Théodore Monod
 (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 abril 1902 Rouen (França) |
| Mort | 22 novembre 2000 (98 anys) Versalles (França) |
| Sepultura | cimetière de Châtillon (fr)  |
| President Académie de Marine (en) | |
| 1972 – 1973 | |
| Dades personals | |
| Formació | École alsacienne Facultat de Ciències de París - doctorat (–1926) Lycée Corneille |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, botànic, professor universitari a França, carcinòleg, naturalista, antropòleg, zoòleg, ictiòleg |
| Ocupador | Museu Nacional d'Història Natural de França, professor universitari a França (1946–1973) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Monod |
| Família | |
| Pares | Wilfred Monod i Dorina Monod (en) |
| Germans | Maximilien Vox |
| Parents | Sylvère Monod () Jean-Luc Godard () Richard Monod () |
Premis | |
 | |
Théodore André Monod (Rouen, 9 d'abril de 1902 - Versalles, 22 de novembre de 2000) va ser un humanista, naturalista i explorador francès.
Exploració[modifica]
De jove ja va exercir de professor al Museu Nacional d'Història Natural i fundà l'Institut Français d'Afrique Noire al Senegal. L'any 1949 va ser escollit membre de l'Académie des sciences d'outre-mer, el 1957 de l'Académie de Marine i de l'Académie des Sciences el 1963. L'any 1960 va ser un dels fundadors de la World Academy of Art and Science.
Començà la seva carrera a l'Àfrica amb l'estudi de la foca vell marí al Cap Blanc (Mauritània). Aviat prestà atenció al Sàhara i els seus meteorits. Hi descobrí també moltes espècies de plantes i jaciments del neolític. Entre les seves troballes hi ha l'esquelet de l'home Asselar, de 6.000 anys d'antiguitat a Adrar des Ifoghas que molts estudiosos consideren que és la primera resta que mostra les característiques de la raça negra humana.
Activisme[modifica]
Monod, el fill de Wilfred Monod, estudià al Lycée Pierre Corneille a Rouen.[1] El seu pare era pastor protestant del Temple Protestant de l'Oratoire du Louvre. Monod va ser actiu políticament dins el moviment del pacifisme i antinuclear. Es va descriure a ell mateix com anarquista cristià.[2]
Monod era net de Frédéric Monod i descendent del biòleg Jacques Monod, del músic Jacques-Louis Monod, del polític Jérôme Monod i del director Jean-Luc Godard.
Algunes obres[modifica]
Obres reeditades per Actes Sud (Arles):
- Méharées, (Paris, 1937), rééd. 1989.
- L'Émeraude des garamantes, (éditions de L'Harmattan, Paris, 1984), rééd. 1992.
- L'Hippopotame et le philosophe, rééd. 1993.
- Désert lybique, éditions Arthaud, 1994.
- Majâbat Al-Koubrâ, Actes Sud, 1996.
- Maxence au désert, Actes Sud, Arles, 1995.
- Tais-toi et marche ..., exploration journal from El Ghallaouya-Aratane-Chinguetti, Actes Sud, 2002.
Referències[modifica]
- ↑ Lycée Pierre Corneille de Rouen - History
- ↑ «Theodore Monod obituary». The Daily Telegraph [Londres], 24-11-2000.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore Monod |