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • "La versió cinematogràfica de The Corn is Green és una traducció literal de l'obra de teatre. Els valors originals d'aquest drama sobre l'educació dels joves en un poble miner del Gal·les, tal com els va exposar Emlyn Williams, han estat tractats amb el major respecte pels guionistes Casey Robinson i Frank Cavett. El rude realisme del caràcter gal·lès i la posada en escena s'han mantingut en la versió cinematogràfica gràcies a la direcció d'Irving Rapper i l'assessoria tècnica de Rhys Williams. Amb aquests col·laboradors, als quals cal sumar una Bette Davis que atorga gran dignitat al paper protagonista entre un bon repartiment de secundaris, una excel·lent obra teatral ha passat per l'estudi de la Warner Brothers i s'ha convertit en una impecable pel·lícula."
  • "Bette Davis ofereix una interpretació contundent i vital de la senyoreta Moffat ... En romandre fidel a l'obra teatral, The Corn is Green s'ha revelat com una notable mostra del poder del cinema, una dosi plena i madura d'emoció i diversió."[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 115-117.
  2. Fragments d'un article del New York Herald Tribune recollits al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994. ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 117).
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Ringgol.2C_Gene.2C_.5B.5B1994.5D.5D.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Corn Is Green Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema