Tible

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tible tocat per Lluís Pujals

El tible és un instrument musical de vent-fusta de la família de les xeremies, és a dir, de llengüeta doble i tub cònic. És un dels instruments més característics de la cobla. Hornbostel-Sachs el classifica en el grup 422.12. Està afinat en fa i sona una quarta per sobre de la nota escrita. El seu registre és de dues octaves i mitja. Té un so agut i punyent molt apropiat per a fer de solista, que és una de les seves funcions habituals a la cobla.

Origen[modifica | modifica el codi]

L'instrument actual apareix a mitjans del segle XIX, en aplicar a la tarota tible tradicional de la Catalunya Vella (semblant a la gralla) un sistema de claus a imitació d'altres instruments de vent-fusta. Va ser construït per a formar part de la cobla estructurada per Pep Ventura cap al 1850.

L'origen del nom és incert, però pot tenir a veure amb el fet que, de les dues xeremies que trobem a la cobla, és la més aguda i per tant seria la xeremia soprano o tiple. L'altre seria la xeremia tenor o Tenora. Això ho reforça el fet que el tible és, com hem dit abans, una mutació de la tarota tible tradicional que trobàvem dins la cobla de tres quartants (Flabiol, sac de gemecs i Tarota)

Construcció[modifica | modifica el codi]

El tible actual consta de tres peces de fusta, generalment de ginjoler (Zizyphus jujuba), un arbust mediterrani bastant escàs. En les peces superior i central hi trobem el sistema de claus i en la part inferior, anomenada campana, hi ha perforats quatre orificis sense claus que són forats de ressonància. L'emissió del so es fa mitjançant una doble canya inserida a la peça superior (tudell) de l'instrument, que es fa vibrar amb els llavis.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]