Thibaud Gaudin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut d'Armes de Thibaud Gaudin.

Thibaud Gaudin, també conegut com a Tibaldo Gaudin o Tibaldo de Gaudin, (s. XIII? - 16 d'abril de 1292), va ser el vigèsim segon Gran Mestre de l'Orde del Temple.

Inicis[modifica | modifica el codi]

Els inicis de Thibaud Gaudin en l'orde estan coberts pel misteri. No obstant això se sap que era descendent d'una família noble de l'àrea de Chartres o Blois i és segur que va ser iniciat en l'Ordre abans de 1260. Aquesta dada es coneix perquè, segons les cròniques, Gaudin va ser capturat durant una incursió militar a Tiberíades. També es té consciència que per la seva gran pietat es va conèixer en el seu temps com el "Monjo Gaudin". El 1279 Gaudin va ser ascendit al lloc de preceptor de la Terra de Jerusalem, el quart lloc més important en la jerarquia de l'Orde del Temple.

El desastre del Temple[modifica | modifica el codi]

Quan, durant la Caiguda d'Acre, Guillaume de Beaujeu va ser ferit mortalment, Pere de Sevrey, Mariscal de l'Orde, va prendre el comandament de les tropes i va encapçalar la defensa. La nit del 24 de maig, perdudes totes les esperances, Pere de Sevrey, va ordenar a Thibaud Gaudin, en aquells Tresorer de l'Ordre (encara que altres fonts indiquen que en aquella època era Gran Comanador), portar el tresor templer a Sidó. Abans de salpar Thibaud embarcà amb si alguns ciutadans distingits, així com un gran nombre de no combatents.

El 29 de maig, quan Acre va quedar sota domini d'al-Ashraf, l'exèrcit mameluc va assetjar la inexpugnable ciutat de Tir, molts anys abans Saladí havia intentat assetjar en dues ocasions, fracassant en ambdues. No obstant això, el governador designat per Amalaric, germà del Rei, Adam de Cafran es va sentir intimidat davant l'exèrcit mameluc i va fugir a Xipre, deixant la ciutat a mercè de l'enemic.

En Sidó els templers no estaven disposats a abandonar la ciutat sense lluitar, Thibaud Gaudin custodiava el Tresor de l'Ordre després dels murs de la ciutat i els cavallers supervivents l'havien nomenat successor de Guillaume de Beaujeu. Per un mes cap enemic es va aparèixer davant les portes de la ciutat, però a finals de juny, una densa polseguera va començar a aixecar des del sud-est. Segons les batudes de reconeixement, tal polseguera era efecte de la marxa d'un enorme exèrcit comandat per l'emir al-Shujai. Els cavallers a Sidó eren molt pocs com per defensar la plaça, de manera que es van retirar al Castell del Mar, escortant amb si a alguns dels ciutadans més notables de la ciutat, i suficients queviures com per aguantar un prolongat setge.

El Castell del Mar a Sidó.

El castell del Mar era una fortalesa que es trobava a poc més de mil metres de la costa, connectada a terra per un bulevard fortificat. Tant el castell com la passarel·la fortificada havien estat reforçats recentment.

Una vegada que hi va haver organitzat la defensa i deixat als templers al comandament d'algun cavaller distingit, Thibaud va partir cap a Xipre amb la intenció de reclutar tropes que poguessin donar suport a la guarnició de Sidó (o almenys això va ser el que va argumentar el salpar de Palestina). Però una vegada a Xipre el Gran Mestre no va fer res, bé per covardia o per desesperació.

Els templers que van quedar defensant el castell es van batre amb valentia quan els va arribar el seu torn, però les seves esperances sucumbir quan els enginyers de l'exèrcit mameluc van començar a estendre una passarel·la que creués el mar. Avançant-se a la carnisseria per venir embarcar i van salpar cap a Tortosa. El 14 de juliol al-Shujai va entrar al castell i seguint les ordres d'al-Ashraf va ordenar la seva destrucció.

Posteriors a Sidó van ser les preses de Beirut (21 jul, 1291), Haifa (30 de juliol) i la matança de monjos en el Mont Carmel.

Encara quedaven els dos castells templers de Tortosa i Athlit, però cap estava el suficienteente guarnit com per a resistir un setge. Raó per la qual Thibaud Gaudin va decidir evacuar, abandonant Tortosa el 3 d'agost i Athlit el 14 d'agost. Tot el que ara quedava als templers era l'illa-fortalesa de Rwad o Arwad a dos quilòmetres i mig de la costa, davant de Tortosa.

Aquesta petita illa encara va romandre dotze anys baix poder creuat.

Darrers dies i mort[modifica | modifica el codi]

Per substituir Pere de Sevrey, Thibaud va nomenar Jacques de Molay com el nou Mariscal de l'Ordre. La resta dels seus dies els va passar a Xipre, amb una salut cada vegada més deteriorada a causa de la imminent caiguda del Temple, de la qual Gaudin se sentia (i era en part) culpable. Durant la resta del seu mandat els templers no van tornar a posar un peu a Terra Santa. Thibaud Gaudin va exhalar el seu últim alè el

A finals de 1292 li va succeir Jacques de Molay, que fou l'últim Gran Mestre del Temple.

Bibliografia consultada[modifica | modifica el codi]

  • Demurger, Alain. Auge i caiguda dels Templers. Barcelona: Ediciones Martínez Roca, SA, 1986. ISBN 84-270-1024-9. 
  • Walker, Martin. La història dels Templers. Barcelona: Edicomunicación, S.A., 1993. ISBN 84-7672-503-5. 
  • Runciman, Steven. Història de les Croades, Vol III. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 1973. ISBN 84-206-2061-0. 


Precedit per:
Guillaume de Beaujeu
Templers
Gran Mestre
1291 - 1292
Succeït per:
Jacques de Molay