The Sound of Music

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
P treble clef.svg
P culture.svg
The Sound of Music
Sonrisas y lágrimas
Sound of Music Barcelona.jpg

Fitxa tècnica
Música Richard Rodgers
Lletra Oscar Hammerstein II
Llibret Howard Lindsay
Russel Crouse
Basada en la pel·lícula alemanya "Die Trapp-Familie" (1956) i l'autobiografia de Maria von Trapp, The Story of the Trapp Family Singers

Estrena 16 de novembre de 1959
Lunt-Fontanne Theatre
Nova York

Idioma original Anglès
Produccions destacables
1959 Broadway
1961 West End
1961 Melbourne
1965 Film
1981 revival del West End
1993 Estocolm
1993 Viljandi
1995 Tel Aviv
1998 Revival de Broadway
2006 Revival del West End
2009 Brasil
2009–11 Gira pel Regne Unit
2009 París
2011 Buenos Aires
2011 Moscou
2011–12 Manila
2013 Barcelona
Premis
Premi Tony al Millor Musical


The Sound of Music (conegut a casa nostra com a Sonrisas y lágrimas o Somriures i llàgrimes) és un musical amb llibret de Howard Lindsay i Russel Crouse, musica de Richard Rodgers i lletres de Oscar Hammerstein II. Està basat en les memòries de Maria von Trapp, The Story of the Trapp Family Singers. Moltes cançons del musical han esdevingut clàssics, com "Edelweiss", "My Favorite Things", "Climb Ev'ry Mountain", "Do-Re-Mi", i la cançó del títol, "The Sound of Music".

La producció original de Broadway,[1] protagonitzada per Mary Martin i Theodore Bikel, s'estrenà el 16 de novembre de 1959; representant-se en nombroses produccions després. Va ser adaptada al cinema protagonitzada per Julie Andrews i Christopher Plummer, guanyant 5 Premis de l'Acadèmia. The Sound of Music va ser el darrer musical escrit per la parella Rodgers i Hammerstein; car va morir de càncer nou mesos després de l'estrena de Broadway.

Història[modifica | modifica el codi]

Després de veure The Trapp Family, una pel·lícula alemanya del 1956 sobre la família von Trapp, i la seva seqüela de 1958 Die Trapp-Familie in Amerika , el director Vincent J. Donehue pensà que el projecte podria ser perfecte per a la seva amiga Mary Martin; els productors de Broadway Leland Hayward i Richard Halliday (marit de Martin), es mostraren d'acord.[2] Els productors inicialment veien una obra no musical que havia de ser escrita per Lindsay i Crouse i que incorporaria cançons del repertori dels Cantants de la Família Trapp. Llavors decidiren afegir una o dues cançons originals, potser de Rodgers i Hammerstein. Però aviat acordaren que el projecte estaria format totalment per cançons noves i que seria un musical i no pas una obra de text.[3]

Pel musical s'alteraren detalls de la història de la família Trapp. L'autèntic Georg Ludwig von Trapp havia viscut amb la seva família a una vil·la a Aingen, als afores de Salzburg, i Maria von Trapp havia estat enviada per fer d'institutriu d'un dels nens. Lindsey i Crouse alteraren la història perquè Maria fos la institutriu de tots els nens. Els noms i les edats dels nens també van ser alterades. Els von Trapp van passar alguns anys a Àustria després que el Capità i Maria s'haguessin casat i que ell rebés l'oferiment d'un comandament a la Kriegsmarine. Com que von Trapp s'oposava als nazis la família abandonaren el país després del Anschluss, viatjant a Itàlia en tren i després viatjant a Londres i als Estats Units.[4] Per fer més dramàtica la història, Lindsey i Crouse van fer que la família fugís a peu a través de les muntanyes cap a Suïssa poc després del casament entre Maria i el Capità.

