Tiemannita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tiemannita
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química HgSe
Propietats fisicoquímiques:
Color gris plom obscur
Sistema cristal·lí cúbic
Exfoliació no en té
Duresa en l'escala de Mohs 2,5
Lluïssor metàl·lica
Ratlla negra
Densitat 8,26

La tiemannita és un mineral compost de mercuri i seleni, de la classe dels selenurs que pertany al grup de l'esfalerita. Va ser descoberta el 1855 al massís de Harz, a l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya).[1] Rep el seu nom del seu descobridor, el químic alemany C. W. Tiemann.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cadmi, sofre i plom.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Apareix en vetes hidrotermals, normalment amb altres selenurs i calcita.

Se sol trobar associat a altres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabri, galena, esfalerita, barita, òxids de manganès i calcita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiemannita