The Offspring

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Offspring
Offspring.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Comtat d'Orange, Califòrnia EUA
Gènere(s) Punk rock
Hardcore melòdic
Skate punk
Pop punk
Anys en actiu 1984 – present
Discogràfiques Epitaph
Columbia Records
Membres
Dexter Holland
Noodles
Greg K.
Atom Willard

The Offspring és una banda californiana de punk rock, formada en 1984 i actualment composta per Dexter Holland (veu, guitarra), Noodles (guitarra), Greg K (baix) i Atom Willard (bateria). Se la considera el màxim exponent del hardcore melòdic iniciat per Bad Religion, moviment que va suposar el retorn del punk rock californià, sovint anomenat pop punk, junt amb bandes com Green Day o Rancid.

Taula de continguts

Història [modifica]

Els seus inicis es remunten a la banda Manic Subcidal, allà per l'any 1984, formada per Holland, Greg i Noodles junt amb el bateria James Lilja. Aquest seria reemplaçat, ja sent "The Offspring", per Ron Welty, qui abandonaria la banda en 2003.

Publiquen el seu primer EP de fabricació pràcticament casolana amb les cançons "Blackball" i "I'll Be Waiting" en 1986, i no serà fins a 1989 quan aconseguisquen gravar el seu primer àlbum autotitulat, de 12 temes i publicat per Nèmesi Rècords. En aqueix primer treball són evidents les influències del punk rock dels anys vuitanta del Comtat d'Orange (Califòrnia), d'on procedeix la banda, i en especial del grup TSOL pel que sempre han revelat gran admiració.

En 1992 veuria la llum un segon treball, un dels més aclamats actualment pels seguidors del grup: Ignition, aquesta vegada en el conegut segell Epitaph. D'aquest es va extraure un tall per a circular per primera vegada per les ràdios comercials, "Kick Him When He's Down".

Però el verdader èxit arribaria, de la manera més inesperada, l'any 1994, quan el tercer disc de The Offspring Smash ix al mercat (a l'abril). El tall distribuït d'aquest àlbum, "Come Out And Play" circula per ràdios de tot Amèrica del Nord i el seu videoclip, evidentment fet amb molt pocs recursos, sorprèn en la MTV. Les vendes es disparen fins als vuit milions de còpies només als Estats Units -actualment la xifra aconsegueix els disset milions a nivell mundial- i l'àlbum es converteix en el més venut mai per un segell independent (novament Epitaph). Dos temes més, "Self Esteem" i "Gotta Get Away" serien llançats com a singles, de nou amb gran acceptació.

Encara amb la ressaca del sorprenent èxit, The Offspring comença a preparar el seu nou àlbum en 1996, però el que crida l'atenció és la polèmica que es crega en decidir la banda acceptar una oferta de la multinacional Sony per a publicar el treball. Epitaph Rècords sosté que, per contracte, The Offspring ha de publicar un altre disc davall el seu segell. Després del llarg enfrontament, el conflicte es resol atorgant a Epitaph els drets del nou disc per a Europa. Així, al febrer de 1997 veu la llum Ixnay On The Hombre, un treball molt reconegut pels 'fans' del grup però que no va obtenir les vendes esperades, encara que la xifra fora superior als dos milions de discos venuts.

Quan pareixia que The Offspring es quedaria en un grup de vendes mitges després d'aqueix davallada, i tan sols any i mig després de "Ixnay", el nou treball Americana arrasa en les llistes de vendes gràcies a un so molt més comercial, especialment en el primer single "Pretty Fly (For a White Guy), que rep més de 20 milions de descàrregues gratuïtes en el lloc web oficial del grup. Els següents singles "Why Don't You Get a Job?" i "The Kids Aren't Alright" també gaudeixen de gran popularitat, amb la qual cosa el disc arriba a vendre deu milions de còpies en tot el món.

Però en 2000 arribaria un nou davallada que pareix que seria insuperable, ja que The Offspring aconsegueix poc èxit amb el seu disc Conspiracy Of One; no sols les seues vendes baixen a quasi una desena part de les del seu anterior àlbum, sinó que es guanyen l'enuig de la majoria dels seus seguidors, decebuts davant d'un treball que consideren "prefabricat".

Després d'una gira, els membres de The Offspring es prenen un llarg període de vacances fins que el 2002 anuncien la vinent arribada d'un nou disc. Es marca la data de novembre del 2002 per a l'eixida al mercat, però diversos problemes i despropòsits acaben per allargar l'espera fins més d'un any després de l'inicialment previst, i Splinter veu la llum el primer de desembre de 2003. A pesar de gaudir del 'vist i plau' dels 'fans' de sempre -encara que sense gran entusiasme- i d'una bona repercussió del primer single "Hit That", les vendes s'afonen completament respecte a discos anteriors.

Posteriorment, en el transcurs d'un període d'inactivitat per a The Offspring després del sonat fracàs d'aquest últim disc, la banda llança un àlbum recopilatori dels seus grans èxits (Greatest Hits) per al 21 de juny del 2005, en el qual inclouen els seus temes mes destacats que han format al llarg de quasi 20 anys de carrera artística. La compilació s'obri amb el tema inèdit "Can't Repeat", que al mateix temps serveix com a single de presentació del mateix. També s'inclou un cover ocult, "Next to You" original de The Police i l'oblidada "Defy You" cançó que forme part de la banda sonora de la pel·lícula Orange County en el 2001.

El 2008 van publicar el seu octau, Rise and fall, rage and grace, amb sigles com Hammerhead, Stuff is Messed Up o Trust in you. Amb aquest àlbum, la banda recupera el so dur de l'estil hardcore melòdic dels seus primers discs, i la crítica social hi és més present que als seus anteriors treballs. D'altra banda, i per primera vegada des d'Ignition, Rise and fall, rage and grace no incou cap cançó d'estil ska.

Bastant temps després torna The Offspring a publicar el seu novè àlbum "Days go by" en 2012, que fa torna l'esperança als fans amb la continuïtat del grup, del qual cal destacar "Days go by" y "Cruising California (Bumpin' In my trunk )". La última cançó conté el rumor de que és una crítica a les músiques modernes.

Discografia [modifica]

Àlbums [modifica]

EPs i singles [modifica]

  • I'll Be Waiting/Blackball, 1986
  • Baghdad, 1991
  • Come Out And Play, 1994
  • Self Esteem, 1994
  • Gotta Get Away, 1995
  • Smash It Up, 1995
  • All I Want, 1997
  • Gone Away, 1997
  • The Meaning Of Life, 1997
  • I Choose, 1997
  • Club Me, 1997
  • Pretty Fly (For A White Guy), 1998
  • Why Don't You Get a Job?, 1999
  • The Kids Aren't Alright, 1999
  • She's Got Issues 1999
  • Original Prankster, 2000
  • Want You Bad, 2001
  • Million Miles Away, 2001
  • Defy You, 2002
  • Hit That, 2003
  • Can't Get My Head Around You, 2004
  • Can't Repeat, 2005
  • Hammerhead, 2008
  • The Future Is Now, 2008-2012
  • Secrets From The Underground, 2008-2012
  • Days Go By, 2008-2012
  • Turning Into You, 2008-2012
  • Hurting As One, 2008-2012
  • Cruising California (Bumpin' In My Trunk, 2008-2012
  • All I Have Left Is You, 2008-2012
  • OC Guns, 2008-2012
  • Dirty Magic, 2008-2012
  • I Wanna Secret Family (With You), 2008-2012
  • Dividing By Zero, 2008-2012
  • Slim Pickens Does The Right Thing And Rides The Bomb To Hell, 2008-2012

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Offspring