Tibesti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La regió muntanyosa del Tibesti, incloent-hi el cim del volcà Emi Koussi, vista des de l'espai

El Tibesti és una regió muntanyosa i volcànica del Sàhara central situada entre Líbia (només una petita zona) i el Txad concretament a la regió de Bourkou-Ennedi-Tibesti.

Geografia i clima[modifica | modifica el codi]

Aquestes muntanyes són les més grans i les més altes del Sàhara.[1] El cim més alt és Emi Koussi de 3.415 m d'altitud. Els volcans estan actualment inactius amb l'excepció del Pic Tousside de 3.265 m que és potencialment actiu.[2]

El Tibesti a la seva part central té un conjunt de valls seques, després de les pluges que acostumen a ser violentes però irregulars (set o vuit anys poden passar entre dues tempestes) es formen torrents efímers i perillosos. La pluja és més probable entre els mesos de febrer i maig.[3] La resta del massís el constitueixen altiplans tabulars, d'entre 1.200 i 2.000 m d'altitud, que s'anomenen tarsos en idioma tedaga

La zona té un clima significativament més humit que la zona hiperàrida que l'envolta, s'ha estimat que anualment hi cauen 120 litres de pluja en les zones més altes. L'amplitud tèrmica (diferència entre la mínima i màxima diària) és molt alta.

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

La riquesa florística i animal és superior a les zones del costat, per exemple hi ha arbres del gènere Acacia i els animals es reuneixen en les superfícies amb aigua permanent les anomenades guelta. La vida natural, però, ha estat afectada pels conflictes polítics (com el Darfour).

Cultura[modifica | modifica el codi]

La zona és molt coneguda per les pintures neolítiques en coves que estan datades entre 5.000 i 3.000 anys aC També hi ha surgències de gèisers i aigües termals al voltant de Soboroum.

Durant temps hi visqueren els tubus (francès toubous) una ètnia que tingué relacions amb Cartago des de l'any 500 aC

La principal població de la zona és Bardaï, mentre que Zouar i Aouzou són pobles més petits.

Història[modifica | modifica el codi]

Gustav Nachtingal va explorar la zona el 1869 i després el coronel Jean Tilho al començament del segle XX. França va aconseguir imposar la seva autoritat efectiva vers 1930. Tibesti tenia els seus propis governants: els derde dels tubus. El derde va donar suport a la lluita dels grups musulmans del nord del Txad pel poder. El derde el 1970 era Oueddei Kichidemi pare de Guokouni Oueddei que després va presidir el GUNT que va governar al Txad amb suport libi. La franja d'Aouzou fou ocupada uns anys per Líbia; la població d'Aouzou és de les principals del Tibesti; els libis hi van construir un aeroport.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Harry Hamilton Johnston. 1910
  2. A. Gourgaud and P.M. Vincent. 2004
  3. [enllaç sense format] http://www.birdlife.org/datazone/sites/?action=SitHTMDetails.asp&sid=6889&m=0
  • A. Gourgaud and P.M. Vincent. 2004. Petrology of two continental alkaline intraplate series at Emi Koussi volcano, Tibesti, Chad. Journal of Volcanology and Geothermal Research 129(4): 261-290.
  • Harry Hamilton Johnston. 1910. Britain across the seas: Africa: a history and description of the British Empire in Africa, published by National Society's Depository, 429 pages
  • C. Michael Hogan. 2009. Painted Hunting Dog: Lycaon pictus, GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tibesti Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 20° 46′ 59″ N, 18° 03′ 00″ E / 20.783°N,18.050°E / 20.783; 18.050