Sinopsis[modifica | modifica el codi]

I Acte[modifica | modifica el codi]

A Salzburg, Àustria, just abans de la Segona Guerra Mundial, les monges de l'abadia de Nonnberg canten el Dixit Dominus. Una de les postulantes, Maria Rainer, està a la muntanya meravellant-se de la bellesa de les muntanyes ("The Sound of Music") on es va criar. Quan s'adona, però, ja és tard. La Mare Abadessa i la resta de monges consideren què han de fer amb ella ("Maria"). Maria explica el seu retard, dient que es va criar a la muntanya, i també es disculpa per cantar al jardí sense permís. La Mare abadessa s'uneix a la cançó amb ella ("My Favorite Things").;[5] però li diu que ha de passar algun temps fora de l'abadia per decidir si està preparada per a la vida monàstica. Farà d'institutriu dels set fills del capità de submarins Georg von Trapp de la Marina Reial, que és vidu.

Maria arriba a la vil·la del Capità von Trapp, un condecorat capità de la Marina Austro-Hongaresa durant la I Guerra Mundial. Ell li explica els seus deures i crida als fills amb un xiulet mariner. Els nens entren marxant en formació, vestits d'uniforme. El capità ensenya a Maria el senyal individual de cadascun dels nens, però ella es mostra totalment contrària a aquesta manera militar. Quan queda sola al els nens, Maria supera els recels dels nens i els ensenya els rudiments de la música ("Do-Re-Mi").

Rolf, un jove missatger, porta un telegrama i es troba amb la filla gran, Liesl, fora de la vil·la. Diu que sap el que és millor per a ella perquè és un any més gran que ella ("Sixteen Going on Seventeen"). Es besen, i ell marxa corrent, deixant-la a ella cridant d'alegria. Mentrestant, l'ama de claus, Frau Schidt, dóna a Maria material per fer-se vestits nous, car ella havia donat totes les seves coses als pobres. Veu a Liesl enfilant-se per la finestra, tota xopa per una tempesta sobtada, però accepta guardar el secret. La resta de nens estan espantats per la tempesta i corren cap a la seva habitació; i Maria els canta "The Lonely Goatherd" per distreure'ls[6]

El capità von Trapp torna després d'haver estat un mes fora amb Elsa Schrader i Max Dettweiler. Elsa diu a Max que hi ha alguna cosa que evita que el Capità es casi amb ella. Ell creu que només la gent pobre té temps pels grans romanços ("How Can Love Survive"). Rolf entra, buscant a Liesl, i els saluda amb un "Heil!". El Capità li ordena que marxi, dient que ell és austríac, no pas alemany. Maria i els nens entren d'un salt, portant roba de joc que ella els ha fet amb robes velles. Enfurismat, el Capità els ordena que es canviïn de roba immediatament. Ella li replica que els nens necessiten que ell se'ls estimi, i ell secament ordena a Maria que torni cap a l'abadia. Mentre que ella es disculpa, escolten els nens cantant "The Sound of Music", que ella els ha ensenyat, per donar la benvinguda a Frau Schrader. Ell s'uneix, i els abraça en acabar la cançó. Sol amb Maria, li demana que es quedi, agraint-li que hagi portat la música de tornada a aquella casa. Elsa desconfia d'ella fins que li diu que tornarà a l'abadia al setembre.

El Capità dóna una festa per presentar a Elsa, i els convidats li pregunten sobre l'Anschluss. Kurt demana a Maria que li ensenyi a ballar el Ländler. Quan el nen és incapaç de fer un pas complicat, el Capità s'avança per ensenyar-li. Ell i Maria ballen junts fins que es troben cara a cara, i ella marxa corrent, avergonyida i confusa. Parlant sobre el matrimoni entre Elsa i el Capità, Brigitta diu a Maria que creu que ella i el seu pare estan enamorats. Elsa demana al Capità que permeti als nens acomiadar-se dels convidats amb una cançó, "So Long, Farewell". Max queda sorprès pel seu talent i els vol al Kaltzberg Festival, que està organitzant. Els convidats marxen cap el menjador, i Maria s'esmuny per la porta principal amb la seva maleta.

