El joc de Hollywood

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: The Player)
Infotaula de pel·lículaEl joc de Hollywood
The Player Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRobert Altman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDavid Brown i Michael Tolkin Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Tolkin Modifica el valor a Wikidata
MúsicaThomas Newman Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGeraldine Peroni Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFine Line Features i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1992 Modifica el valor a Wikidata
Durada124 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeLos Angeles, Califòrnia i Malibu Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost8.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació21.706.101 $ (Estats Units d'Amèrica)
28.876.702 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Player (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula basada en una novel·la, drama i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0105151 Filmaffinity: 996750 Allocine: 7354 Rottentomatoes: m/player Letterboxd: the-player Mojo: player Allmovie: v38437 TCM: 18104 Metacritic: movie/the-player TV.com: movies/the-player AFI: 67076 TMDB.org: 10403 Modifica el valor a Wikidata

El joc de Hollywood (títol original en anglès The Player) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Altman i estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Griffin Mill (Tim Robbins), productor cinematogràfic de Hollywood, rep amenaces escrites d'un guionista al qual va rebutjar un projecte. Intenten arribar a un acord, però després d'una terrible discussió, Griffin el mata. Donada la crisi econòmica per la qual travessen els estudis, aquests faran tot el possible perquè eludeixi la responsabilitat dels fets.[2]

Repartiment[modifica]

Comentari[modifica]

El joc de Hollywood es va vendre com el retorn de Robert Altman, recuperat dotze anys després del fracàs comercial de Popeye (1980). Aquesta afirmació no era correcta, ja que Altman no havia deixat de dirigir pel·lícules, obres de teatre i programes de televisió. No obstant això, El joc de Hollywood, que evidencia modernitat i mestratge estremidores, va col·locar Altman de nou a la cresta de l'onada, malgrat que tracta d'un entreteniment fabulosament cínic.

L'enginyós guió, una adaptació de Michael Tolkin de la seva pròpia novel·la, sembla una adaptació a la pantalla de La foguera de les vanitats, de Tom Wolfe, més reeixida que l'adaptació oficial realitzada per Brian De Palma el 1990.

La trama és un thriller que gira al voltant d'una identitat misteriosa, un assassinat accidental, la decepció, el fracàs, les coincidències, el perill físic i la intriga sexual. Altman la porta endavant d'una manera impecable. Com és habitual en ell, Altman s'esplaia a l'hora de mostrar aquest detallat mosaic, un món en miniatura. Amb excèntrics personatges secundaris, incidents fugaços, converses intranscendents, i estranyes digressions que converteixen El joc de Hollywood en una cosa meravellosa.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El joc de Hollywood». esadir.cat.
  2. «the player». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 «Festival de Canes: The Player». festival-cannes.com. [Consulta: 15 agost 2009].