The Offspring

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Offspring
Offspring.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Huntington Beach, Califòrnia (EUA)
Gènere(s) Punk rock
Hardcore melòdic
Skate punk
Pop punk
Anys en actiu 1984 – present
Discogràfiques Epitaph
Columbia
Membres
Dexter Holland
Noodles
Greg K.
Pete Parada
Membres anteriors
James Lilja
Doug Thompson
Jim Benton
Marcus Parrish
Ron Welty
Atom Willard

The Offspring és una banda californiana de punk rock, formada en 1984 i actualment composta per Dexter Holland (veu, guitarra), Noodles (guitarra), Greg K. (baix) i Pete Parada (bateria). Se la considera el màxim exponent del hardcore melòdic iniciat per Bad Religion, moviment que va suposar el retorn del punk rock californià, sovint anomenat pop punk, junt amb bandes com Green Day o Rancid.

Els primers tres treballs foren publicats pels segells independents Nemesis i Epitaph. Fou amb el tercer àlbum d'estudi, Smash (1994), que es van fer famosos mundialment superant els 20 milions de còpies i marcant el record de vendes d'un àlbum per un segell independent. A partir d'aquí van signar amb Columbia i van seguir col·leccionant èxits, tot i que decreixent de forma progressiva. El seu darrer treball és Days Go By (2012), el novè àlbum d'estudi de la seva trajectòria. Han superat les xifres de 40 milions d'unitat arreu del món, sent considerades una de les bandes de punk rock més importants de la història de la música.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els seus inicis es remunten a la banda Manic Subsidal, allà per l'any 1984 a Cypress (Califòrnia), formada per Bryan "Dexter" Holland (bateria en aquesta època) i el baixista Greg Kriesel.[2][3] Holland va canviar per la guitarra i s'hi van incorporar Doug Thompson com a cantant i Jim Benton a la bateria. Posteriorment s'hi va unir Marcus Parrish com a segon guitarrista, però no van realitzar cap gravació durant aquesta època. Thompson fou expulsat i això va portar diversos canvis a la banda, Holland va passar a cantant, James Lilja va substituir a Benton, i Kevin "Noodles" Wasserman va entrar com a segon guitarrista.

Ja al 1986 van reemplaçar el nom de la banda per "The Offspring" i van publicar el seu primer EP de fabricació pràcticament casolana dins el segell "Black Label" amb les cançons "Blackball" i "I'll Be Waiting". Lilja va abandonar el grup l'any següent per dedicar-se a la ginecologia, i fou substituït per Ron Welty.

The Offspring i Ignition (1988–1993)[modifica | modifica el codi]

Després de gravar una nova demo el 1988, la banda signa amb el petit segell Nemesis Records. No serà fins el 1989 quan aconseguiren enregistrar el seu primer àlbum autotitulat, de 12 temes amb la producció de Thom Wilson. En aqueix primer treball són evidents les influències del punk rock dels anys vuitanta del Comtat d'Orange (Califòrnia), d'on procedeix la banda, i en especial del grup TSOL pel que sempre han revelat gran admiració. Es van editar un nombre limitat de còpies en vinil de 12 polzades, i les còpies en CD no arribaren fins el 1995.

Una nova demo, la tercera, els va permetre signar amb un segell de més entitat, Epitaph Records. En 1992 veuria la llum un segon treball, un dels més aclamats actualment pels seguidors del grup: Ignition. D'aquest es va extraure un tall per a circular per primera vegada per les ràdios comercials, "Kick Him When He's Down". A continuació van realitzar la seva primera gira important pel país acompanyat d'altres bandes emergents com Pennywise i Lunachicks, i iniciar la primera gira europea amb NOFX.

Smash (1994–1996)[modifica | modifica el codi]

El punt d'inflexió en la seva carrera i el verdader èxit arribaria de la manera més inesperada, l'any 1994, amb el tercer disc Smash. El tall distribuït d'aquest àlbum, "Come Out And Play" circulà per emissores de ràdio de tot el país del Nord i el seu videoclip, evidentment fet amb molt pocs recursos, sorprengué a la MTV. Dos temes més, "Self Esteem" i "Gotta Get Away", foren llançats com a senzill, multiplicant la seva acceptació ja a tot el món. Les vendes es dispararen fins als vuit milions de còpies només als Estats Units -actualment la xifra aconsegueix els disset milions a nivell mundial- i l'àlbum esdevingué en el més venut mai per un segell independent (novament Epitaph). Als Estats Units aconseguí sis discs de platí i per exemple a Austràlia debutà en el número 1 de la llista d'àlbums durant tres setmanes.

Amb els ingressos obtinguts, la banda va decidir comprar els drets del seu primer àlbum. Per la seva banda, Holland i Greg K. van fundar el seu propi segell discogràfic, Nitro Records, tot i que poc després només Holland estigué al capdavant del segell. Van signar amb diverses bandes musicals com The Vandals i Guttermouth, però una de les primeres publicacions del segell fou el rellançament del primer àlbum de The Offspring.

Ixnay on the Hombre, Americana i Conspiracy of One (1997–2002)[modifica | modifica el codi]

Encara amb la ressaca del sorprenent èxit, The Offspring començà a preparar el seu nou àlbum en 1996, però el que cridà l'atenció és la polèmica que es creà quan la banda decidí acceptar una oferta de la multinacional Columbia Records per a publicar el treball. Epitaph Records sostenia que per contracte, la banda havia de publicar un altre disc dins el seu segell, i després d'un llarg enfrontament, el conflicte es resolgué atorgant a Epitaph els drets del nou disc per a Europa. Ixnay on the Hombre aparegué a principis de 1997, i malgrat no assolir el nivell de vendes de l'àlbum anterior, superà els quatre milions d'unitats. Probablement, aquesta davallada es va deure a l'evident canvi d'estil musical i temàtic per passar del punk polític a un so rock força comercial.

