The Jazz Singer
  |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Alan Crosland |
|
|
|
| Guió: | Adaptat per Alfred A. Cohn A partir de l’obra de Samson Raphaelson The Day of Atonement |
|
|
|
| Música: | Louis Silvers |
|
|
|
| Fotografia: | Hal Mohr |
|
|
|
| Muntatge: | Harold McLord |
|
|
|
| Protagonistes: | Al Jolson |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1927 |
| Gènere: | Drama |
| Duració: | 90 min |
|
Companyies |
|
| Productora: | Warner Bros. Pictures |
|
|
|
| Pàgina sobre “The Jazz Singer” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
The Jazz Singer és una pel·lícula musical estatunidenca d'Alan Crosland estrenada el 1927. És considerada majoritàriament la primera pel·lícula sonora.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
El xantre Rabinowitz està furiós per haver trobat el seu fill Jackie cantant en un bar, i l'ha fet fora de la llar familiar .
Alguns anys més tard, Jackie és cantant de jazz en un night club i es fa dir Jack Robin. L'actriu Mary Dale es proposa ajudar-lo a fer carrera .
I en efecte, Jackie és propulsat a les escenes de Broadway per fer-hi un nou espectacle, un espectacle que el convertiria de segur en la nova estrella de la cançó. Però el concert cau el dia del Yom Kippur, i el pare de Jackie , molt malalt, és incapaç de cantar. La seva mare i un veí intenten convèncer Jackie de renunciar al seu show i participar en la celebració. Incapaç de resistir, es precipita a la sinagoga per cantar-hi el Kol Nidre, l'oració tradicional. El seu pare mor alegre. Alguns anys més tard, Jackie és novament als escenaris i obté un immens èxit, sota la mirada de la seva mare.
Comentaris [modifica]
Aquesta versió cinematogràfica de l'obra de Samson Raphaelson és la primera pel·lícula parlada amb un total de 281 mots. Mostra també la relació que va existir entre Broadway i Hollywood durant diversos decennis, fins i tot en el gènere de la comèdia musical.
La veu d'Al Jolson era la primera que es va sentir en un llargmetratge; va provocar un tro d'aplaudiments .< br /> En principi, Al Jolson no havia de cantar més que cinc cançons i entonar alguns temes religiosos. Pels productors, calia evitar absolutament el llenguatge parlat enmig dels cants. Per això la història encara és explicada amb l'ajuda de cartrons i de subtítols.
Tanmateix, en la cançó Blue Skies, l'actor es va llançar a una verdadera improvisació no prevista en el guió: un diàleg amb la seva mare (Eugénie Besserer). Aquesta intervenció de la part d'Al Jolson va tenir com a efecte descongelar el mite de la pel·lícula sonora i va permetre als altres llançar-se a «parlar».
Repartiment [modifica]
- Al Jolson: Jackie Rabinowitz/Jack Robin
- May McAvoy: Mary Dale
- Warner Oland: El xantre Rabinowitz
- Eugenie Besserer: Sara Rabinowitz
- Otto Lederer: Moisha Yudelson
- Myrna Loy: Noia del cor
- Roscoe Karns (no surt als crèdits): Un agent
Cançons de la pel·lícula [modifica]
- Toot, Toot, Tootsie Goodbye (Gus Kahn, Ernie Erdman, Dans Russo)[1]
- Blue Skies (Irving Berlin)[1]
- Dirty Hands, Dirty Face (Edgar Leslie, Grant Clarke, Jolson, James V. Monaco)[1]
- Mother, I still have you (Jolson, Louis Silvers)[1]
- My mammy (Sam Lewis, Joe Young, Walter Donaldson)[1]
- My mammy (Sam Lewis, Joe Young, Walter Donaldson)[1]
Al voltant de la pel·lícula [modifica]
- Se n'han fet dos remakes:
- 1952: The Jazz Singer de Michael Curtiz, amb Danny Thomas
- 1980: The Jazz Singer de Richard Fleischer, amb Neil Diamond
- Una pel·lícula biogràfica sobre Al Jolson ha estat dirigida el 1946 per Alfred E. Green sota el títol La novel·la d'Al Jolson on s'evoca aquesta pel·lícula.
- Destacar que The Jazz Singer és mencionat moltes vegades a la pel·lícula Cantant sota la pluja, que explica els començaments del cinema sonor.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Pàgina de la pel·lícula a l’IMDb
- 5Balan_Crosland% 5D.html El Cantant de jazz a l'enciclopèdia Encarta. (francès)
- La pel·lícula a dvdtoile.com (francès)
