The Moon Is Blue
  |
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Otto Preminger | |
| Direcció artística: | Nicolai Remisoff | |
|
|
||
| Producció: | Otto Preminger | |
|
|
||
| Guió: | F. Hugh Herbert | |
|
|
||
| Música: | Herschel Burke Gilbert | |
|
|
||
| Fotografia: | Ernest Laszlo | |
|
|
||
| Muntatge: | Ronald Sinclair | |
|
|
||
| Vestuari: | Don Loper | |
|
|
||
| Protagonistes: | William Holden David Niven Maggie McNamara Tom Tully Dawn Addams |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | Estats Units | |
| Data d'estrena: | 1953 | |
| Gènere: | Comèdia | |
| Duració: | 99 min | |
|
Companyies |
||
| Productora: | Otto Preminger Films | |
| Distribució: | United Artists | |
|
|
||
| Pàgina sobre “The Moon Is Blue” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
The Moon Is Blue és una pel·lícula eststunidenca d'humor romàntic produïda i dirigida per Otto Preminger, estrenada en 1953. Protagonitzada per William Holden, David Niven, i Maggie McNamara. Escrita per F. Hugh Herbert basada enla seva obra de 1951 del mateix títol, la pel·lícula és sobre una dona jove que coneix un arquitecte a la coberta d'observació del Empire State Building i de cop la seva vida fa un tomb.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Comèdia de costums, la pel·lícula se centra en la virtuosa actriu Patty O'Neill, que coneix el ric arquitecte i playboy Donald Gresham en la part superior de l'Empore State Building i accepta la seva invitació per prendre una copa i sopar al seu apartament. Allà coneix els veïns de dalt de Donald, la seva expromesa i el seu pare, David Slater. Els dos homes estan decidits a hostatjar la jove, però aviat descobreixen que Party és més interessada en discussions sobre temes morals i sexuals del dia que perdi la seva virginitat. Després de resistir els seus atacs durant la nit, Patty marxa i torna a l retorns a l'Empire State Building, on Donald la troba i li proposa matrimoni.
Producció [modifica]
Otto Preminger havia dirigit la producció el 1951 a Broadway amb Barbara Bel Geddes, Donald Cook, i Barry Nelson als papers primcipals. L'èxit de les 924 actuacions el va empenyer a firmar un contracte amb la United Artists per finançar i distribuir una adaptació al cinema sobre la qual tindria un control complet. Va ajornar els salaris del seu productor i director a canvi d'un 75% dels beneficis.[1]
Repartiment [modifica]
- William Holden: Donald Gresham
- David Niven: David Slater
- Maggie McNamara: Patty O'Neill
- Tom Tully: Michael O'Neill
- Dawn Addams: Cynthia Slater
- Fortunio Bonanova: Artista de televisió
- Gregory Ratoff: Taxista
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
Nominacions [modifica]
- 1954. Oscar a la millor actriu per Maggie McNamara
- 1954. Oscar al millor muntatge per Otto Ludwig
- 1954. Oscar a la millor cançó original per "The Moon Is Blue" (música: Herschel Burke Gilbert, cançó: Sylvia Fine)
- 1955. BAFTA a la millor pel·lícula
- 1955. BAFTA a la millor esperança per Maggie McNamara
Referències [modifica]
- ↑ Fujiwara, Chris. The World and Its Double: The Life and Work of Otto Preminger. New York: Macmillan Publishers, 2009, p. 140-142. ISBN 0-86547-995-X.
Enllaços externs [modifica]
- The Moon Is Blue a Internet Movie Database (anglès)
- The Moon Is Blue a TCM Movie Database (anglès)
- The Moon Is Blue a Allmovie (anglès)
- The Moon Is Blue a FilmAffinity (anglès)
