The Hunting Party

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Hunting Party

Fitxa tècnica
Direcció: Don Medford

Producció: Lou Morheim

Guió: William Norton

Música: Riz Ortolani

Fotografia: Cecilio Paniagua

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1971
Gènere: Western
Duració: 107 min

Pàgina sobre “The Hunting Party a IMDb

Valoracions
IMDb 5.9/10 stars

The Hunting Party és una pel·lícula estatunidenca de Don Medford estrenada el 1971.

Argument[modifica | modifica el codi]

Temuts a tota la regió, Franck Calder (Oliver Reed) i la seva banda de fugitius fan irrupció al comtat de Ruger, Texas. El seu objectiu: agafar una institutriu (Candice Bergen) perquè l’ensenyi a llegir i a escriure. Ignora encara que el seu ostatge, la Melissa, és l'esposa de Brandt Ruger (Gene Hackman), l'amo de la regió que no coneix més que una resposta: la llei del més fort. Aquest, al capdavant d'un petit exèrcit es llança sobre el rastre de Calder i dels seus homes, determinats a acabar amb ells.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Rebuda[modifica | modifica el codi]

Penso que és apropiat lloar Candice Bergen, que ha pujat des de la fama de celebritat efímera en la qual va començar la seva carrera fins al nivell de professionalisme durador que caracteritza el seu treball avui. "Durabilitat" pot no semblar una idea per a una bonica jove, però en les actuacions de Miss Bergen hi ha un punt d’intel·ligència, i en certa manera, una qualitat moral que explica el seu atractiu extraordinari. I aquest atractiu no val només per a un paper de vitrina en una pel·lícula com "Carnal Knowledge" sinó també per a un paper ingrat en una pel·lícula realment estúpida com "The Hunting Party". Candice Bergen interpreta la donar d'un ric granger de Texas (Gene Hackman), que és també un sàdic impotent. Un dia és segrestada per un dur proscrit (Oliver Reed) perquè la confon amb una mestra d’escola i vol que l’ensenyi a llegir i escriure. Mai no van més enllà de l'alfabet, però, amb una cosa i altra, s’enamoren i quan el granger els atrapa, esdevé alguna cosa com el vol de vehement innocència des d'una ràbia metòdica i psicòtica. "The Hunting Party" podria semblar una oferta completament fora de la diversió familiar, combinant sexe i violència amb l'ensenyament primari. Però de fet ni ensenya ni excita exceptuant que les pel·lícules d'aquesta classe tendeixen a ser més més rígides, més elemental, de mala mort expressiu amb els valors elementals en la definitiva confrontació. En aquest final, Don Medford, el director, porta l'acció a un grau no exigit per la història i, amb una manca de tacte impressionant, talla escena rere escena.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. GREENSPUN, ROGER. The Hunting Party (en anglès), 17 de juliol de 1971. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema