Thomas Harriot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Thomas Harriot
Retrat de Thomas Harriot (1602), exposat al Trinity College (Oxford)
Retrat de Thomas Harriot (1602), exposat al Trinity College (Oxford)
Naixement c. 1560
Oxford, Regne d'Anglaterra
Mort 2 de juliol de 1621[1]
Londres, Regne d'Anglaterra
Ciutadania Regne d'Anglaterra
Etnicitat Anglès
Camp Astronomia, matemàtiques, etnografia
Universitat Saint Mary Hall, Universitat d'Oxford
Treball(s) Ser el primer a dibuixar un mapa de la lluna. Cartografiar les costes de Carolina del Nord.
Religió Anglicà [1]

Thomas Harriot (Oxford, circa. 1560 - Londres, 2 de juliol de 1621) fou un astrònom anglès, matemàtic, etnògraf, i traductor. Algunes fonts donen el seu cognom com Harriott o Hariot o Heriot. Sovint se li atribueix la introducció de la patata a la Gran Bretanya i Irlanda.[2]Harriot fou la primera persona per fer un dibuix de la Lluna a través d'un telescopi, el 26 de juliol, de 1609, gairebé quatre mesos abans que Galileo.[3]

Després de graduar-se a la Universitat d'Oxford, Harriot viatjà a Amèrica en una expedició finançada per Walter Raleigh, i en el seu retorn treballava pel 9è Comte De Northumberland. A la casa del Comte, es convertí en un matemàtic i astrònom prolífic a qui s'atribueix la teoria de refracció.

Joventut i educació[modifica | modifica el codi]

Nascut a Oxford, Thomas Harriot assistí al col·legi Saint Mary Hall, Oxford. El seu nom apareix en els registres de l'escola de 1577.[4] Després de la seva graduació a Oxford el 1580, Harriot fou contractat pel Sir Walter Raleigh com a tutor de matemàtiques utilitzà el seu coneixement d'astronomia i astrologia per proporcionar perícia de navegació. Harriot també estava implicat dissenyant els vaixells de Raleigh i com el seu comptable. En aquells temps també escrigué un tractat de navegació abans de l'expedició amb Raleigh.[5]

Expedició a les Amèriques[modifica | modifica el codi]

Entre 1585[1] i 1586 participà en una expedició i passà temps al Nou Món visitant l'Illa de Roanoke a la costa de Carolina del Nord, aprenent la llengua algonquina. El seu informe del viatge fou publicat el 1588 (probablement escrit en 1587).[6] L'Informe conté el primer compte de la població nativa americana trobada per l'expedició; resultava molt influent a exploradors anglesos posteriors i colonitzadors. Escrivia: "Per la qual cosa és desitjable, si els mitjans de bon govern són utilitzats, allò ells poden ben aviat temps ser portat a educació i abraçar de religió veritable." Alhora, les seves vistes de la indústria d'Americans Natius i capacitat d'assabentar-se estaven més tard en gran part ignorades a favor de les parts de l'"Informe" sobre extracció de minerals i l'explotació d'altres recursos.

Apilament òptim d'esferes, un problema matemàtic tractat per Harriot i Kepler.

Com a assessor científic durant el viatge, Raleigh demanà a Harriot que trobés la forma més eficaç d'apilar bales de canó a la coberta de vaixell.[7] La seva subsegüent teoria sobre l'embalatge apropiat d'esferes mostra una semblança sorprenent a l'atomisme i teoria atòmica moderna, que estava més tard acusat de creure. La seva correspondència sobre òptica amb Johannes Kepler, en el qual descrivia algunes de les seves idees, més tard influïra en la conjectura de Kepler.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

Entre 1593-98[1] treballà per Henry PercyEarl de Northumberland amb qui també residia a Casa de Syon, que era concorreguda pel cosí d'Henry Percy, Thomas Percy.