A l'abadia, Maria diu que està preparada per prendre els seus vots monàstics; però la Mare Abadessa s'adona que està fugint dels seus sentiments. La Mare Abadessa li diu que ha d'encarar-se amb el Capità i descobrir si 'estimen, i li diu que ha de buscar i trobar la vida per a la que ha estat destinada ("Climb Ev'ry Mountain").

II Acte[modifica | modifica el codi]

Max ensenya als nens a cantar a l'escenari. Quan el Capità intenta dirigir-los, ells es lamenten que no ho fa com Maria ho hagués fet. Ells els diu que ha demanat a Elsa per casar-se. Els nens intenten alegrar-se cantant "My Favorite Things", però no se'n surten fins que senten a Maria que també ho canta mentre que va cap a ells. Assabentada dels plans de noces, decideix quedar-se fins que el Capità trobi una nova institutriu. Max i Elsa discuteixen amb ell sobre l'imminent Anschluss, intentant convèncer-lo que és inevitable ("No Way to Stop It"). Quan ell es nega a comprometre's, Elsa trenca el prometatge. Sol, ell i Maria admeten finalment el seu amor, desitjant ser només "una parella normal" ("An Ordinary Couple"). Mentre que es casen, els monges tornen a cantar "Maria" sobre la processó nupcial.

Durant la lluna de mel, Max prepara els nens per cantar al Kaltzberg Festival. Herr Zeller, el Gauleiter, vol saber per què no oneja la bandera del Tercer Reich ara que ja ha tingut lloc l'Anschluss. El Capità i Maria tornen abans d'hora del seu viatge de noces, just abans del Festival. A la vista dels fets, ell es nega permetre que els nens cantin. Max afirma que cantarien per Àustria, però el Capità senyala que Àustria ja no existeix. Maria i Liesl parlen sobre l'amor; Maria preveu que en pocs anys Liesl ja estarà casada ("Sixteen Going on Seventeen (Reprise)"). Rolf entra amb un telegrama que ofereix al Capità un rang a la Marina alemanya. Ho consulta amb Maria i decideixen que han d'abandonar Àustria en secret. L'almirall alemany von Schreiber arriba per saber perquè no ha respost al telegrama: li explica que la Marina alemanya el té en gran consideració, li ofereix la comissió i li diu que es dirigeixi immediatament a Bremerhaven per assumir el comandament. Maria diu que no poden marxar immediatament, car han de cantar al Festival; i l'almirall accepta esperar que el festival s'hagi celebrat.

Al concert, els von Trapp canten una elaborada versió de "Do-Re-Mi". Llavors, Max porta una guitarra al Capità, qui canta "Edelweiss", en la que la flor nacional d'Àustria esdevé una declaració de lleialtat vers el país. Max els demana un nou bis i anuncia que és la darrera oportunitat que els von Trapp cantaran junts, car una guàrdia d'honor espera per escortar el Capità vers el seu nou comandament. Mentre que els jutges decideixen els premis, els von Trapp canten "So Long, Farewell", abandonant l'escenari en petits grups. Max anuncia els finalistes, allargant-ho tant com li és possible. Quan s'anuncia que el primer premi és per a la família von Trapp i aquests no apareixen, els nazis comencen la recerca. La família s'amaga a l'abadia, i els nazis no els troben fins que Rolf va amb ells. Crida al seu tinent, però després de veure a Liesl, informa que no hi ha ningú. Una monja els diu que les fronteres han estat tancades, de manera que fugen cap a les muntanyes (els Alps), mentre que les monges tornen a cantar "Climb Ev'ry Mountain".

