Tino Soriano

Tino Soriano
Biografia
Naixement	1955 (68/69 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	fotògraf
	Premis (2018) Premi Nacional de Premsa ;

Tino Soriano (Barcelona, 1955) és un fotògraf català de fotoperiodisme i viatge, que col·labora en revistes i entitats com El País Semanal, el Magazine de La Vanguardia, Viajar, Geo, Paris Match, L'Express, Los Angeles Times, Der Spiegel, entre d'altres. Des del 2001 és fotògraf de National Geographic. Ha obtingut premis per la seva obra fotogràfica de la UNESCO, l'OMS i la fundació World Press Photo.

També és conductor de tallers sobre fotografia humanista i reportatge de tota la geografia espanyola. Ha viatjat per diferents països per diferents encàrrecs, especialment per Espanya, Itàlia, Portugal, Escòcia i Sud-àfrica.

També dirigeix viatges fotogràfics en països com Mèxic, EEUU, Etiòpia, Myanmar, Índia, Filipines, Perú, Eritrea o la Xina i ha donat tres vegades la Volta a el Món, l'última per encàrrec de la companyia d'òptiques i fotografia Olympus i les altres dues per a la revista Viajar.

Actualment resideix a Banyoles (Pla de l'Estany).^[1] L'any 2017 va guanyar el Premio Nacional de Fotografía Piedad Isla, atorgat per la Diputació de Palència.^[2]

Història[modifica]

La seva primera exposició individual "El Futur Existeix" va tenir lloc a l'abril de 1992 al Palau Robert (Barcelona), exposició que continuava itinerant per Espanya vint anys després. Una selecció de les seves fotografies sobre aquest tema es va projectar en "VISA POUR L'IMAGE", el Festival Internacional de Fotoperiodisme de Perpinyà aquest mateix any.

El 2001 va exposar a VISA POUR L'IMAGE un reportatge sobre "La Zafra", vudú i esclavitud en ple segle XXI a la República Dominicana, premiat per la UNESCO. Més tard va participar en les col·lectives "Introducció a la Història de la Fotografia a Catalunya" (Museu Nacional d'Art de Catalunya) i "Les Cultures del Treball" (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).

Altres exposicions rellevants han estat: "Costa Brava Màgica", "Barcelona", "Radiografia d'un Hospital", "Banyoles", "Amazònia Peruana", "Haití" (exposada al Museu Nacional de Port-Au-Prince i Biennal de Fotografia Xavier Miserachs), "Tot el que et vas perdre de la Mercè" i "La vitrina de l'fotògraf" (Barcelona), "al sud d'Itàlia" (Festimage'08 de Calella), "La Investigació salva vides: una batalla contra el càncer" (Institut Català d'Oncologia), "Airea les teves esperances" (Itinerant per tot Espanya), "Somriures, llàgrimes i una Volta a el Món" (Blanes, 2010), "Farina blana" (Banyoles, 2015), "Color a la vida" (Madrid-Barcelona-Palma, 2017), "Life is beaituful (Palència, 2018) i "Martellamento diluito nel tempo" (Barcelona, 2018).

Va ser protagonista de tres documentals a la televisió: "Andalusia, el despertar dels sentits", "Kardelen, la nova esperança de Turquia" i "Històries de la Mar: Protegint els Oceans"; tots per National Geographic Channel i des de l'any 2001 la seva obra i la seva biografia són part del catàleg de la National Geographic Image Collection, amb seu a Washington.

Va ser director artístic del Festival Fotonature a l'illa del Palmell 2010-2018 i fotògraf ambaixador d'Olympus, de Canson i de la Confederació Espanyola de Fotografia.

