There's No Disgrace Like Home

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els Simpson
"There's No Disgrace Like Home"
Núm. d'episodi 4
Data de llançament 28 de gener, 1990
Escrit per Al Jean i Mike Reiss
Dirigit per Gregg Vanzo
Temporada 1
Episodi anterior Homer's Odyssey
Episodi posterior Bart the General

"There's No Disgrace Like Home" és el quart episodi de la primera temporada d'Els Simpsons. Va ser estrenat el 28 de gener de 1990 per la Fox Network.[1] En el capítol, Homer s'avergonyeix de la seua família després d'un catastròfic picnic amb els seus companys de feina, i decideix que els Simpson han de seguir una teràpia. El terapista intenta solucionar els seus problemes, però al final desisteix i els torna els diners. Va ser un dels primers episodis, amb uns dissenys de personatges propis de la primera etapa i amb pocs caràcters presents. Està inspirat en la comèdia de Laurel i Hardy i mostra referències culturals de pel·lícules com Ciutadà Kane o Freaks, així com de la sèrie de televisió Batman. Els crítics han assenyalat que els personatges es comporten de manera diferent a com ho farien en temporades posteriors. Va ser el primer episodi de la sèrie estatunidenca que es va emetre al Regne Unit, per la BBC.[1]

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Homer duu la seua família al picnic de l'empresa, que se celebra a luxosa mansió del seu cap, Mr. Burns, el qual acomiada qualsevol treballador que no tinga una família ben avinguda. Homer se n'adona que Burns aprecia les famílies que tracten els seus membres amb amor i respecte i comenta a la seua que es comporten d'aquesta manera. Però, tant Bart com Lisa corren salvatges pels jardins, mentre que Marge Simpson s'emborratxa. Homer es lamenta de la seua família i els Simpson abandonen el picnic.

Homer conta a la seua família que va a convertir-los en un conjunt respectable. Insisteix a sopar a taula en lloc de fer-ho al sofà davant el televisor. Quan la resta de la família també insisteix que ells no són tan roïns, Homer se'ls enduu a fer un tomb pel veïnat, on veuen les altres famílies visquent en harmonia. Una d'elles els pren per merodeadors. Deprimit, Homer va a la Taverna de Moe, on veu l'anunci del Centre de Teràpia Familiar del Doctor Marvin Monroe. Quan escolta que el Dr. Monroe garanteix "la felicitat familiar o els retorna el doble del que han pagat", de seguida Homer demana cita.

Per a pagar el car tractament, Homer es gasta el fons universitari dels seus fills i penyora el televisor. El Dr. Monroe prova de solucionar el conflicte familiar amb tractaments tradicionals, però sembla que els fan cap efecte. Llavors, el doctor suggereix un tractament radical, i col·loca a la família Simpson amb electrodes. Enviaran a cada membre de la família un xoc elèctric quan estiguen empipats, amb l'esperança de què comencen a associar el mal comportament amb els dolorosos xocs. En canvi, la família immediatament comença a produir-se xocs elèctrics entre els seus membres sense cap pietat, recarregant la màquina i baixant la potència de les bombetes del Centre i de la ciutat. El Dr. Monroe desconnecta la màquina, admet que no pot ajudar els Simpson i els ha de donar el doble del cost del tractament. Homer empra eixos diners per comprar un televisor millor que el que havien donat com a penyora, amb la qual cosa es guanya l'amor i el respecte de la seua família.

Producció[modifica | modifica el codi]

L'episodi mostra signes d'haver estat dels primers a haver-se produït.[2][3] Els personatges actuen de forma diferent a com ho faran en les temporades posterior; Lisa, per exemple, és indisciplinada i temperamental, mentre que Homer és la veu del seny; aquestos rols seran revertits posteriorment.[4]

Seria el segon capítol en el qual hi apareix Mr. Burns. En principi, aquest personatge tenia influències de Ronald Reagan, però més tard eixa inspiració es va deixar a un costat. La idea en que dóna la benvinguda als seus treballadors amb targetes està presa precisament de la manera en què el president dels Estats Units rebia els seus convidats. En aquest episodi, Mr. Burns diu per primer cop "release the hounds" (amolleu els gossos). També és el primer cop en què Waylon Smithers apareix de color groc, després que en Homer's Odyssey fos animat de color negre, per equivocació.

