Thyrsitops lepidopoides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Thyrsitops lepidopoides

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Scombroidei
Família: Gempylidae
Gènere: Thyrsitops
(Gill, 1862)[1][2]
Espècie: T. lepidopoides
Nom binomial
Thyrsitops lepidopoides
(Cuvier, 1832)[3]
Sinònims

Thyrsitops lepidopoides és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids i l'única del gènere Thyrsitops.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 40 cm de llargària màxima (normalment, en fa 25).
  • Cos de color blau fosc amb tonalitats metàl·liques.
  • 17-18 espines i 13-15 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 15-17 radis tous a l'anal.
  • 33 vèrtebres.
  • Té una única línia lateral.[6][7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja peixos i eufausiacis.[8][9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, bentopelàgic i de clima subtropical que viu entre 30 i 350 m de fondària[10] al talús continental i entre les latituds 15°S-43°S i 77°W-40°W.[6][8]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic sud-occidental (Rio de Janeiro -el sud del Brasil-,[11][12][13] l'Uruguai[14] i l'Argentina) i el Pacífic sud-oriental (Xile).[15][6][16][17]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans i bo per a preparar-lo fumat o com a fish and chips.[8][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gill T. N., 1862. On the limits and arrangement of the family of scombroids. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 124-127.
  2. uBio (anglès)
  3. Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitième. Livre neuvième. Des Scombéroïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
  8. 8,0 8,1 8,2 Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  9. Figueiredo, J.L. de, A.P. dos Santos, N. Yamaguti, R.A. Bernardes i C.L. Del Bianco Rossi-Wongtschowski, 2002. Peixes da zona econômica exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com Rede de Meia-Água. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo; Imprensa Oficial do Estado, 242 p.
  10. Figueiredo, J.L. i N.A. Menezes, 2000. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. VI. Teleostei (5). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo. Brasil. 116 p.
  11. Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  12. Madureira, L.S.P. i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski (eds.), 2005. Prospecção de recursos pesqueiros pelágicos na Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: hidroacústica e biomassas. Série documentos Revizee: Score Sul, Instituto Oceanográfico, USP, São Paulo, el Brasil. 144 p.
  13. Haimovici, M., A.S. Martins, J.L. Figueiredo i P.C. Vieira, 1994. Demersal bony fish of the outer shelf and upper slope of the southern Brazil, Subtropical Convergence Ecosystem. Mar. Ecol. Prog. Ser. 108:59-77.
  14. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  15. Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaíso 24(2):1-132.
  16. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  17. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.