També ha escrit llibres sobre tècnica fotogràfica i s'ha especialitzat en fotoperiodisme. La seva obra personal explora el món de la Medicina des de l'any 1980, quan va començar un primer reportatge sobre l'Institut Mental.^[3]

Obra[modifica]

Llibres[modifica]

1992: El Futur Existeix (Editorial Lunwerg)
1997: Banyoles (Focal Edicions)
1999: Descobrir Espanya - Galícia (Editorial National Geographic)
2001: Fotografia de viatges (Editorial Joventut)
2002: Després de la petjada dels bracers (Editorial GARR-Plate-forme VIDA)
2002: World Great Train Journeys (Editorial National Geographic)
2002: Batecs en un hospital (Editorial Lunwerg)
2003: Dalí 1904 - 2004 (Editorial Edicions 62)
2004: Fotomercè 2003 (Editorial Ajuntament de Barcelona)
2004: La Guia RACC de Dalí (Editorial RAC - 62, SL)
2004: Catalans (Editorial Edicions 62)
2005: Història de l'Art Català (Editorial Edicions 62)
2005: Portugal (Editorial National Geographic)
2005: Sicily (Editorial National Geographic)
2006: Madrid (Editorial National Geographic)
2007: Nàpols & Southern Italy (Editorial National Geographic)
2007: Verges - La Processó (Editorial Arola Editors)
2009: Connectats a la Vida (Editorial Artèria Comunicació en Salut, SL)
2011: David contra Goliat. El dia a dia del càncer infantil (Editorial S.XXI llibris4, SL)
2011: Foto a foto: Perfecciona la teva tècnica i gaudeix aprenent amb 250 fotos comentades (Editorial FotoRuta)
2012: Spain (Editorial National Geographic)
2013: Rome - National Geographic Traveler Guide (Editorial National Geographic)
2014: Florence and Tuscany - National Geographic Traveler Guide (Editorial National Geographic)
2015: FutbolNet_ El Barça arriba a tothom (Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona)
2018: Els Secrets de la Fotografia de Viatges (Editorial Photo Club Anaya)
2019: Ajuda'm a mirar. La bíblia del reportatge gràfic (Editorial Anaya Multimedia)
2020: Fotografia amb un somriure (Editorial Photo Club Anaya)
2020: BanyoleSpeculum (Editorial Tino Soriano)
2021: CurArte (Editorial Photo Club Anaya)

Documentals[modifica]

2011: Kardelen, la nova esperança de Turquia
2011: Històries de la mar: Protegint els oceans
2011: Andalusia, el despertar dels sentits

Activitat docent[modifica]

2012: Màster de Fotoperiodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona
2012: I Curs d'Expert Universitari en Fotografia i Comunicació Gràfica

Premis[modifica]

1995: Fotògraf Espanyol de l'Any, per Fujifilm
1999: World Press Photo of the Year, en la categoría Art
2004: El premi Mexicà, Lente de Plata, que s'atorga a el millor reportatge sobre Mèxic publicat a tot el món.
2006: Premi Jaume Aguader, concedit per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya per la seva tasca en la difusió del món de la medicina i la cooperació internacional.
2015: Humanity Photo Award de la UNESCO y de la CFPA (China Folklore Photographic Association), en tres ocasions
2015: Premio Imagen de la Societat Geogràfica Española
2017: Premi Nacional Piedad Isla de la Diputació de Palència^[2]
2018: Premi Nacional de Comunicació en la categoria de Premsa de la Generalitat de Catalunya
2018: Medalla d'Or de l'Agrupació Fotogràfica de Berga
2020: Premi Nacional al millor llibre de Fotografia, pel seu llibre "Ajuda'm a mirar", atorgat per la Confederació Espanyola de Fotografia

Referències[modifica]

↑ «Tino Soriano». Fotografies (TVC). Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 26 març 2013].
↑ ^2,0 ^2,1 Abad, Rubén «El fotógrafo Josep María Ribas i Prous, premio Piedad Isla» (en castellà). Diario Palentino, 17-10-2019 [Consulta: 19 octubre 2019].
↑ Azumendi, Publicado por Oscar Martínez. «209. Vidas rotas en el Instituto Mental.». [Consulta: 31 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]

Conoce a Tino Soriano a National Geographic (castellà)

[1] «Tino Soriano». Fotografies (TVC). Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 26 març 2013].

[:0-2] 2,0 ^2,1 Abad, Rubén «El fotógrafo Josep María Ribas i Prous, premio Piedad Isla» (en castellà). Diario Palentino, 17-10-2019 [Consulta: 19 octubre 2019].

[3] Azumendi, Publicado por Oscar Martínez. «209. Vidas rotas en el Instituto Mental.». [Consulta: 31 gener 2021].

[1]

[2]

[3]