És el debut de personatges com el Dr. Marvin Monroe i de Rasca i Pica; tot i que els darrers ja havien estat presents als curtmetratges d'Els Simpson. L'episodi també suposa la primera aparició dels policies Eddie i Lou, encara que Lou és groc en lloc de negre, com més tard esdevindria. Rep el seu nom de Lou Whitaker, un jugador professional de bèisbol.

Una altra diferència amb capítols posteriors es troba a la Taverna de Moe, llavors un bar amb ambient de saloon amb les portes mòbils. Adintre, Barney Gumble és ros, mentre que el propi Moe té els cabells negres, la qual cosa es modificaria també.

La idea de l'escena de la teràpia de xoc està basada en una de Laurel i Hardy llençant-se pastissos un a l'altre. Va ser remuntada en la sala d'edició, amb un desenvolupament diferent a quan es va produir primer. Les edicions a esta escena eren preliminars, però donada la bona acollida, van romandre inalterables en el producte final.

A vegades, algunes fonts han variat lleugerament el títol. La modificació més comuna és "There's No Place Like Homer".

Referències culturals[modifica | modifica el codi]

L'escena en la qual la família entra a la Mansió Burns conté dues referències culturals. El palau sembla la mansió de Charles Foster Kane en la pel·lícula Ciutadà Kane (1941). La família es refereix a ella com "stately Burns Manor" (majestuosa Mansió Burns), un homenatge a la sèrie de televisió Batman. A més a més, hi ha una referència a Freaks, el film de culte de Tod Browning, en la repetició de la frase "un dels nostres". Quan Marge s'emborratxa, canta "Hey, Brother, Pour the Wine" de Dean Martin. La teràpia de xoc és una reminiscència del film La Taronja Mecànica.

Durant l'escena en què la família entra a la Clínica de Teràpia Familiar del Doctor Monroe, pels altaveus hi sona la cançó "L'amour est bleu", de Vicky Leandros.

Recepció[modifica | modifica el codi]

Els autors el llibre I Can't Believe It's a Bigger and Better Updated Unofficial Simpsons Guide, Warren Martyn i Adrian Wood, assenyalen: "És molt estrany veure com Homer dóna el televisor com a penyora en un intent de salvar la família; si aquest episodi hagués arribat més tard de ben segur havera estat Marge qui haguera pres aquesta postura". En el DVD de la primera temporada, David B. Grelck dóna al capítol una nota de 2 punts sobre 5, ubicant-lo com el pitjor de tot aquest perïode.[5] En la seua estrena original va ocupar el lloc 45 en el rànquing Nielsen de la setmana.[6]

L'episodi va ser el primer vist pel públic britànic. Va ser retransmes per la BBC el 23 de novembre de 1996, i va ser el primer per que no es va respectar l'ordre de producció. Va obtindre una audiència propera als 5 milions d'espectadors.[7]

L'escena de la teràpia de xoc va aparèixer al film Die Hard 2 (1990).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Martyn, Warren; Wood, Adrian. «There's No Disgrace Like Home». BBC, 2000. [Consulta: 2008-01-14].
  2. Jean, Al. The Simpsons season 1 DVD commentary for the episode "There's No Disgrace Like Home" [DVD]. 20th Century Fox.
  3. Groening, Matt. The Simpsons season 1 DVD commentary for the episode "There's No Disgrace Like Home" [DVD]. 20th Century Fox.
  4. Reiss, Mike. The Simpsons season 1 DVD commentary for the episode "There's No Disgrace Like Home" [DVD]. 20th Century Fox.
  5. Grelck, David B. «The Simpsons: The Complete First Season». WDBG Productions, 2003. [Consulta: 2008-01-14]. [Enllaç no actiu]
  6. AP. «Nielsens». Austin American-Statesman, February 4, 1990, p. 8 [Consulta: 9 maig 2008].
  7. Williams, Steve; Ian Jones. «"THAT IS SO 1991!"». Off The Telly, March 2005. Arxivat de l'original el December 20, 2007. [Consulta: 2008-01-24].