Números musicals[modifica | modifica el codi]

I Acte
  • "Preludium" – Monges
  • "The Sound of Music" – Maria
  • "Maria" – Germana Berthe, Germana Sophia, Germana Margaretta i la Mare Abadessa
  • "My Favorite Things" – Maria i la Mare Abadessa
  • "My Favorite Things" (reprise 1) – Maria
  • "Do-Re-Mi" – Maria i els Nens
  • "Sixteen Going on Seventeen" – Rolf i Liesl
  • "The Lonely Goatherd" – Maria i els Nens
  • "The Lonely Goatherd" (reprise) – Gretl
  • "How Can Love Survive" – Max i Elsa
  • "The Sound of Music" (reprise) – Maria, el Capità i els Nens
  • "Ländler" (instrumental)
  • "So Long, Farewell" – Els Nens
  • "Morning Hymn" – Nuns
  • "Climb Ev'ry Mountain" – Mare Abadessa
II Acte
  • "My Favorite Things" (reprise 2) – Maria i els Nens
  • "No Way to Stop It" – Elsa, Max i el Capità.
  • "An Ordinary Couple" – Maria i el Capità†
  • "Gaudeamus Domino" – Monges
  • "Maria" (reprise) – Monges
  • "Confitemini Domino" – Monges
  • "Sixteen Going on Seventeen" (reprise) – Maria i Liesl
  • "Do-Re-Mi" (reprise) – Maria, el Capità, i els Nens ‡
  • "Edelweiss" – El Capità
  • "So Long, Farewell" (reprise) – Maria, el Capità i els Nens
  • "Finale Ultimo" – Monges

Personatges principals[modifica | modifica el codi]

Fonts: Rodgers & Hammerstein[7] Guidetomusicaltheatre.com[8]

  • Maria Rainer, una postulant de l'Abadia de Nonnberg
  • Capità Georg von Trapp
  • Max Detweiler, amic del capità von Trapp, agent musical i productor
  • La Mare Abadessa, cap de l'abadia de Nonnberg
  • Elsa Schrader,[9] rica i sofisticada, i promesa del capità von Trapp
  • Rolf Gruber, el carter de 17 anys d'edat, nazi i enamorat de Liesl
  • Germana Bertha, la mestre de Novícies
  • Germana Margareta, la mestre de Postulantes
  • Germana Sophia, una germana de l'abadia
  • Franz, el majordom del capità von Trapp
  • Frau Schmidt, la mestressa de la casa del capità von Trapp
  • Els Nens:
    • Liesl von Trapp, de 16 anys
    • Friedrich von Trapp, de 14 anys
    • Louisa von Trapp, de 13 anys
    • Kurt von Trapp, d'11 anys
    • Brigitta von Trapp, de 10 anys
    • Marta von Trapp, de 7 anys
    • Gretl von Trapp, de 5 anys

Principals produccions[modifica | modifica el codi]

Produccions original de Broadway[modifica | modifica el codi]

The Sound of Music va estrenar-se el 16 de novembre de 1959 al Lunt-Fontanne Theatre de Broadway, traslladant-se al Mark Hellinger Theatre el 6 de novembre de 1962 i tancà finalment el 15 de juny de 1963 després de 1.443 funcions. Estava dirigida per Vincent J. Donehue. El repartiment original incloïa a Mary Martin (amb 46 anys) com Maria, Theodore Bikel com el capità Georg von Trapp, Patricia Neway com la Mare Abadessa, Kurt Kasznar com Max Detweiler, Marion Marlowe com Elsa Schrader, Brian Davies com Rolf i Lauri Peters com Liesl. Les sopranos Patricia Brooks i June Card eren membres del cor de la producció original. El show rebé el Premi Tony a Millor Musical de manera conjunta amb Fiorello!. Entre els altres premis rebuts estan el de Millor Actriu Protagonista de Musical per Mary Martin, Millor Actriu de Repartiment de Musical per a Patricia Neway, Millor escenografia per a Oliver Smith i Millor director musical per a Frederick Dvonch. Bikel i Kaznar van ser nominats per les seves interpretacions, i Donehue per la direcció. Tots els nens van ser nominats conjuntament a la categoria de Millor Actriu de Musical, tot i que hi havia dos nois.

