The Iron Horse

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Iron Horse
The Iron Horse.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: John Ford

Producció: John Ford

Guió: Charles Kenyon
John Russell
Charles Darnton

Fotografia: George Schneiderman

Protagonistes: George O'Brien
Madge Bellamy

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1924
Gènere: western
Duració: 133 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Fox Film Corporation

Pàgina sobre “The Iron Horse a IMDb

Valoracions
IMDb 7.3/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars

The Iron Horse és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford i estrenada l'any 1924. Considerada la millor pel·lícula de l'època muda de John Ford, un western al voltant del ferrocarril i l'esperit pioner dels Estats Units d'Amèrica.

The Iron Horse va ser la resposta ràpida i contundent de la Fox a l'èxit de The Covered Wagon, produïda un any abans per la Paramount. William Fox va tirar la casa per la finestra i li va donar a John Ford, que mai abans havia comptat amb tants mitjans, carta blanca perquè evoqués de la manera més èpica possible la construcció del primer xarxa ferroviària transcontinental. 5.000 figurants, 1.000 xinesos, 800 indis, 1.300 bisons, 2.000 cavalls, 10.000 caps de bestiar, un centenar de cuiners, un regiment sencer de l'exèrcit i un parell de locomotores autèntiques que havien sobreviscut a aquella titànica peripècia de 1869, l'autèntica Derringer de Wild Bill Hickock estaven a disposició de Ford.

El film, rodat a Reno,[text imprecís] és el rodatge més important de la seva època en exteriors. Es van construir dues ciutats per filmar les preses generals i l'equip tècnic i els actors van desafiar les inclemències del temps de la regió de Nevada on es van rodar les escenes d'exteriors de gener a març de 1924: bona part de la filmació va transcórrer entre 25 i 30 graus sota zero. Però si les escenes del traçat de les vies del ferrocarril i els atacs indis busquen una certa magnificència gràcies a les estudiades posicions de càmera que subratllen l'espectacularitat del moment. Per primera vegada es va utilitzar un forat per posar les càmeres, per la part superior de les quals van passar la fúria de les bèsties.

La presència de tres borratxos irlandesos al campament del ferrocarril proporciona les notes humorístiques característiques del realitzador, la distensió davant de tant de dramatisme.

Cecil B. DeMille adaptà el mateix tema per la seva Union Pacific el 1939. Clark Gable va fer una breu aparició a la pel·lícula.

Argument[modifica | modifica el codi]

El president Abraham Lincoln ha autoritzat la construcció d'un enllaç entre les línies ferroviàries de la Union Pacific i la Central Pacific. Un contractista (Will Walling) i un topògraf (George O'Brien) emprenen un viatge amb l'objectiu de traçar la ruta idònia, però, tot i que aconsegueixen localitzar un pas muntanyós que permetria l'establiment d'una connexió molt més ràpida del que s'havia esperat, el risc que els nadius ataquin als treballadors amenaça de fer malbé l'ambiciós projecte. Davy Brandon treballa a les obres de la línia del ferrocarril transcontinental, entre 1863 i 1869, i s'enamora de la filla de l'enginyer cap, Miriam. Durant una topada amb els indis descobreix al guerrer manco que va assassinar temps enrere al seu pare.

Repartiment[modifica | modifica el codi]