The Thin Man Goes Home

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Thin Man Goes Home
Thinmangoeshomeposter.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Richard Thorpe
Direcció artística: Cedric Gibbons i Edward Carfagno

Producció: Everett Riskin

Guió: Robert Riskin
Dwight Taylor

Música: David Snell

Fotografia: Karl Freund i Joseph Ruttenberg

Muntatge: Ralph E. Winters

Vestuari: Irene i Marion Herwood Keyes

Protagonistes: William Powell
Myrna Loy

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1944
Gènere: Comèdia policíaca
Duració: 100 min.
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer
Distribució: Metro-Goldwyn-Mayer
Loew's

Pàgina sobre “The Thin Man Goes Home a IMDb

Valoracions
IMDb 7.1/10 stars
FilmAffinity 6.4/10 stars

The Thin Man Goes Home és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Thorpe, estrenada el 1944.

Argument[modifica | modifica el codi]

Les persones fora de la llei van i vénen en les vides de Nick i Nora. Ara és el moment de conèixer-los com a parents. Els elegants detectius deixen el petit Nick Jr. a l'escola, agafen Asta i se'n van a Sycamore Springs, lloc de la infantesa de Nick. Sens dubte, allà on van el crim crida a la seva porta, un detall més que provat en aquesta cinquena part.

Nick té l'oportunitat de demostrar als seus pares el seu talent com a investigador quan un artista és assassinat. I ho farà sense el seu habitual líquid inspirador... perquè Nick ha de conduir el seu joc preferit. Així com Nora, lluitant amb la seva gandula, seguint de prop a un possible sospitós per la ciutat, encenent un sorollós saló de jocs i tafanejant com només ella sap fer.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

i Asta, el gos

Crítica[modifica | modifica el codi]

Aquest cinquè lliurament de la sèries "Thin Man" de la MGM manté el nivell de producció de les quatre primeres. El detectiu retirat Nick Charles (William Powell) fa una visita a la seva ciutat natal de Sycamore Springs, amb la seva dona Nora (Myrna Loy). Nick és intimidat divertidament pels seus pares (Harry Davenport i Lucile Watson), que volien que el seu fill estudiés medicina, frustrat per que no hi ha una bona beguda forta a la ciutat, i és derrotat de manera hilarant per una hamaca. En la part més seriosa, Nick i Nora es troben implicats en una intriga internacional mentre investiguen l'assassinat d'un pintor local. Si la identitat de l'assassí sembla òbvia, és només perquè l'actor en qüestió ha interpretat altres "assassins sorpresa" en altres pel·lícules d'aquest gènere. Un canvi de ritme refrescant a "Thin Man", The Thin Man Goes Home té sospitosos pintorescos com Gloria DeHaven, Edward Brophy, Lloyd Corrigan, Leon Ames, i, el millor de tots, Ann Revere com a "Crazy Mary".[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The New York Times. The Thin Man Goes Home (en anglès). The New York Times. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema