Timocràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual: els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític. El terme deriva de les paraules gregues τιμη, timé, "honor"; i κρατια, krátia, "govern".

Honor[modifica | modifica el codi]

Plató és l'autor del text més antic en el qual es troba la paraula timocràcia aplicada al govern basat en l'honor. En la seua obra La República descriu, després d'estendre's sobre la forma de govern ideal, els diferents graus de corrupció que va patint l'Estat, sent el primer (i per tant més proper a l'ideal) la timocràcia. La ciutat-estat grega Esparta és moltes vegades considerada la timocràcia per antonomàsia. Aquesta polis es va caracteritzar pel seu militarisme, una cosa que sol ser comú a gran part de les timocràcies.

Propietat[modifica | modifica el codi]

Soló va introduir la idea de timocràcia com una oligarquia amb diversos graus en la seua constitució per a Atenes (que data del Segle VI aC). La seua forma de timocràcia, la primera que se sap establida de manera deliberada, assignava a cada ciutadà un determinat paper en la política i economia públiques segons la classe social a la qual pertanyien, estant aquesta determinada per la quantitat de faneques que l'home podia produir cada any (o en funció de les parelles de bous posseïdes) en qualsevol cas es distribuïen de la següent manera:

  • Els pentakosiomedimnoi, literalment "homes de les cinc-centes faneques", aquells que podien produir com a mínim eixa quantitat.
  • Els hippeis, genets que podien pagar-se un cavall i l'equip necessari per a la guerra, valorat en tres-centes faneques anuals
  • Els zeugitai
  • Els thetes, artesans i altres treballadors manuals.

Aristòtil en la seua Ètica a Nicòmac, sobre les tres formes pures de govern, considera que la timocràcia, com la proposta per Soló, és una de les formes veritables i pures. Ja que Aristòtil considerava que, en la pràctica, Atenes representava la forma degenerada d'aquest tipus de govern, resultant així la democràcia.