Thomas Klestil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Thomas Klestil
Thomas Klestil

Bandera del president d'Àustria 10è President d'Àustria
7è de la Segona República
8 de juliol de 1992 – 6 de juliol de 2004
Precedit per Kurt Waldheim
Succeït per Heinz Fischer
Interinament Andreas Khol, Barbara Prammer i Thomas Prinzhorn
Dades biogràfiques
Naixement 4 de novembre de 1932
Austria Viena (Viena, Àustria)
Defunció 6 de juliol de 2004 (als 71 anys)
Austria Viena (Viena, Àustria)
Nacionalitat Austríaca
Partit ÖVP
Cònjuge Edith Klestil (div.)
Margot Klestil-Löffler
Professió Diplomàtic i polític
Religió Catòlic Romà


Thomas Klestil (Viena, Àustria 1932 - id. 2004) Polític i diplomàtic austríac conservador, fou President de la República d'Àustria, des del 1992 fins al 2004, també fou ambaixador als Estats Units i a l'ONU.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 4 de novembre de 1932 a Viena en una família obrera, el seu pare treballava als tramvies. Després d'acabar la secundària, ingressà a la Universitat d'Economia de Viena, i s'hi va doctorar el 1957. Després de complir amb el servei militar obligatori, treballà a Àustria, tot i que també a l'estranger, com per exemple a l'OCDE. Klestil tenia molta fluidesa amb l'anglès, i va aconseguir el càrrec d'ambaixador a l'ONU (1978-1982), i posteriorment als Estats Units (1982-1987). Klestil fou membre del conservador Partit Popular (ÖVP).

Presidència[modifica | modifica el codi]

Primer mandat (1992-1998)[modifica | modifica el codi]

Klestil va ésser elegit candidat a la presidència de la república pel Partit Popular d'Àustria, derrotant a l'aleshores vicecanceller Erhard Busek. A les a la primera volta de les presidencials (26 d'abril de 1992), Klestil quedà en segona posició amb el 37.2% dels vots, davant del candidat socialdemòcrata Rudolf Streicher que obtingué el 40.7%. Com que aquest no obtingué la majoria absoluta, es convocà una segona volta per al 24 de maig del mateix any. Aquí, Klestil guanyà inesperadament amb el 56.9% dels vots, i el candidat Streicher tan sols aconseguí el 43.1%. El 8 de juliol de 1992 succeí al polèmic Kurt Waldheim.

Klestil apostà per una presidència "activa" tal com ho havia promès durant la campanya electoral, a la que se sostenia sota l'eslògan ‘‘El poder necessita control’’ «Macht braucht Kontrolle.»

El 1993 reuneix als caps d'estat de tota l'Europa central. Al novembre de l'any següente (1994), viatjà a Israel, i va ésser el primer president austríac que visitava oficialment aquell país. Al momento d'un discurs al Knesset, Thomas Klestil va ser el primer cap d'estat austríac va que reconèixer la plena responsabilitat del seu país, tanmateix annexa les atrocitats comeses durant la Segona Guerra Mundial.

El 1998 va sobrevenir a la separació de Klestil del seva esposa Edith, amb la que hi va tenir tres fills. Aquesta notícia va ésser anunciada pel president mateix en un discurs, a més a més el públic es va assabentar que Klestil tenia una amant des de ja feia anys (fet inaudit à Àustria, que és un país marcat per una moral catòlica encara intransigent). Així com, a més a més, durant la campanya electoral de 1992, Klestil havia exaltat els valors tradicionals de la família intacta, aquesta notícia li fa perdre, i d'una manera duradera, una bona part del suport del seu electorat catòlic conservador. Tement perdre les eleccions presidencials de 1998 va aconseguir que els socialdemòcrates li donessin suport.

Segon mandat (1998-2004)[modifica | modifica el codi]

Tanmateix, el 19 d'abril de 1998, Klestil va ser reelegit triomfalment per a un segon mandat de sis anys, en una llista unitària del Partit Popular i el Partit Socialdemòcrata, amb el 63.4% dels vots.

Después de la seva reelecció, l'antagonisme entre Klestil i el seu partit es va intensificar. Al momento de les eleccions legislatives del 3 d'octubre de 1999, el partit cristià-conservador de Wolfgang Schüssel (també el seu) va sofrir una derrota pesada en detriment del partit "liberal" (tot i que de vertitat, populista i ultranacionalista), el FPÖ, d'en Jörg Haider que arriba a la segona posició després dels socialdemòcrates. Llavors, Klestil aposta obertament que la coalició sortint dels socialdemòcrates i els conservadors fora renovada, ja que no soportava l'arribada al poder d'en Haider degut a la seva mala imatge a l'estranger i, ja que acabava d'elogiar a antics membres de la SS.

Mort[modifica | modifica el codi]

El 5 de juliol del 2004, tres dies abans de deixar el seu càrrec al vencedor de les presidencials (en aquest cas Heinz Fischer), Klestil pateix un lleu atac cardíac i finalment mor l'endemà, el 6 de juliol, a les 22 hores i 33 minuts (hora local) al Allgemeines Krankenhaus (l'hospital general de Viena) a causa d'un altre atac cardíaco més fort, i als problemes de pulmó que feia anys que patia.


Precedit per:
Kurt Waldheim
President d'Àustria
Estendard de la República d'Àustria

19922004
Succeït per:
Heinz Fischer
Interinament Andreas Khol, Barbara Prammer i Thomas Prinzhorn


Presidents d'Àustria Flag of Austria
Primera República d'Àustria
Karl Seitz  • Michael Hainisch  • Wilhelm Miklas
Segona República d'Àustria
Karl Renner  • Leopold Figl (Interí)  • Theodor Körner  • Julius Raab (Interí)  • Adolf Schärf  • Josef Klaus (Interí)  • Franz Jonas  • Bruno Kreisky (Interí)  • Rudolf Kirchschläger  • Kurt Waldheim  • Thomas Klestil  • Andreas Khol, Barbara Prammer, Thomas Prinzhorn (Interins)  • Heinz Fischer


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Klestil Modifica l'enllaç a Wikidata