The Police
| The Police | ||
|---|---|---|
 Police en concert al Madison Square Garden el 2007.
|
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Lloc d'origen |  Londres (Ang.) |
|
| Gènere(s) | rock reggae pop New Wave |
|
| Anys en actiu | de 1977 a 1986 i d'ençà 2007 |
|
| Discogràfiques | Illegal Records (1977) A&M Records (de 1978 fins hui dia) |
|
| Lloc web oficial | www.thepolicefile.com | |
|
|
||
| Sting (veu i baix) Andy Summers (Guitarra) Stewart Copeland (bateria) |
||
|
|
||
| Henry Padovani (guitarra) | ||
The Police («La Policia») és un grup musical anglès de pop-rock amb tocs de reggae. Es va formar el 1977 i es van separar el 1985 i s'han reunit, vint-i-tres anys després (l'11 de febrer de 2007) per a obrir la gal·la dels Grammy: a l'endemà, 12 de febrer, anunciaven que farien una gira mundial.
Taula de continguts |
Estil [modifica]
El seu estil va passar del post-punk dels seus inicis (Outlandos d'Amour) al reggae blanc que van practicar en Reggatta de Blanc, explotant el seu èxit a tot el món amb el seu tercer LP (Zenyattà Mondatta) al qual li seguiria Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut per la crítica com una de les seves millors produccions: Synchronicity, en la qual es troba un dels seus temes més coneguts, número 1 a tot el món, Every Breath You Take. Liderats per Gordon Matthew Sumner, més conegut com Sting (nom que significa "fibló" en anglès, i que deriva d'un jersei de rugbi a ratlles grogues i negres, estil vespa, que el baixista sempre portava posat en la seva joventut), Andy Summers a la guitarra, i Stewart Copeland com bateria, The Police va ser el conjunt britànic més reeixit dels 80 gràcies al seu impetuós pop-rock "new wave" enriquit per algunes dosis de reggae i un talent instrumental i compositiu sublim.
Biografia [modifica]
The Police va tenir una carrera plena d'èxits (Roxanne, I can't stand losing you, Every breath you take, Message in a bottle i Walking on the moon, entre d'altres). En el moment de la separació era el grup més popular i amb més vendes del món.
El seu estil va passar del pop-punk dels seus inicis (Outlandos d'amour) al «reggae blanc» que van practicar a Reggatta de Blanc, explotant el seu èxit a tot el món amb el Zenyatta Mondatta, al qual el seguiria el Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut pels crítics com una de les seves millors produccions, Synchronicity, en el qual es troba un dels seus temes més coneguts: Every Breath You Take.
Presentació en viu [modifica]
En general, The Police sempre va actuar en viu com power-trio (guitarra, baix i bateria com a instruments presents). Les excepcions van ser les següents. Al juliol de 1977 van tocar com a quartet, ja que passaven per la transició entre l'arribada del guitarrista Andy Summers i l'acomiadament del guitarrista Henry Padovani. A la gira del disc Ghost in the Machine (1981.10.02 - 1982.09.03), el grup va contractar a una secció de vents formada per The Chops. Finalment, per a la gira del disc Synchronicity (1983.07.23 - 1984.03.04), van comptar amb la participació de tres coristes: Michelle Cobb, Dollette McDonald i Tessa Niles. A més, a l'escenari, ja per a la gira de Zenyatta Mondatta, comptaven amb dos sintetitzadors: un per Sting i un altre per Andy Summers, però mai va entrar en escena un músic de suport. Capítol a part són els pocs concerts benèfics, que van donar el 1986, ja que van tocar amb Bono, d'U2, i nombroses coristes. En l'homenatge pel seu ingrés al Saló de la Fama, el 10 de març de 2003, van tocar l'última cançó amb la participació de Steven Tyler, Gwen Stefani i John Mayer com coristes. En el seu retorn, en la nova gira (28/05/2007 - 07/08/2008), van tornar a la plaça com sempre, amb una alineació pura de power-trio. El bateria Stewart Copeland va canviar el micròfon amb girafa per un micròfon de vincha per als seus cors. En un concert de París de 2007 van tocar com a quartet en l'última cançó, gràcies a la participació de l'ex-guitarrista de la banda, Henry Padovani. Cal destacar especialment la participació de "Fiction Plane", la banda del fill de Sting quan van tocar junts "Next to you" a Hawaii. Tant el guitarrista Summers com el bateria Copeland mai van ser un gran suport vocal per Sting en viu, tot i que tots dos tenen bons timbres de veu. Però és just destacar que en estudi sí que ho han estat, prova d'això és el so característic de l'harmonia vocal de The Police que pot apreciar-se en els seus treballs, ja que Sting no havia de gravar exclusivament els seus propis cors. Menció a part cal fer respecte dels temes "Be my girl (Sally)", "On any other day" i "Mother": per "Sally", Andy relata la història de l'home que va comprar el seu canell inflable i en "Mother" va cantar ell. "On any other day" és cantada per Stewart i és recolzat per Sting en els cors.
Membres [modifica]
- Sting (Gordon Mathew Sumner), veu i baix.
- Andy Summers, guitarra i cors
- Stewart Copeland, bateria, guitarra i cors
Anteriors [modifica]
- Henry Padovani, guitarra (1977).
Discografia [modifica]
Àlbums d'estudi [modifica]
- Outlandos d'Amour (1978)
- Reggatta de Blanc (1979)
- Zenyatta Mondatta (1980)
- Ghost in the Machine (1981)
- Synchronicity (1983)
Recopilatoris i directes [modifica]
- Every Breath You Take: The Singles (1986)
- Message in a Box: The Complete Recordings (1993)
- Every Breath You Take: The Classics (1995)
- Live! (1995)
- The Very Best Of... Sting & The Police (1997, 2002)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Police |
- ThePolicetour.com lloc web oficial de la gira de 2007
- LyricsArchive.net lletres de les cançons de Police
