Timucua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació dels timucua

Els timucua eren una tribu índia de Florida, de tronc lingüístic desconegut, encara que alguns els relacionaren amb els muskogi o amb els hoka-sioux. El seu nom procedia d’Atimoqua "senyor o cabdill", i també rebé els noms d’atikmucua, tomoca i thinapoa. Formaven una confederació de tribus: timucua, potano, satuniba, i altres.

Localització[modifica | modifica el codi]

Vivien al cap Canaveral (Florida), i el seu territori limitava amb la badia de Tampa al Nord, el riu Saint Mary al Sud i el riu Ocilla a l'Oest. Eren veïns dels calusa i dels ais.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Alguns els calculen en 200.000 abans de l'arribada dels espanyols el 1521. Potser eren 13.000 el 1650, dels quals 6.000 eren timucua i 4.000 potano. Però el 1703 només en quedaven 136 a Florida. Segons Sebeok els parlants de llengües del seu grup eren:

  • Icafui, mocami, tacatacurri, tocobaga, extintes.
  • Osochi, n'hi havia 539 a Oklahoma el 1833.
  • Pohoy, n'hi havia 300 a Florida el 1680.
  • Potano, n'hi havia 170 a Florida el 1675.
  • Satuniwa, n'hi havia 600 el 1602 i foren extints el 1680
  • Tawasa, n'hi havia 240 a Florida el 1792.
  • Utina, n'hi havia 60 a Florida el 1725
  • Yui, eren més d'un miler a Florida i Geòrgia el 1602
  • Yustaga, eren menys d'un miler a Florida el 1675.

Costums[modifica | modifica el codi]

Guerrers timucua

Vivien en bordes circulars aixecades sobre pals coberts de fulles de margalló. Els poblats eren rodejats per una estacada, i la casa comunal era situada al centre. Eren sedentaris i semiagricultors, vivien de la cacera i de la pesca i de recollir fruites silvestres i arrels de kunti. Les dones duien faldilles curtes i els cabells deixats anar, i els homes una mena de calces, tatuatges i un nus al pèl. Eren alts, àgils, bons terrissaires, construïen canoes, arcs grans i maces de fusta. A cada tibu hi havia clans amb noms d'animals, i els presoners de guerra i llurs descendents eren esclaus. Posseïen una organització militar força desenvolupada. Se’ls tenia per caçadors de cabelleres, caníbals i polígams, adoraven el sol, la lluna i la daina. També tenien cerimònies múltiples on de vegades les mares sacrificaven llurs fills al sol. Les tombes eren senzilles, amb un cercle de fletxes damunt.

Història[modifica | modifica el codi]

Eren amics dels apalachee i enemics dels creek. Foren visitats per primer cop per l'espanyol Ponce de León el 1512. Els francesos hugonots els visitaren també el 1562, i cap al 1573 hi fundaren el campament de Charlesfort i intentaren evangelitzar-los. Des del 1700 foren atacats i envaïts pels muskogi i els anglesos de Carolina del Sud; el 1715 foren implicats en les guerres Yamasee i per aquesta raó el 1736 foren traslladats al llac Mosquito. El 1793 els pocs centenars que restaven marxaren amb els espanyols quan aquests abandonaren Florida, i uns pocs restants s'uniren als seminola.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Milanch, Jerald T. (2004). Timucua. In R. D. Fogelson (Ed.), Southeast (p. 219-228). Handbook of North American Indians (Vol. 17) (W. C. Sturtevant, Gen. Ed.). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-072300-0.
  • Mooney, James. (1910). Timucua. Bureau of American Ethnology, bulletin (No. 30.2, p. 752).
  • Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
  • Swanton, John R. (1946). The Indians of the southeastern United States. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology bulletin (No. 137). Washington, D.C.: Government Printing Office.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Timucua