El curiós cas de Benjamin Button

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: The Curious Case of Benjamin Button)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Curious Case of Benjamin Button
El curiós cas de Benjamin Button
Benjamin Button.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: David Fincher

Producció: Kathleen Kennedy
Frank Wilton Marshall
Ray Stark

Guió: Eric Roth
Robin Swicord
Història:
Francis Scott Fitzgerald

Música: Alexandre Desplat

Fotografia: Claudio Miranda

Muntatge: Kirk Baxter
Angus Wall

Protagonistes: Brad Pitt
Cate Blanchett
Taraji P. Henson
Julia Ormond
Tilda Swinton
Mahershalalhashbaz Ali
Jared Harris
Jason Flemyng

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 2008
Gènere: Drama romàntic
Fantasia
Duració: 166 minuts
Idioma: anglès

Companyies
Distribució: Paramount Pictures (EUA)
Warner Bros. (internacional)
Pressupost: 150 milions de dòlars

Fitxa sobre “The Curious Case of Benjamin Button” a IMDb

Valoracions
IMDb 8.4/10 stars
FilmAffinity 8.2/10 stars

El curiós cas de Benjamin Button[1] (títol original en anglès: The Curious Case of Benjamin Button) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per David Fincher, i que ha estat doblada al català. Amb un guió d'Eric Roth i protagonitzada per Brad Pitt, Cate Blanchett, Tilda Swinton i Jason Flemyng, nominada a 13 premis Oscar, està basada en l'obra homònima de l'autor Francis Scott Fitzgerald.

Després de dirigir Zodiac, el director estatunidenc canvia de registre i de la sordidesa i foscor que tan bé domina i passa a la història delicada i màgica que escrigués Scott Fitzgerald en els anys 20 del segle passat. El curiós cas de Benjamin Button ens parla d'un nen que neix amb l'aspecte d'un ancià de 70 anys i que va rejovenint així que passen els anys. Una vida a la inversa, en definitiva.

Taula de continguts

[modifica] Argument

Benjamin Button (Brad Pitt) és un home que va néixer sent un ancià i en lloc d'envellir, rejoveneix. És un home, que com els altres, no pot detenir el temps. Al final de la Primera Guerra Mundial, Benjamin comença el seu viatge per la vida, un viatge tan inusual com el de qualsevol altra persona. Aquesta és la gran història d'un home no tan ordinari; la història de la gent i els llocs que ell va conèixer, dels amors que ell va trobar, de les alegries de la vida i les tristeses de la mort, i d'allò que perdura més enllà de la mort.

[modifica] Resum

Aquesta historia relata la vida d'un home que va néixer vell i va morir quan era un nadó.

Els fets de la pel·lícula van succeint a mida que Carolina, la filla d'una dona gran anomenada Daisy que és a l'hospital esperant la mort, va lleguint el diari de Benjamin Buttom .

Abans de tot això, Daisy narra a la seva filla la història d'un rellotger destacat i cec anomenat Gateau, a qui se li va encarregar l'elaboració d'un rellotge que penjaria a l'estació de trens de Nova Orleans. En el procés de construcció del rellotge, Gateau rep la notícia que el seu únic fill havia mort a la Primera Guerra Mundial, i malgrat el succés decideix continuar treballant en el rellotge, però intencionadament el dissenya perquè les seves manilles girin en direcció contrària, amb l'esperança que aquest faci tornar el temps i porti de tornada a tots els que van morir a la guerra. Després que s'inauguri el rellotge a l'estació, Gateau desapareix.

Just el dia en què la Gran Guerra acaba, mentre la gent celebra l'inici d'un nou període de pau, neix a Nova Orleans un nadó amb l'aparença i les limitacions físiques d'un home de 86 anys, al qual se li pronostiquen poques esperances de vida. La mare del nen mor després del part. El seu pare el deixa a una residencia d’avis on una senyora, l'encarregada de la residencia, l'adopta. En aquesta residència transcorre molt de temps i es pot anar observant la millora d’aquet nadó que tothom donava per mort Quan debía aparentar uns 70 anys d'edat coneix a una dolça nena anomenada Daisy, de la qual es fa amic. Amb el temps deixa les crosses i troba treball en un remolcador del port

Posteriorment, deixa l'asil per embarcar-se al Chelsea, el remolcador, i promet a Daisy enviar postals de tots els llocs en què estigui. D'aquesta manera recorre diversos llocs de la costa oriental dels Estats Units. El Chelsea arriba fins a Rússia, i tota la tripulació s'allotja en un hotel de port, on Benjamin coneix a una dona britànica anomenada Elizabeth de la qual s'enamora. Després de llargues converses nocturnes, i tot i que Elizabeth està casada amb un espia del govern britànic, inicien un romanç, però aquesta acaba abandonant-lo.

El Chelsea entra una nit en combat amb un submarí alemany. Amb això el Chelsea s'enfonsa i Benjamin és rescatat per un mercant. Amb aquest succés Benjamin deixa de treballar a la mar.

Ell torna a Nova Orleans amb l'aspecte d'un home de 50 anys, i visita a Queenie seva mare adoptiva. Allà es troba amb Daisy, la seva amiga de la infantesa, que és una gran ballarina de dansa i ella intenta iniciar un romanç amb ell, però Benjamin subtilment la rebutja. El seu pare es revela finalment i li confessa que està severament malalt i que en morir el deixaria tots els seus béns que són una antiga fàbrica de botons i una gran casa on hi ha retrats de la seva mare.

Després de la mort del seu pare, Benjamin visita a Daisy a Nova York, lloc on ella ha aconseguit convertir-se en una bona ballarina. Però s'assabenta que s'ha enamorat d'un ballarí així que decideix allunyar-se de Daisy ja que les seves vides havien pres rumbs diferents.

Daisy pateix un accident en ser atropellada i haver-se trencat la cama a causa d'un cotxe a París, impedint per sempre continuar amb la seva carrera com a ballarina. Benjamin s'assabenta a través d'un telegrama enviat per una de les seves amigues de dansa, i immediatament viatja a París per assistir-la en tot el possible. Però Daisy el rebutja i li demana que s'allunyi de la seva vida. Daisy, que s'ha refet de l'accident, ja no pot ballar més, torna a l'asil i es troba amb Benjamin i finalment el romanç neix entre ells; per llavors Benjamin té l'aspecte d'un home de 40 anys.

Un dia, Benjamin decideix marxar de la vida de Daisy doncs argumenta que aviat haurà de criar-lo al tornar el més jove i que, de romandre al costat d'ella, la filla que han tingut junts, no podrà tenir una vida normal. Així que Daisy es torna a casar. Benjamin torna a l'asil d'ancians on havia crescut fins que Daisy qui ja és vídua rep una crida i va a l'asil i assisteix quan Benjamin ja té aspecte de pre-adolescent que desemboca en el d'un nen amb malaltia d'Alzheimer i finalment en el de un nadó de braços, Daisy en les seves cures, llegeix el mateix llibre de contes a Benjamin, que la seva àvia els llegia quan eren nens. Benjamin mor als 85 en els braços de Daisy.

[modifica] Repartiment

[modifica] Referències

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües