The Life of David Gale

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Life of David Gale
The Life of David Gale.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Alan Parker

Producció: Alan Parker
Nicolas Cage
Nigel Sinclair

Guió: Charles Randolph

Música: Alex and Jake Parker

Fotografia: Michael Seresin

Muntatge: Gerry Hambling

Protagonistes: Kevin Spacey
Kate Winslet
Laura Linney
Gabriel Mann
Matt Craven

Dades i xifres
Països: Estats Units
Alemanya
Data d'estrena: 2003
Gènere: drama, thriller
Duració: 130 min.
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Universal Pictures
Pressupost: 50 milions de dòlars

Pàgina sobre “The Life of David Gale a IMDb

Valoracions
IMDb 7.3/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars

The Life of David Gale és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan Parker i estrenada l'any 2003.

Argument[modifica | modifica el codi]

David Gale (Kevin Spacey) és un ferotge activista en contra de la pena de mort que, paradoxes del destí, és acusat de la violació i assassinat d'una companya de protestes (Laura Linney). A tres dies de la seva execució, concedeix una aclaridora entrevista a una coneguda periodista (Kate Winslet).

Crítica[modifica | modifica el codi]

Darrere la pel·lícula hi ha una explícita condemna de la pena de mort. Més a prop de El cor de l'àngel que d'altres grandiloqüències del cineasta, The Life of David Gale exigeix ser vista sense conèixer per endavant el seu desenllaç. Els recursos de què fa gala la narració, amb el paper revelador assumit per una periodista o el caràcter misteriós d'un personatge la naturalesa del qual només es coneix el final, són limitats. Menció a part mereixen les escenes finals, al Liceu de Barcelona, que donen la volta a un film que fa del factor sorpresa la millor de les seves armes per denunciar els fràgils arguments que sustenten la defensa de la pena capital.[1]

Segons Alan Parker, la seva pel·lícula es va rodar abans dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 i si s'hagués hagut de filmar després, hauria estat impossible. Per això, tot i que la pagà un estudi de Hollywood (Universal) no els agradà gens ni a ells ni als espectadors ni tampoc a la crítica nord-americana. El canvi que hi hagué als Estats Units després de l'11-S va ser tan fort, tan radical, que ja no volien cap tipus de films que fossin crítics amb el seu país.[2]

El crític de cinema Roger Ebert del Chicago Sun-Times li va donar zero estrelles, la seva qualificació més baixa, i va declarar: "Estic segur que els realitzadors consideren que la seva pel·lícula és en contra de la pena de mort. Crec que la recolza i espera desacreditar als opositors de la pena com a estafadors sense escrúpols ...." Ebert va escriure "Spacey i Parker són homes honorables.... L'últim tret em van donar ganes de llençar alguna cosa a la pantalla - potser Spacey i Parker.".[3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]