Thermus aquaticus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Thermus aquaticus
Thermus aquaticus.JPG
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Deinococcus-Thermus
Classe: Deinococci
Ordre: Thermales
Gènere: Thermus
Espècie: T. aquaticus
Nom binomial
Thermus aquaticus
Brock & Freeze, 1969

Thermus aquaticus és una espècie d'eubacteri que es caracteritza per tolerar altes temperatures; per això mateix és la font de l'enzim resistent a la temperatura Taq polimerasa, un dels més importants en la biologia molecular, ja que és el principal en les PCR. Thermus aquaticus és un dels molts bacteris termofílics que pertanyen al grup Deinococcus-Thermus.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1969, Thomas Brock i Hudson Freeze de la Universitat d'Indiana van informar d'una nova espècie d'eubacteri que varen anomenar Thermus aquaticus. [1].

Biologia[modifica | modifica el codi]

Prospera als 70 °C però no pot sobreviure a temperatures de 50 °C-80 °C (122 °F-176 °F). És un autòtrof, és a dir, que realitza la fotosíntesi per obtenir l'aliment. Va ser aïllat de gueisers del Parc Nacional de Yellowstone.

Enzims de T. aquaticus[modifica | modifica el codi]

T. aquaticus ha esdevingut famós com a font de proteïnes termoestables, particularment la Taq polimerasa descrita més avall:

  • Aldolasa
Els estudis sobre aquest eubacteri termofílic es van centrar sobretot en provar d'entendre com podia contenir enzims que a diferència de la gram majoria poguessin mantenir-se estables a tan elevades temperatures. El 1970 Freeze i Brock varen publicar un article descrivint una aldolasa termostable on se'n mostraven les claus.
  • polimerasa d'ARN
La primera polimerasa d'ARN aïllada de Thermus aquaticus el 1974. Era ADN depenent i es caracteritzava per ser molt termoestable.
  • polimerasa d'ADN
Article principal: Taq polimerasa
El 1976 es va aïllar la polimerasa d'ADN. En aquest cas el fet de ser termoestable (temperatura òptima de 80 °C) es va convertir en un avantatge transcendental en la mecanització de la PCR començant a fer-se realitzables les primeres anàlisis en massa d'ADN.