Tiempo de revancha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTiempo de revancha
Fitxa
DireccióAdolfo Aristarain Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHéctor Olivera Modifica el valor a Wikidata
GuióAdolfo Aristarain Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEmilio Kauderer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1981 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArgentina Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1980 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0083203 Filmaffinity: 301645 Rottentomatoes: m/time_for_revenge Letterboxd: time-for-revenge Allmovie: v50030 TCM: 488008 TMDB.org: 43428 Modifica el valor a Wikidata

Tiempo de revancha és una pel·lícula argentina, dirigida per Adolfo Aristarain i protagonitzada per Federico Luppi i Julio De Grazia. Es va estrenar el 1981 i va guanyar molts premis nacionals i internacionals el 1982, entre ells el Primer Premi del Festival de Cinema de l'Havana, el Gran Premi de les Amèriques del Festival Internacional de Cinema de Mont-real i els premis al millor actor, millor director i millor guió original de l'Associació Argentina de Crítics de Cinema (Premis Còndor).

Argument[modifica]

Un ex-sindicalista li proposa a un company de feina en una mina propietat d'una empresa multinacional corrupta, produir una explosió que sembli accidental per simular després que ambdós van perdre la parla i negociar una indemnització amb l'empresa. En l'explosió el seu company perd la vida i l'empresa sospita que es va tractar d'una maniobra intencional d'ambdós, negant-se a pagar la indemnització. L'ex-sindicalista llavors decideix iniciar el judici contra l'empresa i portar les coses fins a les seves últimes conseqüències.

La pel·lícula, estrenada durant la dictadura militar del Procés de Reorganització Nacional està plena de simbolisme, com el mateix títol, les característiques de l'enfrontament amb l'empresa, la presència d'explosius, la mort i la pèrdua de la parla.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor actor (Federico Luppi)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor director (Adolfo Aristarain)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor guión original (Adolfo Aristarain)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor montaje (Eduardo López)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor revelación masculina (Arturo Maly)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor actor de reparto (Ulises Dumont)
  • 1982, Premis Coral, Festival de Cine de la Habana, Primer Premi (Gran Coral)
  • 1982, Festival Mundial de Cinema de Montreal, Gran Premi de les Ameriques
  • 1984, Festival del Film Policial de Cognac, Premi de la Crítica

Enllaços externs[modifica]