Harriot començà a perdre el favor dels seus patrocinadors: Raleigh, i Henry Percy, que fou empresonat el 1605 en connexió amb la Conspiració de la Pólvora, ja que era cosí segon de Thomas Percy un dels conspiradors. Harriot mateix fou interrogat i breument empresonat però aviat alliberat. [4]

Recreació històrica de la primera observació de la Lluna feta per Harriot qui és acompanyat per Christopher Tooke (Obra de Rita Greer, 2009).

El pas del Cometa Halley del 1607 feu centrar l'atenció de Harriot envers l'astronomia. A principi de 1609 comprà un "Dutch trunke" (telescopi inventat el 1608), i les seves observacions foren entre els primers usos d'un telescopi per a l'astronomia. S'atribueix a Harriot de ser el primer astrònom a dibuixar un objecte astronòmic després de veure'l a través d'un telescopi: dibuixà un mapa de la Lluna el 26 de juliol de 1609, que precedí a Galileu uns quants mesos.[8][9][10][11] El desembre de 1610 observà taques solars.[12] També observà els satèl·lits de Júpiter.[1]

Mapa del relleu de la Lluna que Harris mai publicà.

Mort[modifica | modifica el codi]

El 1615 o el 1616, Harriot escriví un amic desconegut amb perícia mèdica, descrivint la que hauria estat la raó per a l'erupció d'una úlcera cancerosa al seu llavi. Això progressà fins a 1621, quan vivia amb un amic anomenat Thomas Buckner al carrer de Threadneedle, on moriria. Les fonts citades sota són entre uns quants que descriuen la seva condició com a càncer de nas. En qualsevol cas, Harriot aparentment morí de càncer de pell.

Harriot morí el 2 de juliol de 1621, tres dies després d'escriure el seu testament descobert per Henry Stevens.[13] Els seus executors publicaven pòstumament el seu Artis Analyticae Praxis sobre àlgebra el 1631; Nathaniel Torporley fou l'executor de les darreres voluntats de Harriot, però al capdavall fou Walter Warner qui publicà el llibre.[14] Podria ser un compendi d'alguns dels seus treballs, però no representa tot el que deixà inèdit (més de 400 fulls d'escriptura anotada). No fou editat de manera que seguís els manuscrits i fracassà en donar la plena importància als escrits de Harriot.[4]

Llegat[modifica | modifica el codi]

També estudià òptica i refracció i aparentment postulà la llei de Snell vint anys abans que Snellius, encara que, com tants dels seus treballs, restava inèdit. També se li atribueix la descripció del Teorema de Girard en el camp de la trigonometria esfèrica, encara que la fórmula conserva el nom de Girard que fou el primer a publicar-ho.[15]

El seu únic treball publicat és el seu llibre d'àlgebra Artis Analyticae Praxis[16](1631) publicat pòstumament en llatí. Desafortunadament els editors no entenien gaire el seu raonament i treien les parts que no comprenien com les arrels negatives i complexes d'equacions. Degut a la dispersió dels seus textos la traducció anglesa del Praxis no fou publicada completament fins a 2007.[17]

La primera biografia sobre Harriot fou escrita en 1876 per Henry Stevens de Vermont però no fou publicada fins al 1900[13] catorze anys després de la seva mort. La publicació es limità a 167 còpies i així el treball no fou àmpliament fins a 1972 quan apareixia una reimpressió.[18] L'interès en Harriot es reactivà amb la convocatòria d'un simposi a la Universitat de Delaware l'abril, 1971 amb les diligències publicades per Oxford University Press el 1974.[19] L'editor John W. Shirley (1908-1988) publicà A Sourcebook for the Study of Thomas Harriot (1981)[20]i la seva biografia de Harriot (1983).[21] Els papers de John Shirley s'han dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Delaware.[22]

Les troballes de Harriot romanen relativament obscurs perquè no publicà cap dels seus resultats i també perquè molts dels seus manuscrits s'han perdut; els que sobreviuen són protegits al Museu Britànic i als arxius de la família Percy a Petworth House (Sussex) i al Castell d'Alnwick (Northumberland).

