The Last King of Scotland

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Last King of Scotland
Last king of scotland uk.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Kevin Macdonald
Direcció artística: Michael Carlin, Tina Jones

Producció: Lisa Bryer, Andrea Calderwood, Charles Steel, Christine Ruppert

Guió: Jeremy Brock, Peter Morgan, Joe Penhall, adaptació de la novel·la homònima de Giles Foden

Música: Alex Heffes

Fotografia: Anthony Dod Mantle

Muntatge: Justine Wright

Vestuari: Michael O'Connor

Dades i xifres
País: Gran Bretanya
Data d'estrena: 2007
Gènere: drama
Duració: 125 minuts

Pàgina sobre “The Last King of Scotland a IMDb

Valoracions
IMDb 7.8/10 stars
FilmAffinity 7.2/10 stars

The Last King of Scotland és una pel·lícula britànica de Kevin MacDonald, estrenada el 2006. La pel·lícula és treta de la novel·la homònima de Giles Foden, inspirada en fets reals.

Argument[modifica | modifica el codi]

Nicholas Garrigan (personatge fictici), jove metge escocès tot just diplomat el 1970, desembarca a Uganda en cerca d'aventures. Poc després de la seva arribada, mentre treballa en un hospital de la sabana, coneix Idi Amin Dadà, que un cop d'estat acaba de propulsar al poder. Li proposa ser el seu metge personal.

Seduït pel carisma del cap de l'Estat i entusiasta pel que fa al destí d'aquest jove país, el jove metge es converteix ràpidament en persona desconfiança del dictador (el seu «més proper conseller») i es troba pres en la trampa de la bogeria mortífera d'Amin, mena d'Ubu sanguinari.

Origen del títol[modifica | modifica el codi]

En la seva megalomania, Idi Amin Dada s'havia atribuït un gran nombre de premis i títols honorífics destacant el de Rei d'Escòcia que va portar Giles Foden a titular així la seva novel·la sobre el dictador.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Diferències entre el llibre i la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • La pel·lícula només està vagament basada en la novel·la de Giles Foden. De fet, el director Kevin Macdonald no ha animat l'actor James McAvoy a llegir el llibre en la mesura que diferia molt del guió.[1]
  • La relació entre Nicholas Garrigan i Amin no és tan íntima al llibre. Garrigan és igualment un personatge més passiu i menys simpàtic (igualment, el seu pare és un pastor presbiterià autoritari i no un metge).
  • A la novel·la, els serveis secrets britànics ajuden Garrigan a convertir-se en el metge personal d'Amin, mentre que a la pel·lícula Garrigan té el seu contracte només pel desig d'Amin.
  • El personatge de Sarah Merrit (interpretat per Gillian Anderson) a la pel·lícula és una barreja de tres personatges diferents de la novel·la (Joyce Merrit, Sara Zach i Marina Perkins). Molts personatges secundaris de la novel·la (és a dir Frederik Swanepoel, William Waziri, Major Weir, i Angol-Steve) simplement no apareixen a la pel·lícula.
  • A la pel·lícula, el company de Garrigan a l'hospital és el Dr. Tomas Junju mentre que a la novel·la el seu col·lega és un escocès, el Dr. Colin Paterson.
  • A la pel·lícula, Garrigan s'ocupa del fill epilèptic d'Amin en una crisi. Hi ha una escena equivalent a la novel·la en el transcurs de la qual Garrigan retira un maó de Lego del nas de Campbell, el fill d'Amin.
  • A la pel·lícula, Kay, la dona d'Amin, té una relació amb Garrigan que la deixa embarassada, cosa que la condemna abans que Garrigan tingui temps de practicar un avortament. A la novel·la, Kay (un personatge molt menys important) no té cap aventura amb Garrigan. Queda embarassada de Peter Mbalu-Mukasa (un metge africà que ni tan sols no apareix a la pel·lícula) i Garrigan es nega a practicar l'avortament. Kay i Peter són morts poc després.
  • A la novel·la i a la pel·lícula, el diplomàtic britànic, Stone, demana a Garrigan que mati Amin enverinant-lo. A la pel·lícula, Garrigan intenta fer-ho i es fa detingut. A la novel·la, Garrigan ni tan sols no intenta fer-ho (i reconeix fins i tot a Amin que se li ha demanat que ho faci). En la mesura que Garrigan no traeix Amin, aquest no ordena ni la seva tortura ni la seva condemna a mort com a la pel·lícula (i considera fins i tot que la seva amistat queda intacta al final de la història).
  • A la novel·la, Garrigan no s'escapa esquitllant-se entre els ostatges d'Entebbe. Marxa d'Àfrica arran la guerra amb Tanzània, i a la seva tornada a la Gran Bretanya, és acusat i és vilipendiat per la premsa que l'acusa d'haver estat el braç dret d'Amin i d'haver participat activament a les atrocitats comeses pel dictador.
  • La manera com la pel·lícula ensenya els fets de l'aeroport d'Entebbe és diferent de l'esdeveniment real: a la pel·lícula els passatgers no israelians són alliberats mentre que en realitat només els no-jueus han estat realment alliberats. La pel·lícula no mostra els pirates alemanys membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig que portaven l'operació i dóna per suposat que només hi prenien part àrabs.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema