Tiemannita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tiemannita
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química HgSe
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí cúbic
Color gris plom obscur
Exfoliació no en té
Duresa 2,5
Lluïssor metàl·lica
Ratlla negra
Densitat 8,26

La tiemannita és un mineral compost de mercuri i seleni, de la classe dels selenurs que pertany al grup de l'esfalerita. Va ser descoberta el 1855 al massís de Harz, a l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya).[1] Rep el seu nom del seu descobridor, el químic alemany C. W. Tiemann.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cadmi, sofre i plom.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Apareix en vetes hidrotermals, normalment amb altres selenurs i calcita.

Se sol trobar associat a altres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabri, galena, esfalerita, barita, òxids de manganès i calcita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiemannita