Theo van Gogh (marxant d'art)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Theo van Gogh
Theo van Gogh (1888).png
Theo van Gogh el 1888
Naixement Theodorus van Gogh
1 de maig de 1857
Groot-Zundert, Països Baixos
Mort 25 de gener de 1891 (als 33 anys)
Utrecht, Països Baixos
Es coneix per La seva correspondència amb Vincent van Gogh, el seu germà.
Ocupació Marxant d'art
Fills Vincent Willem
Pares Theodorus van Gogh i Anna Cornelia Carbentus

Theodorus "Theo" van Gogh (1 de maig de 1857 - 25 de gener de 1891) fou un marxant d'art neerlandès. Era el germà petit de Vincent van Gogh, el suport financer indefectible del qual permetia al seu germà dedicar-se totalment a pintar. Theo morí als 33 anys, uns quants mesos després que Vincent, mort als 37.

La relació entre els dos germans fou objecte de la pel·lícula Vincent & Theo (1990), dirigida per Robert Altman. El besnét de Theo van Gogh, també anomenat Theo van Gogh, fou un director cinematogràfic, famós per la seva crítica controvertida de l'islam. Fou assassinat per un holandès d'origen marroquí el 2004.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Theodorus "Theo" van Gogh nasqué a Groot-Zundert, poble de la província de Brabant Septentrional, als Països Baixos. Era el fill de Theodorus van Gogh i Anna Cornelia Carbentus. El seu germà gran era Vincent Van Gogh (1853-1890), que més tard es convertiria en un pintor famós.

Theo admirà el seu germà tota la vida. Però comunicar-se amb ell li era difícil, fins i tot abans que Vincent optés per seguir la seva vocació artística. Sobretot, divergien en els criteris estètics dels estàndards. Theo es preocupava sovint per la salut mental de Vincent, i era dels pocs que l'entenien.

Negoci[modifica | modifica el codi]

Theo van Gogh el 1872.

Vincent treballà uns anys a l'oficina holandesa de La Haia dels comerciants d'art parisencs Goupil & Cie, i Theo entrà a l'oficina de Brussel·les l'1 de gener de 1873 com l'empleat més jove. Després que Vincent fos transferit a l'oficina de Londres, Theo passà a l'oficina de La Haia, on es convertí en un reeixit marxant d'art. El 1884, fou traslladat a la seu central de París.[2] A partir de l'hivern de 1880-1881, enviava materials de pintura, així com suport financer mensual, a Vincent, que havia retornat als Països Baixos.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

A París, Theo conegué Andries Bonger i la seva germana Johanna, amb qui es casà a Amsterdam el 17 d'abril de 1889. La parella s'instal.là a París, on el 31 de gener de 1890 hi nasqué el seu fill Vincent Willem. El 8 de juny, la família visità Vincent, que vivia llavors a Auvers-sur-Oise, prop de París. Vincent morí d'un tret autoinfligit el juliol de 1890 a l'edat de 37 anys, i Theo moria el gener de 1891 a l'edat de 33, aparentment de demència paralítica, l'últim estadi de la sífilis.[3]

Marxant i artista[modifica | modifica el codi]

Theo fou cabdal en la popularització d'artistes impressionistes com Claude Monet i Edgar Degas, mercès a persuadir els seus caps, Goupil & Cie, perquè exhibissin i compressin els seus treballs.[4] A peticions, només, Theo sembla haver mostrat les pintures de Vincent, però evidentment, un aprenent lleial de Goupil & Cie, mai no en vengué cap.

Els dos germans mantenien una correspondència intensa, i Theo sovint animava el seu germà, quan estava deprimit. Aquestes cartes s'han recollit i publicat en llibres.

El 1886, convidà Vincent a viure amb ell, i a partir del març d'aquell any compartiren una casa a Montmartre. Theo presentà Vincent a Paul Gauguin, Paul Cézanne, Henri de Toulouse-Lautrec, Henri Rousseau, Camille Pissarro i Georges Seurat, i el 1888 persuadí Gauguin de reunir-se amb Vincent, que mentrestant s'havia traslladat a Arle.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gunman kills Dutch film director, retrieved 21 July 2009
  2. Crispino, Enrica. Van Gogh (en anglès). The Oliver Press, 2008, p. 20. ISBN 1934545058. 
  3. POX, Genius, Madness and the Mysteries of Syphilis, p. 152 , Deborah Hayden,; google Books [consultat el 23 de juny de 2009]
  4. Rewald, John: Theo van Gogh, Goupil, and the Impressionists, Gazette des Beaux-Arts, January & February 1973, pp. 1–107; reprinted in Rewald, John: Studies in Post-Impressionism, Thames and Hudson, 1986, pp. 7–115 (no ISBN).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anonims (inicials "H.H.H." i "W.F.d.C.H."): Van Gogh, 's-Gravenhage, Nederland's Patriciaat 50, 1964, pp. 171–183.
  • Jansen, Leo, and Jan Robert: Kort geluk. De briefwisseling tussen Theo van Gogh en Jo Bonger, Waanders, Zwolle 1999. ISBN 90-400-9353-9 (anglès) i (neerlandès).
  • Hulsker, Jan: Vincent and Theo van Gogh: A Dual Biography, Ann Arbor, Fuller Publications, 1990. ISBN 0-940537-05-2.
  • Stolwijk, Chris, & Thomson, Richard: Theo van Gogh 1857–1891: Art dealer, collector and brother of Vincent, Waanders, Zwolle 1999. ISBN 90-400-9363-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Theo van Gogh (marxant d'art) Modifica l'enllaç a Wikidata