Tintín i el Temple del Sol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTintín i el Temple del Sol
Tintin et le Temple du Soleil Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEddie Lateste Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRaymond Leblanc Modifica el valor a Wikidata
GuióHergé, Greg i Eddie Lateste Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFrançois Rauber Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBelvision Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Bèlgica i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Estrena13 desembre 1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada77 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLes 7 boles de cristall i El Temple del Sol Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'aventures Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPerú Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0065106 Filmaffinity: 630756 Allocine: 316 Rottentomatoes: m/tintin-et-le-temple-du-soleil-tintin-and-the-temple-of-the-sun Letterboxd: tintin-and-the-temple-of-the-sun Allmovie: v159717 TV.com: movies/tintin-the-prisoners-of-the-sun TMDB.org: 241001 Modifica el valor a Wikidata

Tintin i el Temple del Sol (títol original en francès: Tintin et le Temple du Soleil) és un llargmetratge d'animació francobelga produït pels estudis Belvision i estrenada el 1969.

Adaptat dels àlbums de còmic Les 7 boles de cristall i El Temple del Sol d'Hergé, és el segon llargmetratge d'animació que relata Les Aventures de Tintin i Milú. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Uns exploradors són atesos d'un de mal misteriós després d'un viatge a Amèrica del Sud. A Moulinsart, Bergamote, l'últim dels exploradors, cau en letargia després d'un tall de corrent i el professor Tournesol és raptat en un vaixell per misteriosos individus. Tournesol ha comès en efecte un sacrilegi portant el braçalet de la mòmia Rascar Capac, portat per l'expedició.

Tintin, el capità Haddock i els Dupondt es llencen a la seva persecució, al Perú. De camí, rebran l'ajuda d'un jove indi quetxua anomenat Zorrino, que els permetrà arribar al Temple del Sol on és retingut Tornassol.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Havent obtingut un bon èxit comercial amb la producció de set dibuixos animats per a la televisió, la societat Belvision es va llançar a la producció de dos llargmetratges per al cinema.[3] Per a la primera pel·lícula, la tria va ser El Temple del sol que semblava prestar-se bé a ser passada a la pantalla. El contingut de les Les 7 boles de cristall va ser condensat al començament de pel·lícula i presentat per un personatge semblant a Hergé.
  • Es van desplegar importants mitjans tècnics i Jacques Brel va escriure una cançó especialment per a la pel·lícula. Tanmateix, es van aportar importants transformacions per Greg al guió original d'Hergé, com l'afegitó del personatge de la filla del cap dels Inques.

Referències[modifica]

  1. ↑ esadir.cat. Tintín i el Temple del Sol. esadir.cat. 
  2. ↑ «Tintin et le Temple du Soleil». The New York Times.
  3. ↑ El segon llargmetratge d'animació serà Tintin i el Llac dels taurons.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tintín_i_el_Temple_del_Sol&oldid=31648009»