The Jazz Singer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Jazz Singer
The Jazz Singer.gif
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Alan Crosland

Guió: Adaptat per Alfred A. Cohn
A partir de l’obra de Samson Raphaelson The Day of Atonement

Música: Louis Silvers

Fotografia: Hal Mohr

Muntatge: Harold McLord

Protagonistes: Al Jolson

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1927
Gènere: Drama
Duració: 90 min

Companyies
Productora: Warner Bros. Pictures

Pàgina sobre “The Jazz Singer a IMDb

Valoracions
IMDb 6.8/10 stars
FilmAffinity 6.3/10 stars

The Jazz Singer és una pel·lícula musical estatunidenca d'Alan Crosland estrenada el 1927. És considerada majoritàriament la primera pel·lícula sonora.

Argument[modifica | modifica el codi]

El xantre Rabinowitz està furiós per haver trobat el seu fill Jackie cantant en un bar, i l'ha fet fora de la llar familiar .

Alguns anys més tard, Jackie és cantant de jazz en un night club i es fa dir Jack Robin. L'actriu Mary Dale es proposa ajudar-lo a fer carrera .

I en efecte, Jackie és propulsat a les escenes de Broadway per fer-hi un nou espectacle, un espectacle que el convertiria de segur en la nova estrella de la cançó. Però el concert cau el dia del Yom Kippur, i el pare de Jackie , molt malalt, és incapaç de cantar. La seva mare i un veí intenten convèncer Jackie de renunciar al seu show i participar en la celebració. Incapaç de resistir, es precipita a la sinagoga per cantar-hi el Kol Nidre, l'oració tradicional. El seu pare mor alegre. Alguns anys més tard, Jackie és novament als escenaris i obté un immens èxit, sota la mirada de la seva mare.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Aquesta versió cinematogràfica de l'obra de Samson Raphaelson és la primera pel·lícula parlada amb un total de 281 mots. Mostra també la relació que va existir entre Broadway i Hollywood durant diversos decennis, fins i tot en el gènere de la comèdia musical.

La veu d'Al Jolson era la primera que es va sentir en un llargmetratge; va provocar un tro d'aplaudiments .< br /> En principi, Al Jolson no havia de cantar més que cinc cançons i entonar alguns temes religiosos. Pels productors, calia evitar absolutament el llenguatge parlat enmig dels cants. Per això la història encara és explicada amb l'ajuda de cartrons i de subtítols.

Tanmateix, en la cançó Blue Skies, l'actor es va llançar a una verdadera improvisació no prevista en el guió: un diàleg amb la seva mare (Eugénie Besserer). Aquesta intervenció de la part d'Al Jolson va tenir com a efecte descongelar el mite de la pel·lícula sonora i va permetre als altres llançar-se a «parlar».

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Cançons de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  1. Toot, Toot, Tootsie Goodbye (Gus Kahn, Ernie Erdman, Dans Russo)[1]
  2. Blue Skies (Irving Berlin)[1]
  3. Dirty Hands, Dirty Face (Edgar Leslie, Grant Clarke, Jolson, James V. Monaco)[1]
  4. Mother, I still have you (Jolson, Louis Silvers)[1]
  5. My mammy (Sam Lewis, Joe Young, Walter Donaldson)[1]
  6. My mammy (Sam Lewis, Joe Young, Walter Donaldson)[1]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Destacar que The Jazz Singer és mencionat moltes vegades a la pel·lícula Cantant sota la pluja, que explica els començaments del cinema sonor.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 La Warner Bros, p.145

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema