The Life of David Gale
  |
|
|---|---|
 |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Alan Parker |
|
|
|
| Producció: | Alan Parker Nicolas Cage Nigel Sinclair |
|
|
|
| Guió: | Charles Randolph |
|
|
|
| Música: | Alex and Jake Parker |
|
|
|
| Fotografia: | Michael Seresin |
|
|
|
| Muntatge: | Gerry Hambling |
|
|
|
| Protagonistes: | Kevin Spacey Kate Winslet Laura Linney Gabriel Mann Matt Craven |
|
Dades i xifres |
|
| Països: | Estats Units Alemanya |
| Data d'estrena: | 2003 |
| Gènere: | drama, thriller |
| Duració: | 130 min. |
| Idioma original: | anglès |
|
Companyies |
|
| Distribució: | Universal Pictures |
| Pressupost: | 50 milions de dòlars |
|
|
|
| Pàgina sobre “The Life of David Gale” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
The Life of David Gale és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan Parker i estrenada l'any 2003.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
David Gale (Kevin Spacey) és un ferotge activista en contra de la pena de mort que, paradoxes del destí, és acusat de la violació i assassinat d'una companya de protestes (Laura Linney). A tres dies de la seva execució, concedeix una aclaridora entrevista a una coneguda periodista (Kate Winslet).
Crítica [modifica]
Darrere la pel·lícula hi ha una explícita condemna de la pena de mort. Més a prop de El cor de l'àngel que d'altres grandiloqüències del cineasta, The Life of David Gale exigeix ser vista sense conèixer per endavant el seu desenllaç. Els recursos de què fa gala la narració, amb el paper revelador assumit per una periodista o el caràcter misteriós d'un personatge la naturalesa del qual només es coneix el final, són limitats. Menció a part mereixen les escenes finals, al Liceu de Barcelona, que donen la volta a un film que fa del factor sorpresa la millor de les seves armes per denunciar els fràgils arguments que sustenten la defensa de la pena capital.[1]
Segons Alan Parker, la seva pel lícula es va rodar abans dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 i si s'hagués hagut de filmar després, hauria estat impossible. Per això, tot i que la pagà un estudi de Hollywood (Universal) no els agradà gens ni a ells ni als espectadors ni tampoc a la crítica nord-americana. El canvi que hi hagué als Estats Units després de l'11-S va ser tan fort, tan radical, que ja no volien cap tipus de films que fossin crítics amb el seu país.[2]
El crític de cinema Roger Ebert del Chicago Sun-Times li va donar zero estrelles, la seva qualificació més baixa, i va declarar: "Estic segur que els realitzadors consideren que la seva pel·lícula és en contra de la pena de mort. Crec que la recolza i espera desacreditar als opositors de la pena com a estafadors sense escrúpols ...." Ebert va escriure "Spacey i Parker són homes honorables.... L'últim tret em van donar ganes de llençar alguna cosa a la pantalla - potser Spacey i Parker.".[3]
Repartiment [modifica]
- Kevin Spacey: David Gale
- Kate Winslet: Élizabeth Bloom, anomenat "Bitsey"
- Laura Linney: Constance Harraway
- Gabriel Mann: Zack Stemmons
- Rhona Mitra: Berlin
- Matt Craven: Dusty Wright
- Elisabeth Gast: Sharon Gale
- Leon Rippy: Braxton Beylieu