Martha Wright substituí a Martin al paper de Maria a Broadway a l'octubre de 1961, seguida per Karen Gantz al juliol de 1962 i de Nancy Dussault al setembre de 1962. Jon Voight, que es casà amb Lauri Peters, va ser un dels substituts per a Rolf.

La gira nacional estava protagonitzada per Florence Henderson com Maria i Beatrice Krebs com la Mare Abadessa. Començà al Riviera Theatre de Detroi el 27 de febrer de 1961, tancant el 23 de novembre de 1963 al O'Keefe Centre de Toronto. Theodore Bikel no quedà satisfet per la interpretació del capità, car el paper gairebé no tenia part cantada; i a Bikel tampoc no li agradà interpretar el paper tant de temps. A la seva autobiografia afirmà que «Em vaig prometre que, si m'ho podia permetre, mai més no faria una estada tan llarga.»[10]

L'enregistrament original de Broadway va vendre 3 milions de còpies.

Producció original de Londres[modifica | modifica el codi]

El musical s'estrenà al Palace Theatre del West End londinenc el 18 de maig de 1961, representant-se en 2.385 funcions. Va ser dirigit per Jerome Whyte, tot i que aprofità la mateixa coreografia i la mateixa escenografia que a Broadway. El repartiment incloïa a Jean Bayless com Maria, substituïda per Sonia Rees, Roger Dann com capità von Trapp, Constance Shacklock com Mare Abadessa, Eunice Gayson com Elsa Schrader, Harold Kasket com Max Detweiler, Barbara Brown com Liesl, Nicholas Bennett com Rolf i Olive Gilbert com Germana Margaretta.[11]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Producció original de Broadway[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1960 Premi Tony Millor Musical
GUANYADOR
Millor Actriu Protagonista de Musical Mary Martin
GUANYADORA
Millor Actor de Repartiment de Musical Theodore Bikel
nominat
Kurt Kasznar
nominat
Millor Actriu de Repartiment de Musical Lauri Peters
nominada
Patricia Neway
GUANYADORA
Millor Direcció de Musical Vincent J. Donehue
nominat
Millor director musical Frederick Dvonch
GUANYADOR
Millor escenografia Oliver Smith
GUANYADOR

Revival de Londres 1981[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1981 Premi Laurence Olivier Millor Actriu de Musical Petula Clark
nominada

Revival de Broadway[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1998 Premi Tony Millor Revival de Musical
nominat

Revival de Londres 2007[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
2007 Premi Laurence Olivier Millor Revival Musical
nominat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sound of Music: The Forgotten Maria». LIFE.com.
  2. Nolan, 244
  3. «The Sound of Music :: Rodgers & Hammerstein Organization :: Show Details». The Rodgers & Hammerstein Organization. [Consulta: May 19, 2011]. (Show History section)
  4. Gearin, Joan. «Movie vs. Reality:The Real Story of the von Trapp Family». Prologue. National Archives and Records Administration, vol. 37, 4, Winter 2005 [Consulta: 2 abril 2008].
  5. A la versió teatral, aquesta cançó va aquí, sent desplaçada a la pel·lícula«Welcome to the Official Sound of Music London Web Site». Soundofmusiclondon.com. [Consulta: August 29, 2012].
  6. A la pel·lícula aquí es canta "My Favorite Things"
  7. «The Sound of Music Cast Requirements». Rodgers & Hammerstein. [Consulta: July 27, 2012].
  8. «The Sound of Music». Guidetomusicaltheatre.com. [Consulta: July 27, 2012].
  9. Rodgers, Richard; Hammerstein, Oscar. The Sound of Music. Hal Leonard Corporation, 1960, p. 2. ISBN 978-0-88188-050-2 [Consulta: 9 juliol 2012]. 
  10. Bikel, Theodore. Theo: The Autobiography of Theodore Bikel, Univ of Wisconsin Press, 2002, ISBN 0-299-18284-3, p. Z-17
  11. Green, Stanley. Encyclopedia of the Musical Theatre (1980). Da Capo Press. ISBN 0-306-80113-2, p. 396

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Per llegir més[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a The Sound of Music