Tebessa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Theveste)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tébessa, Tbessa o Tibissa (en àrab تبسة) és una ciutat capital de la província (wilaya) del mateix nom, a 16 km en línia recta de la frontera d'Algèria amb Tunísia, a les muntanyes de Tébessa a l'est de l'Aurès, regió berber Chaoui.

S'han fet troballes prehistòriques com els dòlmens de Gastel, i gravats a les roques de Saf-Saf entre altres. La llegenda remunta la seva fundació a Hèrcules.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou possessió cartaginesa des del segle VII i va passar a Roma després de la tercera guerra púnica el 146 aC.

Imperi romà[modifica | modifica el codi]

Thebeste[modifica | modifica el codi]

Theveste fou una ciutat de Numídia que fou després romana i nus de comunicacions cap a la província d'Àfrica. Població cartaginesa, va passar a Roma el 146 aC. Va prosperar lentament i l'any 75 va servir de guarnició a la III Legio Augusta durant el govern de Vespasià; això li va donar un impuls decisiu a la seva prosperitat, i va ser erigida en municipi; va ser llavors la segona ciutat de l'Àfrica després de Cartago i sota Adrià (117-138) comptava amb 50.000 habitants. Septimi Sever la va convertir en colònia i va concedir la ciutadania a tots els habitants; la vila aportava a Roma la major part de l'Annona. Es va embellir amb sumptuosos monuments dels que encara queden les ruïnes.

El cristianisme hi va aparèixer al segle III i la ciutat va tenir els seus màrtirs entre els quals sant Maximilià (295) i santa Crispina (305); després hi va haver un brot de maniqueisme; els donatistes hi van celebrar un concili però la secta no va arrelar. Durant el regnat de Teodosi el Gran (379-395), que va fer del cristianisme la religió de la 'estat i va prohibir els altres cultes, es va construir la basílica de Santa Crispina a 2 km al nord de la població, es diu que la més bonica de totes les basíliques cristianes de l'Àfrica.

A la moderna ciutat de Tébessa s'hi conserven algunes ruïnes i especialment les muralles que mostren un perímetre d'una ciutat d'uns 40.000 habitants, l'amfiteatre (per 7.000 espectadors), el temple de Minerva, l'Arc de Caracal·la, termes, cases de luxe, ponts i altres.

Invasions germàniques[modifica | modifica el codi]

Els vàndals la van governar del 429 al 534, època en què va patir un declivi. Els bizantins la van recuperar el 534 però sota el seu govern la ciutat va quedar limitada a la ciutadella (320 x 280 metres) rodejada d'una muralla amb tres portes. La desertificació va anar avançant (encara segueix avançant avui en dia); els gran eixos comercials del passat es van desplaçar i les oliveres, que foren les que més van contribuir a la seva anterior riquesa, van desaparèixer.

Àrabs[modifica | modifica el codi]

No se sap quan va caure en mans dels àrabs però fou abans del 703. Després fou part del emirat aglàbida, el califat fatimita, l'emirat zírida, el califat almohade i l'emirat hàfsida. Degut a la pèrdua de la seva importància estratègica la seva història fou poc accidentada. Els fatimites la van ocupar sense lluita el 907 i la van fer servir de base per ocupar Kairuan (909). Sota els fatimites fou capçalera d'una kura; el 944 va caure en mans del nukkarita Abu Yazid, anomenat l'Home de l'Ase, que va demolir part de les muralles; el 990 al-Mukaddasi hi va estar i esmenta l'aigua dels pous i que hi ha fruits abundants; el 1000/1001 va ser atacada per maghrawa però l'emir zírida Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur hi va anar amb un exèrcit i la va salvar. Per la descripció d'al-Bakri que recull de fet les informacions d'al-Warrak (mort el 974) sembla que la ciutat intentava recuperar-se. La invasió hilàlida (1052) va provocar conflictes i destruccions com arreu i va aturar la prosperitat i al-Idrisi el 1165 només l'esmenta com un lloc de pas a sis dies de camí de Bugia. El 1203 estava en mans del mallorquí Yahya ibn Ghàniya però la va perdre davant l'almohade Muhàmmad an-Nàssir. Al segle XIII la decadència fou encara més accentuada i Yaqut al-Hamawi diu que la major part de la ciutat estava en ruïnes. Sota els hàfsides, en el regnat d'Abu-Yahya Abu-Bakr (II) (1318-1346) va estar en mans d'un xeic local de nom Muhammad ibn Abdun; els Banu Abdun la van conservar uns anys fins al 1339 quan el xeic fou fet presoner.

Imperi Otomà i segle XIX[modifica | modifica el codi]

El 1573 els turcs otomans hi van establir una guarnició; la barreja de soldats turcs amb dones del país va originar els anomenats kulughlis, que van formar una de les quatre ètnies (àrabs, berbers i negres eren les altres) però van esdevenir hegemònics i van estendre l'hanafisme al lloc del maliquisme que era tradicional. El 1837 Constantina va caure en mans dels francesos i la guarnició turca de Tébessa es va retirar cap a Tunísia, però els francesos no la van ocupar; per cobrir el buit i defensar-se d'atacs dels nòmades de les muntanyes, els notables van cridar als francesos que el 1842 s'hi van establir però fins al 1851 l'ocupació no va tenir caràcter permanent i definitiu. El gener del 1865 el rebel tunisià Ibn Ghidhahum va ser derrotat dins de Tunísia però prop de Tébessa, i es va refugiar a Algèria. El 1869 el comandant superior del cercle de Tébessa va ser responsable d'una matança de 27 algerians però en el judici fou absolt. El 1870, en el plebiscit del 8 de maig, Tébessa va participar en la política de França quan Jules Favre, cridat a defensar el plebiscit, va aprofitar per fer propaganda a la ciutat. En la insurrecció general de 1871, Muhyi al-Din, fill de l'emir Abd al-Kader, va intentar ocupar la ciutat (25 de maig) però va fracassar i el seu pare el va desautoritzar. El 1867 tenia 2.040 habitants (180 francesos, 50 europeus i 60 jueus. El 1881 havia esdevingut una base militar que va ser decisiva en la submissió del sud tunisià.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Durant la II Guerra Mundial l'aeròdrom de la població fou un lloc de re-avituallament important pels Aliats durant la batalla de Kasserine. El 1957 es va construir el mur electrificat conegut com a "Ligne Morice" destinat a impedir el pas dels guerrillers des de Tunísia, que es va estendre per 200 km de Bône a Tébessa. Després de la independència fou elevada a capital de wilaya. Avui dia una via fèrria elèctrica la uneix a Bône (Annaba) i les mines de ferro de Kouif són les més importants d'Algèria i produeixen el 60% del ferro del país.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, X, 439 a 441

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 35° 24′ N, 08° 07′ E / 35.400°N,8.117°E / 35.400; 8.117