Un any després publicaven Americana amb un èxit de vendes rotund però amb un so totalment comercial, especialment en els senzills, que esdevingueren els seus hits més importants arreu del món. Aquesta popularitat es traduí amb 10 milions de còpies en tot el món. En aquesta època aparegueren en la pel·lícula Idle Hands (1999) interpretant "I Wanna Be Sedated" de The Ramones i "Beheaded".

L'any 2000 arribaria el seu sisè àlbum d'estudi, Conspiracy of One, amb el qual arribaria una nova davallada que semblava insuperable, a banda de les reduïdes vendes en guanyaren l'enuig de molts dels seus seguidors perquè el consideraven un treball "prefabricat".

Splinter i Greatest Hits (2003–2005)[modifica | modifica el codi]

Després d'una gira, els membres de The Offspring es prenen un llarg període de vacances fins que el 2002 anunciaren la vinent arribada d'un nou disc. Es marcà la data de novembre del 2002 per a l'eixida al mercat, però diversos problemes i despropòsits acaben per allargar l'espera fins més d'un any després de l'inicialment previst, i Splinter veié la llum el primer de desembre de 2003. Entre aquests s'hi trobà l'abandonament de Ron Welty, després de quinze anys sent el bateria de la banda, per formar part de Steady Ground. Josh Freese realitzà l'enregistrament de les cançons de l'àlbum però el substitut oficial fou Atom Willard. Pel que fa a Splinter, a pesar de gaudir del vist i plau dels seguidors de sempre -encara que sense gran entusiasme- i d'una bona repercussió del primer single "Hit That", les vendes s'afonaren completament respecte a discos anteriors.

Posteriorment, en el transcurs d'un període d'inactivitat per a The Offspring després del sonat fracàs d'aquest últim disc, la banda llançà un àlbum recopilatori dels seus grans èxits (Greatest Hits) per al 21 de juny del 2005, en el qual van incloure dotze dels seus temes més destacats que han format al llarg de quasi vint anys de carrera artística. La compilació s'obria amb el tema inèdit "Can't Repeat", que al mateix temps serví com a senzill de presentació del mateix. També hi van incloure un cover ocult, "Next to You" original de The Police i l'oblidada "Defy You" cançó que formava part de la banda sonora de la pel·lícula Orange County en el 2001. A l'estiu de 2005 van tocar per primera vegada dins la gira Vans Warped Tour i llavors van seguir per Europa i el Japó, per tornar a descansar i composar nous temes.

Rise and Fall, Rage and Grace (2006–2009)[modifica | modifica el codi]

Amb Pete Parada com a nou bateria del grup, van presentar les primeres cançons del nou treball durant l'estiu de 2007, però el vuitè àlbum d'estudi de la banda, Rise and Fall, Rage and Grace, no fou publicat fins l'estiu de 2008 amb "Hammerhead" com a primer senzill. Amb aquest àlbum, la banda recupera el so dur de l'estil hardcore melòdic dels seus primers discs, i la crítica social hi és més present que als seus anteriors treballs. D'altra banda, i per primera vegada des d'Ignition, aquest treball no va incloure cap cançó d'estil ska.

Bastant temps després torna The Offspring a publicar el seu novè àlbum "Days go by" en 2012, que fa torna l'esperança als fans amb la continuïtat del grup, del qual cal destacar "Days go by" y "Cruising California (Bumpin' In my trunk )". L'última cançó conté el rumor de que és una crítica a les músiques modernes.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums[modifica | modifica el codi]

EPs i singles[modifica | modifica el codi]

  • I'll Be Waiting/Blackball, 1986
  • Baghdad, 1991
  • Come Out And Play, 1994
  • Self Esteem, 1994
  • Gotta Get Away, 1995
  • Smash It Up, 1995
  • All I Want, 1997
  • Gone Away, 1997
  • The Meaning Of Life, 1997
  • I Choose, 1997
  • Club Me, 1997
  • Pretty Fly (For A White Guy), 1998
  • Why Don't You Get a Job?, 1999
  • The Kids Aren't Alright, 1999
  • She's Got Issues 1999
  • Original Prankster, 2000
  • Want You Bad, 2001
  • Million Miles Away, 2001
  • Defy You, 2002
  • Hit That, 2003
  • Can't Get My Head Around You, 2004
  • Can't Repeat, 2005
  • Hammerhead, 2008
  • The Future Is Now, 2008-2012
  • Secrets From The Underground, 2008-2012
  • Days Go By, 2008-2012
  • Turning Into You, 2008-2012
  • Hurting As One, 2008-2012
  • Cruising California (Bumpin' In My Trunk, 2008-2012
  • All I Have Left Is You, 2008-2012
  • OC Guns, 2008-2012
  • Dirty Magic, 2008-2012
  • I Wanna Secret Family (With You), 2008-2012
  • Dividing By Zero, 2008-2012
  • Slim Pickens Does The Right Thing And Rides The Bomb To Hell, 2008-2012
  • You're Gonna Go Far, Kid, 2009

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aberback, Bryan. «The Offspring to perform in New York» (en anglès). NorthJersey.com, 17/09/2012. [Consulta: 25/03/2014].
  2. Logoyoutube2011favicon.svg The Offspring - Garage Days a YouTube
  3. «The Offspring > The History» (en anglès). Offspring.com. [Consulta: 02/04/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Offspring