The Savages

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Savages
The Savages.jpg
Poster americà de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Tamara Jenkins

Producció: Alexander Payne

Guió: Tamara Jenkins

Música: Stephen Trask

Protagonistes: Laura Linney
Philip Seymour Hoffman
Philip Bosco

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 2007
Gènere: Comèdia
Drama
Duració: 113 min.
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Fox Searchlight Pictures
Pressupost: 9 milions de dòlars

Pàgina sobre “The Savages a IMDb

Valoracions
IMDb 7.4/10 stars

The Savages és una pel·lícula estatunidenca dirigida i escrita l'any 2007 per Tamara Jenkins. Està protagonitzada per Philip Seymour Hoffman i Laura Linney i estrenada al Sundance Film Festival. Va ser nominada a 2 Oscars: millor actriu (Laura Linney) i millor guió original.

Argument [modifica]

Dos germans, Wendy (Laura Linney) i Jon (Philip Seymour Hoffman), després de viure anys separats, es veuen obligats a conviure de nou per cuidar-se del seu pare malalt, Lenny Savage, amb qui no es parlaven en els últims vint anys.

Repartiment [modifica]

Laura Linney, actriu principal del film, al festival internacional de Chicago, l'octobre de 2007.

Anàlisi [modifica]

Linney i Hoffman compten aquí amb el repte més difícil per a qualsevol actor: encarnar gent corrent, sense atributs ni particular aspresa en el caràcter. Al film són dos germans enfrontats a un problema també corrent: fer-se càrrec, arribada l'hora, del seu ancià pare, un cascarrabies amb demència senil. Els tres vivien en punts diferents, molt allunyats, del país, i ara hauran de conviure junts fins a l'últim sospir del malalt.

The Savages és, d'una banda, una pel·lícula en la que s'exalten els valors humans de l'esforç, el respecte i la recuperació de l'afecte llarg temps desatès. Per un altre, una pel·lícula d'actors, de lluïment de les estrelles, seguint la tradició de Hollywood. Ambdós aspectes es fonen harmoniosament a través d'escenes en les quals prevalen el to intimista, les revelacions en veu baixa i la grisor en l'existència dels personatges, cosida sovint amb el fil fi de l'humor.