Theo van Gogh (marxant d'art)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Theo van Gogh

Theo van Gogh el 1888
Naixement Theodorus van Gogh
1 de maig de 1857
Groot-Zundert, Països Baixos
Defunció 25 de gener de 1891 (als 33 anys)
Utrecht, Països Baixos
Ocupació Marxant d'art
Conegut per La seva correspondència amb Vincent van Gogh, el seu germà.
Pares Theodorus van Gogh i Anna Cornelia Carbentus
Fills/es Vincent Willem

Theodorus "Theo" van Gogh (1 de maig de 1857 - 25 de gener de 1891) fou un marxant d'art neerlandès. Era el germà petit de Vincent van Gogh, el suport financer indefectible de Theo permetia al seu germà dedicar-se totalment a pintar. Theo morí als 33 anys, uns quants mesos després que Vincent mort a l'edat de 37.

La relació entre els dos germans fou objecte de la pel·lícula Vincent & Theo (1990), dirigida per Robert Altman. El besnét de Theo van Gogh, també nomenat Theo van Gogh, fou un director cinematogràfic, famós per la seva crítica controvertida de l'islam. Fou assassinat per un holandès d'origen marroquí el 2004.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Theodorus "Theo" van Gogh nasqué a Groot-Zundert, poble a la província de Brabant Septentrional, els Països Baixos. Era el fill de Theodorus van Gogh i Anna Cornelia Carbentus. El seu germà gran era Vincent Van Gogh (1853-1890), que més tard es convertia en un pintor famós.

Theo admirà el seu germà gran Vincent durant tota la seva vida. Però comunicant-se amb ell demostrava que era difícil, fins i tot abans que Vincent optés per seguir la seva vocació artística. La comunicació entre els dos germans patia dificultats, ja que divergien en els criteris estètics dels estàndards, i era evidentment Theo qui continuava escrivint cartes. Per això, principalment les respostes de Vincent a què se sobreviu i poques de les aportacions de Theo. Theo es preocupava sovint per la condició mental de Vincent i era dels pocs que entenien el seu germà.

Negoci[modifica | modifica el codi]

Theo van Gogh el 1872.

Vincent treballà alguns anys a l'oficina holandesa de La Haia dels comerciants d'art parisencs Goupil & Cie, i Theo entrà a l'oficina de Brussel·les l'1 de gener de 1873 com el seu empleat més jove. Després que Vincent fou transferit a l'oficina de Londres, Theo passà a l'oficina a La Haia, on es convertí en un reeixit marxant d'art. El 1884, fou traslladat a la seu central de París. Començant a l'hivern de 1880-1881, enviava materials de pintura així com suport financer mensual a Vincent, que havia retornat als Països Baixos.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

A París, Theo trobà Andries Bonger i la seva germana Johanna, amb qui es casà a Amsterdam el 17 d'abril de 1889. La parella vivia a París, on el 31 de gener de 1890 nasqué el seu fill Vincent Willem. El 8 de juny, la família visità Vincent, que vivia llavors a Auvers-sur-Oise, prop de París. Vincent morí de ferides de tret autoinfligides el juliol de 1890 a l'edat de 37 i Theo moria el gener de 1891 a l'edat de 33, aparentment de demència paral·lítica, l'últim estadi de la sífilis.[2]

Marxant i artista[modifica | modifica el codi]

Theo fou cabdal en la popularització d'artistes impressionistes com Claude Monet i Edgar Degas persuadint els seus caps, Goupil & Cie, per exhibir i per comprar els seus treballs.[3] A petició només, Theo sembla per haver mostrat les pintures de Vincent, però evidentment, un aprenent lleial de Goupil & Cie, mai no vengué cap d'ells.

Els dos germans mantenien una correspondència intensa i Theo sovint animava el seu germà deprimit. Aquestes cartes s'han recollit i publicat en llibres.

El 1886, convidà a Vincent a viure amb ell, i a partir del març d'aquell any compartiren una casa en Montmartre. Theo presentà a Vincent a Paul Gauguin, Paul Cézanne, Henri de Toulouse-Lautrec, Henri Rousseau, Camille Pissarro i Georges Seurat, i el 1888 persuadí a Gauguin de reunir-se amb Vincent, que mentrestant s'havia traslladat a Arle.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gunman kills Dutch film director, retrieved 21 July 2009
  2. POX, Genius, Madness and the Mysteries of Syphilis, p. 152 , Deborah Hayden,; google Books [consultat el 23 de juny de 2009]
  3. Rewald, John: Theo van Gogh, Goupil, and the Impressionists, Gazette des Beaux-Arts, January & February 1973, pp. 1–107; reprinted in Rewald, John: Studies in Post-Impressionism, Thames and Hudson, 1986, pp. 7–115 (no ISBN).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anonims (inicials "H.H.H." i "W.F.d.C.H."): Van Gogh, 's-Gravenhage, Nederland's Patriciaat 50, 1964, pp. 171–183.
  • Jansen, Leo, and Jan Robert: Kort geluk. De briefwisseling tussen Theo van Gogh en Jo Bonger, Waanders, Zwolle 1999. ISBN 90-400-9353-9 (anglès) i (neerlandès).
  • Hulsker, Jan: Vincent and Theo van Gogh: A Dual Biography, Ann Arbor, Fuller Publications, 1990. ISBN 0-940537-05-2.
  • Stolwijk, Chris, & Thomson, Richard: Theo van Gogh 1857–1891: Art dealer, collector and brother of Vincent, Waanders, Zwolle 1999. ISBN 90-400-9363-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Theo van Gogh (marxant d'art)