Theano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Teano».

Teano (Theano, Θεανώ) fou la més cèlebre de les dones filòsof de l'escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnesarc, Mia i Arignota (hi ha però diverses versions que la fan filla de Pitonax de Creta,[1] [2] o de Brontí de Crotona,[3] o esposa de Brontí [4] i una deixeble de Pitàgores). Fou considerada molt virtuosa.

Diògenes Laerci i Climent d'Alexandria diuen que va deixar alguns escrits però no diuen quins. Suides li atribueix ὑπομνήματα φιλόσοφα καὶ ἀποφθέγματα καὶ ποίημά τι δἰ ἐπῶν (Les apotemes de Pitàgores, Consells per a dones, De la Virtut, De la Pietat, De Pitàgores, Comentaris filosòfics ). Es conserven algunes cartes sota el seu nom, que encara que no poden ser genuïnes, sí donen dades sobre un període molt antic i fosc.[5]

El que queda de l'obra De la Pietat tracta de l'analogia pitagòrica entre els nombres i els objectes. Pel que fa a les cartes que s'han conservat, el seu contingut és de tema domèstic: com criar i educar els fills, com tractar els criats i sobre com tenir una conducta virtuosa cap al marit.[5]


Mary Ritter Beard opina que el tractat anomenat De la Virtut contenia la doctrina de l'aurea mediocritas.,[6][7] L'enciclopèdia Suides esmenta una Teano de Metapontum o de Thuris, també filòsofa pitagòrica, esposa de Carist o de Crotó o de Brontí, que va escriure sobre l'obra de Pitàgores les obres παραινέσεις γυναικείας, i ἀποφθέγματα Πυθαγορείων. Segons Mary Ellen Waithe es tractaria de dues persones amb el mateix nom [8] o potser algunes de les seves obres fossin el pseudònim d'altres autors [5] [9] que volien posar per escrit la forma d'aplicar a la vida d'una dona les teories pitagòriques.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Porfiri, Vida de Pitàgores, 4
  2. Suides, Teano, θ84
  3. Diògenes Laerci, VIII 42-3
  4. Iàmblic de Calcis, De Vita Pythagora, 132
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Ian Michael, pàg. 69
  6. 1-Mary Ritter, pàg. 139
  7. 2-Mary Ritter, pàg. 314
  8. Mary Ellen, pàg. 1
  9. Voula, pàg. 133

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ian Michael Plant: Women writers of ancient Greece and Rome: an anthology,(2004) page 69.ed. University of Oklahoma Press
  • 1-Mary Ritter Beard : On understanding women, (1931)
  • 2-Mary Ritter Beard : Woman as force in history: a study in traditions and realities,(1946)
  • Mary Ellen Waithe: A History of Women Philosophers. Volum 1, 600 aC-500 dC. ed.Springer
  • Voula Lambropoulou: Some Pythagorean female virtues, en Richard Hawley, Barbara Levick, Women in antiquity: new assessments,(1995), ed. Routledge
  • Kai Brodersen, Christoph M. Wieland, Theano: Briefe einer antiken Philosophin. ed. Reclams Universal-Bibliothek 18787,(2010), Stuttgart. ISBN 978-3-15-018787-6
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Theano