Tindàreu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, Tindàreu, també conegut com a Tíndar, fou un rei d'Esparta, fill d'Èbal i de Gorgòfone.

Fou destronat pel seu germà Hipocoont i es refugià a Etòlia, a la cort de Testi, que li concedí la mà de la seua filla Leda. D'aquesta unió, segons la versió més acceptada, nasqueren els bessons Càstor i Clitemnestra, fills seus, juntament amb Pòl·lux i Helena, fills de Zeus que ell adoptà. També se li atribueixen dues filles més: Timandra i Filònoe.

Després que Heracles hagué vençut l'usurpador, tornà a ocupar el tron d'Esparta. Va rebre Agamèmnon i Menelau quan estaven exiliats i els casà amb Clitemnestra i Helena. Després nomenà Menelau com a successor.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 210.