Tiempo de revancha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Tiempo de revancha
Temps revenja.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Adolfo Aristarain
Direcció artística: Abel Facello

Producció: Héctor Olivera
Luis Osvaldo Repetto

Guió: Adolfo Aristarain

Música: Emilio Kauderer

So: Daniel Castronuovo

Fotografia: Horacio Maira

Muntatge: Eduardo López

Vestuari: Marta Albertinazzi

Protagonistes: Federico Luppi
Julio De Grazia
Ulises Dumont
Haydeé Padilla

Dades i xifres
País: Argentina
Data d'estrena: 1981
Gènere: Drama
Duració: 112 min

Companyies
Distribució: Aries Cinematográfica Argentina

Pàgina sobre “Tiempo de revancha a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars

Tiempo de revancha és una pel·lícula argentina, dirigida per Adolfo Aristarain i protagonitzada per Federico Luppi i Julio De Grazia. Es va estrenar el 1981 i va guanyar molts premis nacionals i internacionals el 1982, entre ells el Primer Premi del Festival de Cinema de l'Havana, el Gran Premi de les Amèriques del Festival Internacional de Cinema de Mont-real i els premis al millor actor, millor director i millor guió original de l'Associació Argentina de Crítics de Cinema (Premis Còndor).

Argument[modifica | modifica el codi]

Un ex-sindicalista li proposa a un company de feina en una mina propietat d'una empresa multinacional corrupta, produir una explosió que sembli accidental per simular després que ambdós van perdre la parla i negociar una indemnització amb l'empresa. En l'explosió el seu company perd la vida i l'empresa sospita que es va tractar d'una maniobra intencional d'ambdós, negant-se a pagar la indemnització. L'ex-sindicalista llavors decideix iniciar el judici contra l'empresa i portar les coses fins a les seves últimes conseqüències.

La pel·lícula, estrenada durant la dictadura militar del Procés de Reorganització Nacional està plena de simbolisme, com el mateix títol, les característiques de l'enfrontament amb l'empresa, la presència d'explosius, la mort i la pèrdua de la parla.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor actor (Federico Luppi)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor director (Adolfo Aristarain)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor guión original (Adolfo Aristarain)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor montaje (Eduardo López)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor revelación masculina (Arturo Maly)
  • 1982, Premis Cóndor, Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina, Cóndor de Plata al mejor actor de reparto (Ulises Dumont)
  • 1982, Premis Coral, Festival de Cine de la Habana, Primer Premi (Gran Coral)
  • 1982, Festival Mundial de Cinema de Montreal, Gran Premi de les Ameriques
  • 1984, Festival del Film Policial de Cognac, Premi de la Crítica

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]