Tian

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tian (xinès: 天, pinyin: Tian) és el caràcter xinès que representa el cel amb els seus dos significats: com a espai físic i com a concepte religiós. Com a tal, ocupa un lloc important dins del moïsme, el daoisme i el confucianisme. L'ideograma representa "el que hi ha damunt els éssers humans" [1] i donaria lloc a l'expressió "tot sota el cel" (天下, Tianxia) usada amb freqüència en la literatura xinesa per referir-se al món, el lloc que habiten els homes en contraposició als immortals, o més concretament a l'imperi xinès.

Tian de vegades també es refereix a un déu celestial. Per això és difícil distingir quan es refereix a un ens personal o quelcom impersonal. També s'ha utilitzat per referir-se al déu catòlic.

Tot i que durant la dinastia Zhou s'afirmava que la seva deïtat Tian provenia de la dinastia Xia, els historiadors moderns creuen que era original dels zhou. Al començament, Tian probablement es referia als avantpassats. Després de succeir els hang, el Tian dels Zhou es va fondre amb el déu Shangdi d'aquells, i va adquirir el poder d'alterar el Mandat del Cel. A partir de llavors es va relacionar amb l'emperador, que era anomenat "el fill del Cel"