Tigranes VII d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tigranes VII fou rei d'Armènia del 339 al 350 (o 363).

Tigranes VII va continuar la guerra contra Pèrsia. Els armenis havien patit una greu derrota (338 o 339) en què va morir el seu cap Vatché Mamikonian i la direcció de la guerra va passar a Arshavir Kamsarakan príncep de Shirak i de l'Arsharuniq. Mesos després va morir el patriarca Vertanes i el va succeir el seu fill Husik (vers 341). Per una ofensa al rei aquest va fer matar a cops el patriarca i el bisbe Daniel de Taron que li recriminava els fets. Però els dos fills de Husik, Pap i Atanakines foren proposats pels clergues com a Patriarques, si bé van refusar, i fou nomenat patriarca un parent anomenat Pharen o Faren d'Ashtishat (348-352) últim de la família de Gregori l'Il·luminat, car a la seva mort va ser elegit Shahak de Manazkert (352-353) d'una altra família.

Zora Rechtuni es va revoltar contra el rei, ajudat pels Ardzruni, en protesta pel tracte del rei a l'església. Tigranes el va atacar a Timoriq (província de Kordjaiq o Gordiene) i abandonat pels seus soldats es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Rechtuni i Ardzruni dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Rechtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian.

Segons Fauste de Bizanci, el marzban (governador) o sàtrapa persa de Mèdia, anomenat Varaz Shapur, va ser invitat a una cacera a Armènia. En una festa el persa va capturar traïdorament al rei i al príncep hereu Arshak II. Tigranes fou cegat i el marzban va tornar al seu país amb Tigranes (Fauste l'anomena Diran). Això va ser vers el 350. Moisès de Khoren explica la història de diferent manera: el rei Tigranes (Diran) havia proveït l'emperador Julià l'Apòstata amb auxiliars, i fins i tot el rei armeni va retornar al paganisme; més tard el rei de Pèrsia va entrevistar-se amb Tigranes i per venjar-se de l'ajut als romans el va capturar traïdorament i el va fer cegar, donant la corona al seu fill Arshak II (vers 363).