Tibert de Provença
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 860 (Gregorià)  |
| Mort | c. 910 (Gregorià) (49/50 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
Tibert de Provença (vers 860-vers 911) va ser comte de Provença; també s'esmenta com a Teutberg d'Avinyó.
Origen[modifica]
Tibert seria originari d'una família vienesa procedent d'un vescomte de la ciutat,[1] pot ser Arnoux de Viena.
Un fidel de Bosó i un suport de Lluís[modifica]
Tibert era un fidel de Bosó de Provença del qual havia rebut en feu, Mantaille en Viennois.[1]
Durant la minoria del fill de Bosó, Lluís III, Tibert, amb els bisbes de Viena i de Lió, va ajudar a Ermengarda, la regent de Provença.[2] René Poupardin precisa que en aquesta època Teutberg era comte d'Avinyó i d'Apt.[3]
Apareix llavors com a comte de Provença des de 890 quan acompanya al placitum de Varennes a aquest mateix Lluís, després conegut com a Lluís III el Cec.[1]
El 896, Tibert declara que l'església d'Apt, sense dubte «assignada» al seu comitatus per confusió del fisc i dels béns de l'Església, havia estat arruïnada « tant pels bàrbars com per la maldat de certs cristians »[1] fent probablement referència a les exaccions de les bandes de sarraïns que, a partir de La Gàrdia Frainet, destrossaven la Provença oriental, i dels borgonyons, és a dir els parents d'Hug d'Arle, fill del bosònida Teobald d'Arle que havia combatut al costat de Bosó en els anys 880- 881 i era cosí del rei Lluís.
Lluís va descarregar sobre el comte Tibert l'administració del seu regne, sobretot en el moment de les seves expedicions a Itàlia. A aquest títol, Tibert intervingué en diverses ciutats, en particular a Ate, el 896, i després a Arles, Avinyó i Marsella el 904, on va disposar de la terra comtal.[4] En el que concerneix a Marsella es tracta certament «d'un acaparament sense vergonya on l'enriquiment té més part que la preocupació de l'administració pública ».[5] En aquesta època, cap a 903- 905, Tibert s'hauria acostat probablement a Hug d'Arle, el nou home fort del Regne.
Esborrat davant Hug d'Arles[modifica]
El 905, en ser cegat el rei de Provença/Borgonya Cisjurana, Lluís III, Hug d'Arle va esdevenir conseller del sobirà. Des de llavors Tibert va desaparèixer davant Hug. S'esmenta no obstant fins al 908[1] o, segons Paul-albert Fevrier, fins a cap al 910,[4] és a dir pràcticament fins al 911, data en la qual el comte Hug fou nomenat duc i marquès de Provença i marquès del Vienès. Va instal·lar la seva capital a Arle (Lluís III residia a Viena) i per això el regne quan va passar a les seves mans fou conegut també com a regne d'Arle. Després del 911 s'ignora si va viure i el que va fer. Hug, per refermar-se en el poder, es va casar el 912 amb Wil·la de Borgonya, germana del rei i filla de Bosó de Provença que havia quedar vídua de Rodolf I de Borgonya († 25 d'octubre del 912), però Wil·la va morir el 914.
Descendència[modifica]
Un dels seus nets podria estar a l'origen de la família dels vescomtes de Marsella. Segons diferents historiadors, Arlulf de Marsella seria en efecte el fill de Tibert II d'Arle, senyor de 925 a 942, ell mateix fill de Tibert, comte de Provença.
Tanmateix aquesta filiation és qüestionada per certs estudis recents, sobretot els de Florian Mazel,[6] que rebutgen aquesta ascendència i atribueixen la instal·lació d'Arlulf a Provença a la influència del rei Conrad III de Borgonya, del qual Arlulf era el seu vassall i peó.
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 La Provence et la société féodale 879-1166, Jean-Pierre Poly, Bordas, París, 1976, pàg. 42.
- ↑ Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, pàg. 248
- ↑ René Poupardin, Le Royaume de Provence sous les Carolingiens, pàg. 160
- ↑ 4,0 4,1 La Provence des origines à l'an mil, Paul-Albert Fevrier (dir.), pàg. 496.
- ↑ La Provence et la société féodale 879-1166, op. cit., pàg. 45.
- ↑ «Les Comtes, les grands et l'Église en Provence autour de l'an Mil, Florian Mazel, a Le Royaume de Bourgogne autour de l'an Mil, Universitat de Savoia, 2008.
Fonts i bibliografia[modifica]
- René Poupardin, Le Royaume de Provence sous les Carolingiens, Lafitte Reprints, 1974 (reed. 1901)
- Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, Bordas, París, 1976, ISBN 2040077405
- Paul-Albert Février (sous la direction de), La Provence des origines à l'an mil, Editions Ouest-France, 1989 - ISBN 2737304563
- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Hachette littérature, París, 1997 1a ed. 1983), ISBN 2012788513
- Florian Mazel, « Les Comtes, les grands et l'Église en Provence autour de l'an Mil », Le Royaume de Bourgogne autour de l'an Mil, Université de Savoie, 2008, ISBN ?