Tiberi III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tiberi III Absimar (Tiberius Absimarus) fou un emperador bizantí (698-705).

El seu nom era Absimar i exercia el comandament dels cibirates a la flota de Leonci II. Per recuperar els dominis africans, Leonci va enviar al governador, el patrici Joan, un exèrcit de reforç, que va aconseguir forçar l'entrada del port però finalment fou rebutjat i Cartago va quedar destruïda i va desaparèixer com a ciutat. Joan es va embarcar cap a Constantinoble per aconseguir un exèrcit i tornar a provar la reconquesta i llavor el seu cap militar, Absimar, va convèncer als soldats de què la derrota havia estat causada per Joan i els soldats es van revoltar quan van arribar a Creta.

Joan fou assassinat pels amotinats i Absimar proclamat emperador. La flota va seguir cap a Constantinoble en estat de rebel·lió; Tiberi va subornar als guàrdies del port i va entrar a la ciutat sense resistència; Leonci fou fet presoner, i Absimar va ordenar de tallar-li el nas i tancar-lo a un convent. Es va coronar emperador amb el nom de Tiberi III.

Va nomenar al seu germà Heracli com a comandant de l'exèrcit contra els àrabs. Heracli va envair Síria (699-700) i va tractar als habitants de forma cruel.

Mentre, l'antic emperador Justinià II, que era exiliat a Querson, s'havia guanyat l'hostilitat de tota la població. Els habitants, o més probablement un grup representatiu, va planejar matar-lo, i assabentat, Justinià es va escapar cap a la cort de Busiris, khan dels khàzars, on fou ben rebut. Busiris va donar a Justinià una germana seva (coneguda sota el nom grec de Teodora) en matrimoni i li va donar també la ciutat de Fanagòria a l'illa de Taman al Bòsfor Cimmeri. Tiberi III se'n va assabentar i va subornar a Busiris, que va enviar missatgers per matar al seu hoste, però Teodora va descobrir l'afer i el va comunicar al seu marit que va matar als dos missatgers, va enviar a la seva dona amb Busiris i es va escapar a la cort de Terbelis, rei dels búlgars.

Terbelis va decidir restaurar a Justinià i es va presentar amb 50000 guerrers davant de Constantinoble, abans que Tiberi III conegués tanmateix la fugida de Justinià de Fanagòria. Alguns partidaris de Justinià van introduir als búlgars a la ciutat i Tiberi III va haver de fugir. Justinià fou restaurat (704).

Tiberi, capturat a Apol·lònia, fou portat davant el nou emperador junt amb el seu germà Heracli; també hi fou portat l'antic emperador Leonci que estava captiu. Tots estaven a l'hipòdrom i Justinià va posar el seu peu a la cara dels seus rivals i els va fer escoltar les cançons de joia que el poble (que estava com sempre amb el guanyador) cantava, i després els va fer matar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiberi III Modifica l'enllaç a Wikidata