El 26 de juliol de 2009 es realitzà un esdeveniment a Syon House, West London, per celebrar el 400è aniversari de les primeres observacions de la lluna de Harriot.[23] inclòs el desvelar d'una placa per commemorar Harriot per Lord Egremont. La placa pot ara ser vista per visitants a Casa Syon en la localització de les històriques observacions de Harriot. L'esdeveniment, patrocinat per la Royal Astronomical Society, ocorregué com a part de l'Any Internacional de l'Astronomia.

El document original del mapa de la lluna de Harriot de 1611, les observacions dels satèl·lits de Jupiter, i les primeres observacions de taques solars foren exhibits al Museu de la Ciència de Londres, des del 23 de juliol de 2009 fins a finals de l'Any Internacional de l'Astronomia.[24]

L'observatori al campus del College of William and Mary s'anomena en l'honor de Harriot. Un cràter a la lluna fou batejat amb el seu nom el 1970; és al costat fosc de la Lluna i per això inobservable des de la Terra.

La Thomas Harriot College of Arts and Sciences (Escola Thomas Harriot d'Arts i Ciències) a l'East Carolina University a Greenville, NC s'anomenà en reconeixement de les contribucions científiques de Harriot al Nou Món com el seu treball A Briefe and True Report of the New Found Land of Virginia[25] i ha instituït una sèrie de conferències en les arts liberals epònimes titulades Harriot Voyages of Discovery Lecture Series.[26]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Van Helden, Al. «Thomas Harriot» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 4 juny 2010].
  2. Sir Walter Raleigh - colònies americanes
  3. Thomas Harriot: Un astrònom telescòpic davant de Galileo
  4. 4,0 4,1 4,2 Stedall, Jacqueline (2003) The Greate Invention of Algebra, Oxford University Press. p.3, ISBN 0-19-852602-4.
  5. Jehlen, Myra & Michael Warner (1997) The English Literatures of America, 1500-1800, Routledge (UK) p.64, ISBN 0-415-91903-7.
  6. Brief and True Report of the New Found Land of Virginia
  7. Goranson, H. T. «The Soft Logic of Thomas Harriot» (en anglès). Mathematical Institute of the Serbian Academy of Sciences and Arts, 17.03.1999. [Consulta: 4 juny 2010].
  8. El 1613 Harriot havia creat dos mapes de la lluna sencera, amb molts trets identificables com cràters lunars descrits en les seves posicions relatives correctes que no foren millorades durant unes quantes dècades.
  9. History Corrected by 400 Year Old Moon Map Live Science January 14, 2009
  10. Christine McGourty, English Galileo' maps on display, 14 January 2009
  11. The Galileo Project: Thomas Harriot, Thomas Harriot's Moon Drawings
  12. The Galileo Project: Thomas Harriot (1560-1621)
  13. 13,0 13,1 Stevens, Henry. (1900) Thomas Hariot, the Mathematician, the Philosopher and the Scholar, Privately printed at the Chiswick press [] [1]
  14. Helena Mary Pycior, Symbols, Impossible Numbers, and Geometric Entanglements (1997), pp. 55-6.
  15. Richeson, David. (2008) Euler's Gem, Princeton University Press, p.91,
  16. Artis analyticae praxis (1631)
  17. Thomas Harriot’s Artis analyticae praxis, New York: Springer, 2007 [2] [3]
  18. Thomas Hariot, the mathematician, the philosopher, and the scholar(1972)
  19. Thomas Harriot; Renaissance scientist (1974), edited by John W. Shirley
  20. Un Sourcebook per a l'Estudi de Thomas Harriot (1981) per John W. Shirley [4]
  21. A Sourcebook for the Study of Thomas Harriot (1981) by John W. Shirley
  22. Papers John Shirley related to Thomas Harriot (22 linear feet)
  23. UK Event (July 26th 2009)
  24. Hannah Devlin, Galileo was beaten to the Moon by a shy Englishman, The Times, 24 July 2009
  25. Thomas Harriot Quintessential Renaissance Scholar
  26. Harriot Voyages of Discovery Lecture Series

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]