Tiberius Avidius Quietus
Tiberius Avidius Quietus † 107 fou un polític romà del segle I i II.
Quietus era membre d'una família distinguida, rica i molt ben connectada políticament originària de Faventia (Faenza, Itàlia). Tenia un germà anomenat Gaius Avidius Nigrinus i dos nebots, Gaius Avidius Nigrinus i Titus Avidius Quietus. Així mateix, la filla del seu germà fou Avidia Plautia, cunyada de l'emperador Adrià. Quietus i la seva familia estigueren probablement emparentats amb Gai Petroni Ponci Nigrí, cònsol en el 37, any en que va morir l'emperador Tiberi.
Quietus fou nomenat governador de Britània en el 97, càrrec que mantingué fins l'any 100. També fou Procònsol de la província d'Acaia en dades desconegudes.
Entre les seves amistats destaquen el filòsof Publius Clodius Thrasea Paetus, l'historiador grec Plutarc i el Senador Romà Plini el jove. Plutarc dedicà el seu tractat ‘Sobre el retard de la divina venjança’ a Quietus i un opuscle sobre ètica ‘De fratern amore’ a Quietus i el seu germà Nigrí.
El seu fill, Tiberius Avidius Quietus el jove, fou Cònsol sufecte el 111, Procònsol d'Àsia i Procònsol d'Àfrica el 125 o el 126.
| Precedit per: Publius Metilius Sabinus Nepos |
Governadors romans de Britània 97 - 101 |
Succeït per: Lucius Neratius Marcellus |
