Tincomarus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
stater de Tincomarus

Tincomarus[1] fou el rei de la tribu belga dels atrebats, que va viure en la zona centre-sud de Britània poc abans de la Conquesta romana de Britània.

Tincomarus era el fill i hereu de Commi, a qui va succeir al voltant dels anys 25 aC - 20 aC. Prenent com a base l'encunyació de les monedes descobertes, és possible que en els darrers anys de la vida del seu pare, ambdós regnessin conjuntament. Les monedes també suggereixen que Tincomarus tenia un tracte més proper amb Roma del que havia tingut el seu pare: l'encunyació durant el seu regnat és molt ressemblant a l'estètica romana i és fruit d'una millor tècnica, suggerint que les monedes foren elaborades per experts romans. L'estudiós GC Boon ha suggerit que aquest avanç tècnic no va estar limitat a l'àmbit de les monedes i que va representar una assistència industrial molt més àmplia per part de l'Imperi romà.

Els successors de Tincomaris usaren el títol de rex (rei) en les seves monedes, indicant que Tincomarus havia començat el procés de conseguir per el seu poble l'estatus de regne client de Roma.

John Creighton, basant-se en les imatges usades en les monedes, argumenta que Tincomarus possiblement fou enviat com un obses (convidat diplomàtic) a Roma durant els primers anys del regnat d'August. Aquest expert compara les monedes de Tincomarus amb les de Juba II de Numídia, de qui es sap que fou un obses, i identifica una moneda descoberta en el regnat africà que podria haver dut el nom del germà més jove de Tincomarus, Verica.

Cap al 16 aC, la ceràmica romana i altres productes importats apareixen en considerables quantitats en la capital del regne de Tincomarus, Calleva Atrebatum, avui en dia coneguda com a Silchester, donant a pensar que probablement el rei dels atrebats ja hagués establert bones relacions comercials i diplomàtiques amb August.

Malgrat tot, per motius desconeguts, Tincomarus es veié obligat a abandonar Britània cap al 8, viatjant a Roma com un refugiat que cercava l'ajuda dels seus aliats. El seu tron caigué en mans dels seu germà Eppillus, a qui August va decidir reconèixer com a nou rex en lloc de donar suport a Tincomarus. Potser August va planejar abandonar el seu aliat com una excusa per envair Britània, però altres assumptes internacionals més urgents probablement el feren posposar la campanya.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Nom compost típic de l'onomàstica celta, format per tinco-, probablement un tipus de peix [cf Llatí tinca, anglès tench] + marus, "gran". El seu nom havia estat prèviament reconstruït com Tincommius, prenent com a base les abreviatures de les llegendes en monedes i en una deturpada menció en les Res Gestae d'August, però en 1996 es trobaren noves monedes que mostraven el seu autèntic nom.

Referències[modifica | modifica el codi]