Timó de Flios

Timó (Timon, Τίμων) (vers 325-235 aC) fill de Timarc de Flios, fou un filòsof escèptic grec i poeta satíric del grup anomenat silli (σίλλοι). Va florir en el regnat de Ptolemeu II Filadelf vers el 279 aC i en endavant.

La seva vida és comentada per Diògenes Laerci tenint com a referència a Apol·lònides de Nicea, Antígon de Carist i Sotió. Va quedar orfe encara jove i fou choreutes al teatre, professió que va abandonar per estudiar filosofia; va anar a viure a Mègara (vers 300 aC) on va coincidir amb Estilpó, i després va tornar a Flios i es va casar; seguidament va anar a Elis i es va fer seguidor de Pirró; a Elis va tenir un fill de nom Xanthus que fou metge i filòsof; expulsat d'Elis en circumstàncies no conegudes va viure a l'Hel·lespont i a la Propòntida i va ensenyar a Calcedònia com a sofista amb tant d'èxit que va fer fortuna. Llavors va anar a Atenes on va viure fins a la seva mort excepte una curta estada a Tebes.

Va deixar nombrosos escrits. Diògenes Laerci esmenta:

• ἔπη
• καὶ τραγῳδίας
• καὶ σατύρους
• καὶ δράματα κωμικὰ τριάκοντα
• τραγικὰ δὲ ἑξήκοντα
• σίλλους τε καὶ κιναίδους

Els més cèlebres dels seus poemes foren les composicions anomenades Silli (σίλλοι) en tres llibres.