Thomas Bradwardine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Thomas Bradwardine (v. 129026 d'agost de 1349) fou un escolàstic, matemàtic, filòsof i teòleg anglès, que va arribar a arquebisbe de Canterbury i que va contribuir notablement a l'evolució dels conceptes científics. La seva fama intel·lectual li va valer el títol de Doctor Profundus, atorgat pel Papa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La data i el lloc de naixement de Thomas Bradwardine no són coneguts amb exactitud, sembla que es pot acotar cap als volts de l'any 1290 al comtat de Sussex, potser a la ciutat de Chichester on ell mateix declara que vivia la seva família.

Va estudiar a Oxford destacant per la seva gran capacitat. El 1321, després de doctorar-se en Teologia, va passar a formar part del professorat del Merton College d'Oxford on va desenvolupar un treball brillant tant en els camps de la Teologia i la Filosofia com de la Lògica, les Matemàtiques i la Mecànica.

Paral·lelament, la seva carrera eclesiàstica el portà a ésser nomenat, el 1337, canceller de la Catedral londinenca de Saint Paul. Esdevingué capellà reial i confessor del rei Eduard III. El 10 de juliol de 1349 fou consagrat arquebisbe de Canterbury pel papa Climent VI, a Avinyó. De retorn a Londres, moria al cap d'un mes i mig, el 26 d'agost, víctima de l'epidèmia de la Pesta Negra que assolava tot Europa i que acabaria amb la vida d'un terç de la població londinenca.

Per a donar idea de la importància que va assolir Thomas Bradwardine en el seu temps, s'escau constatar com Geoffrey Chaucer en un dels seus Contes de Canterbury, concretament el que s'anomena El Conte del Capellà de les Monges, el cita conjuntament amb Sant Agustí i Boeci.

Obra Teològica[modifica | modifica el codi]

Les principals contribucions de Bradwardine a la Teologia s'exposen en el seu tractat De causa Dei contra Pelagium et de virtute causarum, que va ésser imprès per primera vegada el 1618, on pren partit contra el pelagianisme i defensa la prevalença de la voluntat divina sobre la humana i la predestinació inevitable.


Obra Científica[modifica | modifica el codi]

En els camps de les Matemàtiques i la Filosofia Natural, Bradwardine demostrarà una gran capacitat per a l'anàlisi i el progrés dels mètodes de treball. A Oxford, Bradwardine serà un dels impulsors del grup dels calculatores (calculadors) del Merton College. Juntament amb William Heytesbury, Richard Swineshead i John Dumbleton aplicarà mètodes innovadors a l'estudi de la Mecànica. Amb la seva àlgebra de paraules, assignaran lletres a les magnituds físiques i en valoraran el seu aspecte quantitatiu, superant així de mica en mica la visió clàssica del moviment com a procés merament qualitatiu.

En el seu treball més famós De proportionibus velocitatum in motibus, de 1328, Bradwardine estudia la relació entre la velocitat i la proporció entre força i resistència i, aprofitant les propietats geomètriques de les proporcions, conclou que la velocitat ha de variar en funció d'allò que avui en dia en diríem el logaritme de la raó entre força i resistència. Aquesta proposta, incorrecta, va rebre una gran acollida en el món intel·lectual del moment i durant més d'un segle va ésser acceptada com la interpretació correcta de les indicacions d’Aristòtil respecte del moviment lliure dels cossos en caiguda. No serà fins al 1551 quan el dominic segovià Domingo de Soto doni la interpretació correcta de la dependència lineal de la velocitat respecte del temps en el moviment de caiguda lliure, que posteriorment serà formulada explícitament el 1638 per Galileo Galilei.

Una altra contribució dels calculatores a l'estudi del moviment és l'establiment de la llei de la velocitat mitjana per al moviment uniformement accelerat, que més endavant serà geometritzada per Nicolau Oresme.

Bradwardine també va escriure diversos tractats de renom en el camp de les Matemàtiques, una De Geometria speculativa (impresa per primer cop a París el 1530), una De Arithmetica practica (també impresa a París el 1502) i una De Quadratura Circuli (París, 1495). El llibre citat abans, De proportionibus velocitatum in motibus també va ésser imprès per primer cop a París, el 1495.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Marshall Clagett, Science of Mechanics in the Middle Ages, Chicago, Illinois, 1959. Univ of Wisconsin Pr., ISBN 0-299-01900-4
  • (castellà) Alistair C. Crombie, Historia de la Ciencia: de San Agustín a Galileo, vol. 2, siglos XIII-XVII, Madrid, 1983. Alianza Editorial, ISBN 84-206-2077-7
  • (castellà) René Taton dir., Historia General de las Ciencias, La Edad Media, (Tomo III), Barcelona, 1988. Ed. Orbis, ISBN 84-402-0163-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]