The Picture of Dorian Gray

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Picture of Dorian Gray

Fitxa tècnica
Direcció: Albert Lewin
Direcció artística: Cedric Gibbons
Hans Peters

Producció: Pandro S. Berman

Guió: Albert Lewin,
adaptació de la novel·la El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde

Música: Herbert Stothart

Fotografia: Harry Stradling Sr.

Muntatge: Ferris Webster

Vestuari: Valles

Protagonistes: Hurd Hatfield
George Sanders
Angela Lansbury
Donna Reed

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1945
Gènere: Drama fantàstic
Duració: 109 minuts

Companyies
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer
Distribució: Metro-Goldwyn-Mayer
Pressupost: 3.500.000 de dòlars

Pàgina sobre “The Picture of Dorian Gray a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.2/10 stars

The Picture of Dorian Gray és un drama fantàstic estatunidenc escrit i dirigit per Albert Lewin, estrenada el 1945. Aquest film és l'adaptació de la novel·la homònima d'Oscar Wilde.

Argument[1][modifica | modifica el codi]

Londres, 1886. Lord Henry Wotton ret visita al seu amic el pintor Basil Hallward i descobreix el retrat d'un jove molt bell, també present: Dorian Gray. Davant una figureta de gat egipci, aquest últim desitja que el quadre envelleixi al seu lloc i que conservi ell mateix una joventut eterna.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Hurd Hatfield

Diversos actors van ser considerats per encarnar Dorian Gray. Robert Taylor, Gregory Peck, Montgomery Clift i fins i tot Greta Garbo que desitjava tornar interpretant el paper. Però era inconcebible per qüestions de censura que una dona pogués interpretar un paper de travesti.[2] Finalment, va ser un jove actor, Hurd Hatfield, que mai no havia rodat en una pel·lícula i que venia del teatre qui va ser escollit, mentre pensava no correspondre al personatge.[3]

George Sanders

El paper de Lord Henry Wotton va ser confiat a George Sanders. Aquest últim ja havia interpretat a Albert Lewin a la seva primera pel·lícula The Moon and Sixpence (1942) i la següent The Private Affairs of Bel Ami (1947). És el cap de cartell del film,[4] el paper corresponent al personatge principal de la novel·la. Angela Lansbury encarna Sibyl Vane. És la seva segona pel·lícula i el realitzador no considerava que pogués encarnar el personatge. Va fer tanmateix algunes adaptacions en el guió per a l'actriu.[5] El personatge de Gladys Hallward encarnat per Donna Reed i el de David Stone interpretat per Peter Lawford es van inventar per a les necessitats de la pel·lícula i no existeixen a la novel·la original.[4] Segons Patrick Brion, la tria de confiar el paper de l'encarregat del Blue Gate Field a John George, que havia encarnat l'amic de Lon Chaney a The Unknown, pot ser vist com un homenatge a Tod Browning[6]

Producció[modifica | modifica el codi]

Pre-producció[modifica | modifica el codi]

Abans de la versió d'Albert Lewin, la novel·la d'Oscar Wilde ja havia estat adaptat set vegades en el cinema. La primera versió El Retrat misteriós va ser dirigida per Georges Méliès el 1899. El més sorprenent és sens dubte la versió de Vsévolod Meierhold i Mikhail Doronin estrenada el 1915, on el paper masculí de Dorian Gray és interpretat per l'actriu Varvara Yanova. El guió d'Albert Lewin és l'únic que respecta els diàlegs de la novel·la original. La pel·lícula s'obre i es clou per la mateixa citació del Rubaiyat d'Omar Khayyam que reprendrà d'altra banda per a la seva següent pel·lícula Pandora el 1951: I sent my soul through the invisible (He enviat la meva anima a través de l'invisible)

Some letter of that after-life to spell
And by and by my soul returned to me
And answered I myself am Heaven and Hell (i va contestar que jo mateix sóc el cel i l'infern)

Pandro S. Berman va ser encarregat de la producció de la pel·lícula per la Metro-Goldwyn-Mayer el pressupost de la qual va ser de 1.129.969 de dòlars, però es va superar amb aproximadament 700. 000 dòlars. El productor Louis B. Mayer va fer tanmateix confiança al realitzador i li va permetre acabar el rodatge malgrat els increments.[7]

Rodatge[modifica | modifica el codi]

El rodatge de la pel·lícula va durar quatre mesos, de març a juny de 1944, als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer. Albert Lewin va ser ajudat per Gordon Wiles. La tria del blanc i negre pel realitzador simbolitza el bé i el mal,[8] només les pintures són filmades en color. Per accentuar el caràcter misteriós de la fesomia de Dorian Gray, l'escenògraf s'ha imposat no filmar l'actor Hurd Hatfield després de les quatre de la tarda, i de filmar-lo en pla general quan l'actor presentava signes de fatiga.[7] En una de les escenes de la pel·lícula, era previst d'incorporar un número de Pendet interpretat per la companyia de ballarins de Devi Dja. Aquesta escena va ser tallada al muntatge.[7]

Música[modifica | modifica el codi]

La música és utilitzada a la pel·lícula: Sonata al clar de lluna de Ludwig van Beethoven, Preludi per a piano No 24 de Frederic Chopin, el piano del qual és interpretat per Lella Simone. Pel que fa a la cançó, Goodbye Little Yellow Bird de Clarence Wainwright Murphy, William Heargreaves i Dan O'Brien.

Accessoris[modifica | modifica el codi]

Exemple de figureta de gat egipci

Per la seva naturalesa simbòlica, els objectes juguen un paper important a la pel·lícula. El gat a Egipte antic al principi del sortilegi és copiat d'una figureta egípcia exposada al museu d'art de Saint-Louis. A l'habitació on és amagat el quadre es troben cubs disposats d'una certa manera que les lletres que hi figuren donen les inicials de les víctimes de Dorian Gray.[9] Per a la pintura dels retrats de Dorian Gray, Albert Lewin escull confiar la realització del retrat no corromput a Malvin Marr Albright i el que està en descomposició al seu germà Ivan Albright. El retrat de Malvin Marr no es va guardar i va ser reemplaçat per una altra versió pintada per Henrique Medina. El D'Ivan Albright és exposat al Art Institute of Chicago.[10] En un documental de 1944 titulat Grandpa Called it Art de la sèrie Passing Exhibició de John Nesbitt, es veuen els germans Albright pintant el quadre.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Picture of Dorian Gray». The New York Times.
  2. P. Brion (2002) op. cit pàg. 54
  3. Entrevista d'Hurd Hatfield a P. Brion (2002) op. cit pàg. 143
  4. 4,0 4,1 P.Brion (2002) op. cit. p.147
  5. P. Brion (2002) op. cit pàg. 55
  6. P. Brion (2002) op. cit p.56
  7. 7,0 7,1 7,2 Brion, Patrick. Albert Lewin, 2002. ISBN 2-9509-0486-6. 
  8. Testimoni de Lewin a P. Brion (2002) op. cit p.98
  9. Brion, Patrick. «El Retrat de Dorian Gray», 26 novembre de 2007.
  10. Anònim. «Ivan Albright, American, 1897-1983».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Picture of Dorian Gray Modifica l'enllaç a Wikidata